dimecres, 26 de setembre del 2012

L'illa (I): Askartza

La setmana passada vaig poder apurar les meves vacances passant uns dies per Euskadi. Seguint amb el concepte de "turisme waterpolístic" que ja vaig encunyar l'estiu passat quan vaig anar a Croàcia, enguany ha tocat fer un petit Erasmus a Leioa.

Primer de tot cal dir que Leioa és una illa. Una illa de waterpolo enmig d'un desert força gran. Una localitat biscaïna d'uns 30.000 habitants amb dos clubs diferents disputant categoria nacional. Si no m'equivoco, només 4 ciutats més en tot l'estat poden presumir del mateix: Barcelona, Madrid, Saragossa i Pamplona. Aquesta illa ha donat els seus fruits gràcies, en bona part, al Joan i al Jon. Sense oblidar-me dels Isusko, Josu i tants altres bojos per la pilota groga.

D'aquests dos clubs començaré pel que fa més temps que conec: Askartza. Quan era jugador del Montjuïc (long, long time ago...) era tradicional fer un stage a Bilbao. Recordo que el primer any vam anar a l'alberg de Bilbao, però després ja ens vam allotjar a la residència d'Askartza. I d'allà anàvem a una piscina fosca i que sempre estava plena de gent quan jugàvem. Crec que va ser la primera piscina on vaig notar el que Valdano definia com a "miedo escénico". Mai he estat jo un jugador golejador, però alguna que altra vegada llançava a porta en el partit. De tots els partits que he jugat a Askartza només recordo xutar una vegada (almenys va ser gol, jejejeje). M'encantava jugar allà, però per si de cas, procurava no cagar-la...

I com entrenador només havia trepitjat Askartza una vegada. Va ser fa un any i mig en l'stage que vam fer amb les noies de l'AESE. I vam treballar de puta mare. Aquests quatre dies que he estat per allà també hi he passat alguna estona, amb els infantils i cadets de l'Askartza. Els nanos dinen entre 12.30 i 1 i de seguida cap a la piscina a veure en Joan. Quin luxe poder fer cinc sessions de migdia i tres més de tarda! Dijous, just abans d'agafar el tren cap a Barcelona, partidet d'entrenament amb... dinou jugadors! Quants entrenadors voldrien tenir 19 jugadors entrenant un migdia? Potser tècnicament o tàcticament no són res de l'altre món, però a ganes d'aprendre i il·lusió per arribar lluny no els guanya ningú. I de tècnica i tàctica ja n'aprendran.

I pel que fa als grans d'Askartza només puc destacar-ne dues coses: el gran ambient que vaig viure a l'autocar, per una banda, i la confiança que transmeten com equip. Enguany no els he vist jugar (encara), però pel que m'ha dit en Joan estan millor que mai. Si l'any passat vaig haver d'encarregar til·la per en Joan sé que aquesta temporada no farà falta. Tot i que amb l'Espanyol...

PS: No m'agradaria acabar sense mencionar els mitjons de l'Isusko. Un veritable talismà, n'estic segur!

diumenge, 23 de setembre del 2012

L'Atlètic-Barceloneta recupera la Copa Catalunya (17-9)

El conjunt mariner s'ha imposat aquest migdia al CN Barcelona en la final de la setena edició de la Copa Catalunya. Els homes de Santi Fernández, que sumen el seu sisè títol de Catalunya, no han donat opció als de Toni Esteller i han guanyat per 17-9.

L'Atlètic-Barceloneta ha guanyat la seva sisena Copa Catalunya // natacio.cat
Partit sense massa història el que s'ha jugat avui a la Nova Escullera, on el conjunt mariner s'ha posat de seguida al capdavant en el marcador. Sota el comandament de Marc Minguell i Felipe Perrone (que ahir no va jugar les semifinals contra el Sabadell) l'Atlètic-Barceloneta s'ha acabat imposant per 17 gols a 9 gràcies, sobretot, a uns dos darrers parcials molt bons. I és que fins a la mitja part tots dos equips han estat força igualats (9-7 ha estat el resultat al descans), però després del descans els mariners han premut l'accelerador i els cenebistes no han pogut seguir el ritme de partit.

Amb les semifinals, disputades ahir a la piscina Sant Jordi de Barcelona, i la final d'avui s'ha posat el punt i final al primer títol de la temporada en categoria masculina. Pel que fa a la competició femenina les semifinals tindran lloc divendres que ve a Mataró entre el Sabadell i el Terrassa per una banda i entre el Sant Andreu i el Mataró per una altra. La final es disputarà també a Mataró l'endemà.


diumenge, 16 de setembre del 2012

Un nou repte

Sé que fa uns dies vaig dir que probablement no entrenaria aquesta temporada. Sé que aniré de cul, que dormiré poc, que sortiré de casa a les 9 del matí i arribaré a mitjanit. Però no puc negar que em fa molta il·lusió aquest nou repte. Dimecres passat va començar a rodar el nou projecte de l'Horta femení.

De moment tenim un puzzle a base de jugadores de diferents clubs i de jugadores que fa uns anys que ja no juguen. Però de jugadores amb ganes de treballar i passar-s'ho bé. Ara mateix tenim una plantilla curta: només 10 jugadores, 2 de les quals porteres. Intentarem que s'hi sumi alguna jugadora més, però tampoc seria cap drama no ampliar la plantilla. És un projecte a molt llarg termini, amb en Floren al capdavant i servidor ajudant en tot el que pugui. Tenim moltíssima feina per fer, des de posar en forma a les noies havent començat dues setmanes més tard que la resta d'equips, fins a conjuntar 10 jugadores que s'acaben de conèixer. Però entre tots ho tirarem endavant perquè, com va dir-nos en Floren el primer dia, "el més important ja ho tenim fet: les ganes".

I ara tan sols queda fer pinya i tirar endavant. I que duri!! :D

Algunes de les jugadores de l'Horta ahir a la presentació de les diferents seccions del club. Crec que és la primera foto de l'Horta femení. A la noia de gris l'intentarem fitxar, però les negociacions no van massa bé, jejejeje


dissabte, 15 de setembre del 2012

El Sabadell, fora de la Champions

El CN Sabadell, vigent campió de Copa del Rei i subcampió de Lliga i Euro Cup, ha perdut avui el segon partit de la fase prèvia que es disputa a la capital de Geòrgia, Tbilisi.

Si ahir el conjunt vallesà va perdre contra l'equip bielorús del Vitbich Vitebsk Region per un ajustat 7-6, avui la derrota ha estat davant el Ligamus Tbilisi. El Sabadell, que anava guanyant per 2-7 al descans, ha acabat perdent incomprensiblement el partit per 12-11 i, de retruc, les opcions de disputar la màxima categoria continental.

Demà el Sabadell tancarà la seva nefasta participació a la Champions enfrontant-se a l'Arkonia Szczecin polonès sabent que el oper dia 19 estarà al dins el bombo de l'Euro Cup, la competició on juguen el tercer i quart classificat d'aquesta fase prèvia de la Champions League.
  

divendres, 7 de setembre del 2012

Sortejada la fase de grups de la Champions League

Aquesta tarda s'ha realitzat a la localitat nord-catalana de Canet de Rosselló el sorteig de la fase de grups de la Champions League de waterpolo. Un cop descartada la Superlliga Europea que alguns clubs, entre els quals l'Atlètic-Barceloneta, volien organitzar pal·lelament a la LEN, hi haurà presència catalana a la màxima categoria continental.

Els equips han quedat dividits en 4 grups de 6 equips en un torneig que començarà el proper 26 de setembre. Els quatre primers de cada grup passaran a jugar el Top-16.

GRUP A
Schuurman BZC (Holanda)
Vouliagmeni NC (Grècia)
Primer del grup A de la prèvia
Spartak Volgograd (Rússia)
ZF Eger (Hongria)
Waspo98 Hannover (Alemanya)

GRUP B
Montpellier Waterpolo (França)
Estrella Roja (Sèrbia)
Jug Dubrovnik (Croàcia)
Olympiacos (Grècia)
Segon del grup B de la prèvia

GRUP C
Brixia Leonessa Brescia (Itàlia)
Vojvodina Novi Sad (Sèrbia)
Sintez Kazan (Rússia)
CN Atlètic-Barceloneta
Primer del grup B de la prèvia

GRUP D
A-Hid Szeged Beton (Hongria)
Partizan Raiffeisein Belgrad (Sèrbia)
Spandau 04 Berlín (Alemanya)
CSM Oradea Digi (Romania)
Galatasaray (Turquia)
Segon del grup A de la prèvia

Dos equips han quedat exclosos a darrera hora d'aquest sorteig per haver renuciat a la competició. En el grup B, però, hi haurà la baixa del Vasas de Budapest a l'haver perdut el seu patrocinador principal (Uniqa), mentre que en el grup C és el conjunt rus de l'Shturm qui no disputarà la competició. .

Cal recordar, a més, que el CN Sabadell està enquadrat al grup A de la prèvia, que es disputarà a Tbilisi juntament amb el conjunt bielorús del Vitbich Vitebsk Region, l'Arkonia Szcszecin polonès i el conjunt local de Ligamus Tbilisi. En cas de quedar primer classificat aniria enquadrat al grup A, mentre que si quedés en segona posició jugaria en el grup D. En el grup B (el campió del qual anirà enquadrat amb l'Atlètic-Barcelonea) i jugaran el Marsella, el Slagelse danès, el Kreuzlingen suís i Järfälla Simsallskap suec.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Sortejats els quarts de final de la Copa Catalunya masculina

Aquest matí ha tingut lloc a la seu de la Federació Catalana de Natació el sorteig dels quarts de final de la Copa Catalunya masculina, que es disputaran entre el 15 i el 19 de setembre.

La Copa Catalunya masculina, però, començarà tres dies abans, amb el partit previ entre el CN Montjuïc i el CN Catalunya. El vencedor d'aquesta prèvia s'enfrontarà a l'heptacampió de lliga, el CN Atlètic-Barceloneta. CN Mataró Quadis i CN Sabadell disputaran l'altre emparellament d'aquesta banda del quadre. Per l'altra banda, els dos enfrontaments seran CE Mediterrani - CN Terrassa i CN Barcelona - CN Sant Andreu.

Les semifinals i la final es disputaran entre els dies 21 i 23 de setembre.

Partit previ (12 de setembre)
PPr: CN Catalunya - CN Montjuïc

Quarts de final (15-19 de setembre)
Q1: Vencedor PPr - CN Atlètic-Barceloneta
Q2: CN Mataró Quadis - CN Sabadell
Q3: CE Mediterrani - CN Terrassa
Q4: CN Barcelona - CN Sant Andreu

Semifinals i final (21-22-23 de setembre)
SF1: Vencedor Q1 - Vencedor Q2
SF2: Vencedor Q3 - Vencedor Q4

Final: Vencedor SF1 - Vencedor SF2

dilluns, 3 de setembre del 2012

Tornem a la normaltat

Dilluns 3 de setembre i tot torna a la normalitat: després del gran estiu que ens han brindat les noies a Londres la premsa ja ha oblidat que existim i el meu TL de Twitter es va omplint de jugadors i jugadores proclamant agulletes als 4 vents.

Però aparquem ressaques olímpiques i posem-nos a treballar tots plegats. Enfoquem una temporada molt moguda en certs aspectes. Altes i baixes nombroses en certs equips (Sabadell, Montjuïc o Sant Andreu, per exemple). Moviments de banqueta (l'aterratge de Javi Aznar a Helios, a qui segur que li va molt bé, després de l'escombrada que va patir al Medi). Renúncies i ascensos als despatxos (L'Hospi de nois jugarà a Tercera les ordres de Manolo Delgado, per no parlar de les vacants a lligues nacionals). Crec que ens ho passarem bé.

I pels que em pregunteu per mi. No crec que entreni. I no per falta de ganes. Però amb una tesi doctoral en fase inicial (tot just porto 8 mesos) i la resta de coses que faig (que no són poques) servidor no dóna per més. O sigui que des del sofà de casa, on passo les vacances que encara em queden, desitjo molta sort a tots i totes en aquesta temporada que avui comença!

I una darrera reflexió. Per desgràcia, cada temporada que passa la començo amb un plantejament: enguany estic segur que la gent currarà molt. Però arribarà el mes de juny i què ens quedarà? Incertesa pel següent estiu... Però per això existeix Eric Idle.


dijous, 23 d’agost del 2012

El Sabadell ja coneix els primers rivals a l'Eurolliga

El conjunt vallesà, vigent subcampió de lliga i Euro Cup i campió de Copa, ja coneix els seus tres primers rivals. La fase prèvia es disputarà a Geòrgia entre el 13 i el 16 de setembre.

El CN Sabadell ha conegut avui els seus primers rivals a la màxima categoria del waterpolo europeu. El conjunt de Gabi Hernández, que va tancar la temporada passada com a campió de Copa i subcampió de lliga i Euro Cup, haurà de viatjar fins a la capital de Geòrgia, Tbilisi. Allà s'enfrontarà al conjunt local del Ligamus Tbilisi a més dels bielorrusos del Vitbich Vitebsk Region i els polonesos del Arkonia Szczecin.

En l'altre grup, amb seu a Kreuzlingen (Suïssa) hi han quedat enquadrats el conjunt francès del CN Marsella, l'SSK Waterpolo Slagelse danès i el Järfälla Simsallskap suec. Els dos primers classificats de cada grup passaran a la següent ronda, que ja compta amb 20 equips, entre els quals el campió de lliga, l'Atlètic-Barceloneta. Els tercers i quarts classificats passaran a jugar l'Euro Cup, per a la qual està classificada el CN Mataró Quadis.

divendres, 17 d’agost del 2012

Ona Meseguer: "Una de les claus d'aquest equip ha estat que ningú ha sobresortit"

Quedo amb l'Ona Meseguer a la Vila Olímpica. La de Barcelona, clar. Són dos quarts de vuit del vespre i anem a una terrassa. Cervesa per mi, Coca-Cola per ella (diu que no li agrada la cervesa). No sé a ella, però a mi se'm fa estrany: sóc biòleg, no sé com entrevistar una subcampiona olímpica. Per sort fa anys que ens coneixem. Dues hores després, ens aixequem de les cadires. El premi olímpic no el cobra fins la primavera, o sigui que convido jo.

Ona Meseguer, una de les 8 catalanes que ha aconseguit la plata als Jocs Olímpics de Londres // Foto:  natacio.cat

La història d'aquesta plata es comença a escriure a Trieste al pre-olímpic, on deixeu fora dels Jocs a Grècia, la campiona del món. Tota una gesta.
El waterpolo femení és l'únic esport on només hi ha 8 equips als Jocs. A la resta se'n classifiquen 12. És molt complicat entrar als Jocs, només van les 8 millors. De fet, la vigent campiona olímpica (Holanda), la mundial (Grècia) i un equip tant potent com el Canadà es van quedar fora.
Vam quedar terceres de grup en un grup molt complicat amb Rússia, Itàlia i Hongria. De fet, les 4 seleccions classificades vam ser les d'aquell grup. Totes estàvem convençudes de que guanyaríem a les gregues en el creuament. I un cop vam tenir el bitllet a la butxaca ja va ser tot molt més fàcil. L'haver guanyat el pre-olímpic ens podia afavorir en el sorteig del grup olímpic.

De les 13 seleccionades, 6 ja vau guanyar la plata a l'Europeu de Màlaga'08, mentre que unes altres 5 van guanyar l'or al Mundial Júnior de Trieste el setembre passat. Tot i això s'ha vist un grup molt compactat.
Una de les claus d'aquest equip ha estat que ningú ha sobresortit. Tothom ha assumit el seu rol, i això abans no passava. Mai ens hem separat per edat. Si que és cert que els primers dies cadascú feia pinya amb els del seu club, però s'acaba ràpid. De fet, totes estàvem barrejades entre els dos pisos.

Un cop a Londres, i abans de competir, com és la vida d'un equip olímpic?
Vam estar un munt de temps, però s'ha passat ràpid. Vam arribar el 24 de juliol amb un xàrter via Madrid i fins el 30 no començàvem a competir. Allà vam fer alguns entrenaments, però tampoc massa.

I per fi arriba el moment de la inauguració. Com va anar tot plegat?
El dia de la inauguració no vam fer res. Després d'estar més de 4 hores dempeus, entens que els atletes que competeixen l'endemà no vulguin anar a desfilar, però impressiona molt. M'han dit que va estar molt bé, però encara no l'he pogut veure. No he tingut gaire temps d'estirar-me al sofà!

Començàveu els Jocs contra la Xina de Joan Jané, actuals subcampiones del món. Vau guanyar de 5 (11-6). Quina de les dues seleccions estava més nerviosa?
Crec que el primer partit les va poder una mica i a nosaltres no tant. I això que la piscina estava plena a vessar i nosaltres no hi estem acostumades. Però ja les coneixíem, ja que a l'abril les vam guanyar a Kirishi.

El segon partit va ser contra els Estats Units. Un partit on anàveu guanyant 5-3 al descans i on vau acabar remuntant un 6-9 per deixar-ho en empat a 9. Què va passar?
Va ser un partit estrany. Vam començar molt bé, però després vam fer-ho horrorosament malament. Però vam saber refer-nos i vam acabar empatant. Vam cometre moltes errades, sobretot en defensa. Dels 9 gols ens en fan 4 des de la boia. I això, quan el rival és molt més físic que tu, ho acabes pagant. Van saber aprofitar la superioritat física.

El darrer partit de la fase de grups va ser contra Hongria, una vella coneguda. Havíeu de guanyar de 2 o més gols per passar com a primeres de grup i ho vau aconseguir. Com vau reaccionar a aquest fet?
Contra Hongria ens van putejar bastant. A tothom l'interessava que perdéssim, per un encreuament més fàcil per les altres seleccions. Però al final vam guanyar de dos gols gràcies a un gran gol en superiroritat de l'Anni Espar a falta de només 5 segons per acabar el partit.
Sabent que érem primeres de grup tampoc ens va provocar molta eufòria. Estàvem contentes, però totes sabíem que amb 8 equips t'assegures els quarts de final. Però jugar contra l'amfitriona no seria fàcil.

I així va ser. Quarts de final contra Gran Bretanya en un partit no massa bo. Finalment guanyeu per 9-7, però va tocar patir.
Va costar molt. El públic estava entregat amb elles i, a sobre, nosaltres no teníem en Miki Oca (va ser expulsat en el partit contra Hongria). A més a més tampoc vam jugar gens bé. Elles van tenir les seves opcions, però teníem clar que després de tot el que havíem fet per quedar primeres de grup no podíem perdre. Anàvem guanyant 6-2 però ens van marcar 4 gols al final fins al 8-7. No sé perquè, però ens vam relaxar. La Maica va marcar el novè i definitiu gol a falta de 27 segons.

A semifinals tornava a tocar Hongria, amb qui ja porteu uns quants enfrontaments durs des de les semifinals de l'Europeu de Màlaga. Vau anar tot el partit per davant, com us ho vau fer?
La principal diferència entre elles i nosaltres és que nosaltres anàvem molt tranquil·les. A la part final de l'escalfament, per exemple, mentre nosaltres ja enfilàvem el túnel cap a la piscina de competició, elles es van posar a fer lluites cos a cos i bateries de llançament. Volien desconcentrar-nos, però no van poder. Un cop estàvem totes 26 preparades per sortir del túnel es van posar a cridar com boges. Ens va recordar el que expliquen els finalistes de Barcelona'92, quan van ser ells qui van escridassar als italians. Al contrari del que elles volien, nosaltres ens vam motivar encara més, i és que la nit anterior havíem tornat a veure el reportatge de TV3 "Aigua, infern, cel" que explica, precisament, aquesta anècdota. Allà vam saber que depenia de nosaltres.

Amb la botzina final i el 10-9 us classificàveu per la final. Primera participació olímpica i ja toqueu medalla. Com ho vau viure?
No ens ho crèiem. Jo, personalment, estava molt tranquil·la. Molt feliç, però tranquil·la. Gens eufòrica. Potser ens va marcar el que ens havien dit de Barcelona'92. Mentre estava passant l'antidòping tothom em trucava per felicitar-me. Els del dòping em van mirar bastant malament [riu]. Un cop a l'habitació ja ho vam celebrar una mica més, però sense excessos. En algun diari va aparèixer el rumor de que la nit abans de la final estàvem al McDonald's de la Vila Olímpica fins tard, però és mentida. Almenys, les del meu pis dormíem totes.

Gaire nervis abans de la final? Els Estats Units, amb qui havíeu empatat a la fase de grups, no us van donar massa opció.
Potser no n'era conscient, però no estava nerviosa. Per mi va ser un partit més. Les americanes ens guanyen perquè van saber anular-nos l'atac. El seu entrenador va estudiar-nos bé i la Maica no va poder fer pràcticament res a la boia. A part, vam fallar molt en els primers compassos de partit. Quan Jennifer Pareja falla el penal ja vam veure que no podríem fer res. No ens entraven les pilotes i a elles si. Van ser superiors.

Era molt complicat aconseguir l'or. Com us vau sentir després de perdre la final?
Al principi tristes. Totes vam plorar en un moment o altre. Però a l'arribar al vestuari ens vam abraçar i vam canviar el xip. Som subcampiones olímpiques i això potser no ens torna a passar mai més.
Si abans d'anar a Londres ens diuen que seríem plata ja haguéssim signat. De fet, qualsevol medalla. Al mes de maig vam fer una reunió i en Miki Oca ens va preguntar quins eren els nostres objectius i totes vam respondre que era l'or. Podíem quedar setenes, perquè tot estava molt igualat, però anàvem a per l'or.

Puges al podi amb un peluix. Què era?
Al podi no ens deixaven dur res. Un periodista ens va regalar un dofí, en Londi, però l'organització no ens va deixar dur-lo. El peluix, com que és més petit, me'l vaig poder amagar. És una mascota que m'acompanya a tots els partits. Em dóna sort. Una companya del Sant Andreu me la va vestir per l'ocasió amb una torxa olímpica.

Us esperàveu la rebuda a Barcelona?
Ni de bon tros. No esperàvem tanta gent. Uns quants si, amics i familiars. Però tants? I nosaltres només érem set!

Com serà el waterpolo femení a partir d'ara?
S'acabarà el boom i tornarà a ser com abans. És cert que ara és més conegut i més nens ho voldran fer, però a nivell de mitjans ja no se'n parlarà. Hi ha les llicències que hi ha i els diners que hi ha. No hi ha diners per equips absoluts. Si no paguen als nois què faran amb nosaltres? No és un bon moment ni per nosaltres ni per als nois. El que si que espero, però, és que milloraran les coses a nivell de categories d'edat.

I tu, a nivell personal, com encares el futur?
Em queden dues assignatures i el projecte final de carrera. M'he deixat el darrer trimestre del darrer curs. Si tot va bé, en mig any acabo disseny industrial. I a partir d'aquí a buscar feina, perquè del waterpolo no viuré. El premi olímpic és una vegada i punt. No em queixo, perquè són molts diners i em duraria per viure un parell d'anys, però m'ho guardo per quan ho necessiti de veritat.

Com es planteja la temporada que ve a nivell del teu club, el Sant Andreu?
La temporada que ve perdem a dues titulars, la Teresa Gorría, que marxa al Medi, i la Cristina Pérez, a més d'alguna altra jugadora important. La resta d'equips es reforcen, però nosaltres no podem assumir més despeses. Serà molt complicat repetir la tercera posició de la temporada passada.

Ja per acabar, l'estiu que ve hi ha Mundial a Barcelona. Et veus tornant a pujar al podi?
Aspirem a tot al Mundial de l'estiu que ve. Ens ho plantegem igual, entrenar dur per aconseguir l'or. Haver quedat subcampiones farà que tant rivals com àrbitres ens respectin més. A més a més, jugar a casa sempre és important, sempre motiva. Per mi serà un Mundial especial. Al Mundial de 2003 vaig ser voluntària i ara em faria il·lusió viure-ho des de l'altre cantó.

Última possessió

Laura Ester: La seguretat a la porteria.
Anni Espar: La gran revelació d'aquests Jocs.
Jennifer Pareja: Experiència i lideratge dins l'aigua.
Maica Garcia: Una gran referència en atac.
Miki Oca: Ens ha sabut transmetre molta determinació. Sempre teníem al cap l'objectiu comú.
Un partit: Les semifinals contra Hongria
Un gol: També a semifinals, el quart, amb assistència de l'Anni Espar
Un moment olímpic: l'entrada a l'estadi el dia de la inauguració, tots cantant "a por ellos". Ens va motivar molt.

dimarts, 14 d’agost del 2012

La creu de Londres

Acabats els Jocs de Londres és moment de valorar el paper del waterpolo de casa nostra aquests darrers dies. Ha tocat cara i creu. I començaré per la creu, pels nois, perquè les noies mereixen no un, si no molts capítols a part. El que han fet elles és immens. El que han fet ells, com a mínim, millorable. I millorable no només a nivell de selecció, si no també a altres nivells.

Foto: ABC

La millora més urgent, crec jo, ha de ser a la boia. Quan dos dels tres boies que portes a uns Jocs són nacionalitzats i no tens un relleu al darrere és preocupant. Sense desmerèixer el treball que han fet en general, la boia és l'assignatura pendent tant a nivell de clubs com de selecció. Als seus 41 anys, Iván Pérez és un jugador a qui s'ha hagut de dosificar moltíssim. El seu adéu és l'adéu a un jugador protagonista de bona part de la història recent (i no tant recent) d'aquest esport a casa nostra. Vallès ha fet uns Jocs prou correctes, però una de les característiques de Baloo, la polivalència per actuar de boia i marcador, l'ha acabat desgastant tant que ha anat de més a menys. Garanties pel futur? Al meu parer, cap ni una.

Tampoc han brillat en excés els grans noms. De tots els emigrants només Felipe Perrone, Albert Español i Marc Minguell han estat a l'alçada del que se'ls demanava.  Guillermo Molina ha estat a anys llum d'aquell jugador que ens va enamorar anys enrere i Xavi Garcia ja fa un parell de temporades que tampoc acaba de rendir amb la selecció. Blai Mallarach, per la seva banda, ha destacat més per les seves errades (tant ofensives com defensives) que pels seus encerts. La falta d'encert dels esquerrans s'ha acabat pagant en moments clau.

Menció a part mereixen els dos porters. Sempre he estat crític amb la irregularitat de tots dos, però crec que en aquests Jocs no se'ls pot pas criticar per això. Poder gaudir de dos porters com Iñaki Aguilar i Dani Pinedo, en les condicions de joc que ens han demostrat aquests dies és una cosa de la qual poques seleccions poden presumir. I aquí, al contrari del que passa amb la boia, el relleu està més que assegurat amb, per exemple, Diego Tébar.

I parlant de relleus, potser aniria sent hora de fer un pensament. A les noies, la generació Trieste els ha funcionat d'allò més bé. En nois hi ha una colla de joves jugadors (Carrillo, Cabanas, De Lera, ...) plens d'experiència en competició nacional esperant una oportunitat. El fet que jugadors com David Martin, Mario Garcia o el ja esmentat Blai Mallarach hagin passat sense pena ni glòria crec que fa que em reafirmi en el pensament de que toca un relleu generacional. Amb un Mundial a casa a l'horitzó ha arribat el moment d'apostar per ells. La decisió, però, no em toca prendre-la a mi.

dimarts, 31 de juliol del 2012

Sobre jutges de gol, àrbitres i videomarcadors

Corria l'any 2003 i a Barcelona es van celebrar els XV Mundials de Natació. Aleshores jo era un noi de 17 anys que jugava al Montjuïc i que ja havia xiulat algun partit d'entrenament (recordo un torneig al Medi i algun partit a Poblenou). Vaig tenir la sort de poder ser voluntari en aquells Mundials i veure (i viure) d'aprop moltes coses. De tot el que va passar en guardo molts records. Un d'ells és una frase d'un àrbitre nacional a qui, durant un partit mentre feia de jutge de gol, ningí li feia cas. Es va girar cap a nosaltres, que corríem per allà arreplegant pilotes i duent ampolles d'aigua per allà, i ens va dir "nanos, el millor jutge de gol és aquell que està d'acord amb el que diu l'àrbitre i marca després d'ell". No m'ho vaig acabar de creure.

Però anys més tard, i ja com a àrbitre, em va tocar fer de jutge de gol en un partit de Copa LEN. Curiosament també era a la Nova Escullera i jugava el CNB contra no recordo qui (em sona un equip grec). Tampoc recordo qui arbitrava, però si que cap dels dos àrbitres no em va fer gens de cas durant tot el partit. Quan ho vaig comentar amb l'altre jutge de gol i amb els companys que estaven a taula va venir el delegat de la LEN, l'alemany Manfred Vater, i em va dir que la meva feina era donar ràpid les pilotes i que deixés de protestar. Amb això el que vull dir és que la figura del jutge de gol és merament decorativa. I que si aquest home, per molt que hagi donat gol (que a mi també em sembla que és) queda desautoritzat per l'àrbitre si aquest darrer decideix no donar-lo. De fet, hi ha unes recomanacions del Comitè d'Àrbitres de la FCN on hi diu (cito literalment) "no persistir en assenyalar una incidència (servei de porteria, córner, gol, etc.) quan l’àrbitre indiqui el contrari. Solament indicar qualsevol incidència a petició dels àrbitres.". És evident, per tant, que queda palès el que vaig sentir el 2003: primer que xiuli l'àrbitre i després ja ho farà el jutge de gol.

Una altra qüestió és si l'eslovè Boris Margeta havia o no de rectificar quan ha vist la repetició a la pantalla. I ara sé que em ficaré en un terreny un xic pantanós i que alguns àrbitres se'm queixaran. Evidentment els escoltaré a tots i, d'aquesta manera, aprendré alguna cosa més.

Si ens mirem el reglament veiem que a l'article WP 7.1 diu que "Els àrbitres no han de fer cap presumpció  sobre fets o situacions durant el joc, tot i que han d’interpretar el que observin amb la major habilitat possible". Molt bé, acceptem que Margeta no veu com la pilota sobrepassa la línia de gol (cosa que pot passar, ja que és un error que qualsevol pot cometre). L'article següent (WP 7.2), però, diu que "Els àrbitres xiularan l'inici i següents represes del joc, així com assenyalaran gols, serveis de porteria, córners (hagin estat  assenyalats o no pel jutge de gol), serveis neutrals i qualsevol altra infracció del Reglament. L'àrbitre pot  modificar la seva decisió sempre i quan ho faci abans que la pilota sigui posada novament en joc.". Aquí és on entrem en la complicació. Margeta ignora el jutge de gol (un dels hobbys de molts àrbitres) i el crono segueix corrent (si l'àrbitre no xiula el joc no s'atura). La meva pregunta és: podia rectificar després de veure pels videomarcadors la seva errada? Donat que el partit ja havia acabat, i per tant la pilota s'havia posat en joc després de l'errada (2 segons) deixo en mans de tothom la resposta a aquesta pregunta.

I ja que hi som, una altra: cal fer ús de les tecnologies com passa en altres esports per decidir moments com aquests? Ja us avanço que la meva resposta és un SI rotund.

Així s'ha vist la jugada per TVE

dimecres, 11 de juliol del 2012

Campionat d'Espanya Infantil: showtime

Diumenge passat es va acabar el Campionat d'Espanya Infantil que es disputava a Sabadell amb els 16 millors equips de l'estat dividits en 4 grups. El campió va ser el Terrassa, que va derrotar a la final a l'Atlètic-Barceloneta per 13-7. En tercera posició va quedar el Sabadell, que va guanyar per tan sols un gol (12-11) al Caballa. El quart equip català, el Sant Andreu, va finalitzar el campionat en vuitena posició.

Per diverses raons no vaig poder veure massa partits. De fet, només vaig pujar a Sabadell dissabte. Però vaig tenir l'oportunitat de parlar amb diversos entrenadors i tots coincidien en una cosa: allò no podia tornar a passar. Com bé diu en Joan Albella, entrenador d'Askartza, al seu blog "Se trata de una Ginkana que dura casi una semana". Manel Silvestre, entrenador de Navarra, va més enllà i dedica una extensa entrada a analitzar diversos aspectes del campionat. Llegiu-la, us la recomano molt.

Al no formar part de cap club em puc permetre el fet de veure-ho des de la grada, com he anat veient el waterpolo aquest darrer any. Primerament m'agradaria comentar el tema organitzatiu. Zero difusió de resultats per part de la RFEN i del Sabadell. Fins al punt que fins dilluns no estaven penjats els resultats de la darrera sessió de la fase de grups, amb alguns grups encara amb places per decidir. Això feia que saber els creuaments de dissabte fos, en alguna ocasió, una bona excusa per a trucar a un vident.

Molt bé, un cop m'assabento, via Whats, de l'hora del Castelló-Askartza de dissabte poso tumb a Sabadell. Arribo i em trobo dues sorpreses: vol entrar vostè? Un euro. Penso "coi, estem en crisi, però vols dir que cal?". Pregunto si l'endemà podré veure la final amb la mateixa entrada. La resposta, evidentment, és que no. Entenc que les obres de la piscina nova són cares, però tampoc cal que la paguin els pares dels nanos de Vigo, Madrid o Sevilla...

Com si fos una recepta del metge pago l'euro de rigor i m'assec a la grada. El Canoe-Helios està a la meitat. Partit distret, molt interessant i molt ajustat. Gran porter el del Canoe. Acaben empatant. "Veus què bé?" -penso- "ara penals i el del Canoe es lluirà". Nova errada per part meva. Toca pròrroga... Crec recordar que un parell de dies abans Askartza i Navarra havien empatat i havien anat a penals. Però clar, una cosa és la fase de grups i l'altra els creuaments...

La tercera sorpresa del dia m'arriba quan veig el tamany del camp: 25x20. La cara d'estupor que se'ls queda als nanos de Castelló i Askartza és molt pitjor. En el sisè període del Canoe-Helios la meitat no podien dir fava. I puc apostar cegament que els nanos dels equips que van jugar al matí tampoc estarien massa agraïts... Tres dies jugant en camp petit i de cop i volta aparèixer al llac de Banyoles no seria massa lògic. Estem d'acord que la normativa del campionat (penjada a la web de la RFEN) no aclareix quina mida ha de tenir el camp, però només cal una mica de sentit comú.

Pel que fa al tema de reglament també hi ha partidaris i detractors. Entre els partidaris, Ferran Plana, amb un escrit on defensa molt bé el reglament que s'ha seguit aquests dies. Sense voler-me posar massa en el reglament d'una categoria que considero plenament de formació (és un error creure que és un pont entre la formació de l'aleví i la competitivitat del cadet) jo em pregunto per què cada lliga té el seu propi reglament. Que si 6 parts de 5 minuts en un lloc i 8 de 3 en un altre; que si en una lliga es pot xutar de 5 metres, a l'altra no i en alguna altra només els 10 darrers segons; zona permesa o prohibida... Un follón... Com arribes al tram final de temporada i li dius al teu jugador "mira, que avui ens canvien el reglament que t'he estat ensenyant aquests dos darrers anys"?

En resum, vist tot el merder que s'ha generat al voltant d'aquest campionat potser podríem millorar de la següent manera:
1.- Dues seus. Un club amb dues piscines o organització entre clubs. Rotatòria a poder ser (ja van 3 edicions seguides a Catalunya, i 2 seguides del d'autonomies a Jaén). D'aquesta manera s'escurça la durada del campionat (sis dies és excessiu) i es poden, fins i tot, arribar a fer quarts de final, passant els dos primers classificats de cada grup (m'ha semblat que enguany, un any més, els grups han estat tremendament descompensats).
2.- Reglament únic per a tot l'infantil. Deixem-nos de creure'ns el melic del món i oblidem els reglaments propis de cada lliga. Apostem per un desenvolupament del jugador de waterpolo, no pel de determinats clubs. Està clar que, probablement, els nivells ara mateix estan descompensats, però potser cal que alguns clubs baixin una mica el seu nivell per tal de poder fer unes competicions més competitives (valgui la redundància) i millorar tots plegats en un futur.
3.- Els nanos no viuen, encara, el waterpolo. Jugar un partit cada 24 hores fa que els nanos s'avorreixin entre partit i partit. Potser un programa d'activitats paral·leles hagués estat una bona opció... També és cert que aquesta espera tant llarga es podria evitar amb un campionat amb dues seus.

I pensar que fa uns dies esperava amb ganes aquest campionat...

dilluns, 9 de juliol del 2012

El GEiEG no jugarà en l'àmbit estatal

Tal i com comentava en aquest mateix blog fa uns dies en una entrada que sembla que ha dut cua, el GEiEG no jugarà la temporada que ve en categoria estatal.

Ho publicava fa uns dies el diari Avui en la seva edició gironina i avui el mateix diari ha publicat una carta d'una mare i ex-delegada de l'equip gironí. Us adjunto els dos textos:

--------------------------------------------------------------------------------------

El GEiEG no jugarà en l'àmbit estatal

Waterpolo femení. L'equip de Jordi Sala havia pujat a la divisió d'honor femenina, però hi ha renunciat per falta d'efectius

El GEiEG Fustes Moles va aconseguir tornar a la divisió d'honor femenina de waterpolo per tercer cop el 24 de març, després de perdre a la piscina del Martorell 13-12, gràcies a la victòria del Palma –l'altre equip que va assolir l'ascens– contra el Rubí, el tercer aspirant. Però ni el GEiEG ni el Palma formen part de la llista d'equips que competiran en l'àmbit estatal el curs que ve. Ni en la màxima categoria ni en la que competien la temporada passada (primera estatal). I en el cas gironí, el motiu no és econòmic. Les grupistes no disposen de prou efectius per fer un equip de garanties, perquè el nucli de l'equip no segueix jugant, ja sigui per motius laborals o acadèmics.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El GEiEG de waterpolo femení no jugarà en l'àmbit estatal

Quina llàstima, que  que ho ha fet el GEiEG! Divideix per vèncer; objectiu assolit al waterpolo femení o, millor dit, al que en quedi. Ara, les jugadores que continuïn a l'equip, militaran a la categoria més baixa i econòmica, però, és clar, la culpa és de les jugadores que hi han renunciat, la majoria de les quals, paradoxalment, les que més compromís han tingut els darrers anys. Alguna cosa no rutlla, i el càstig perfecte per als interessos del GEiEG és jugar a la catalana, començar de nou. Perquè quedi clar: en waterpolo, militar a la primera divisió és més costós econòmicament que fer-ho a la divisió d'honor. Un equip de divisió d'honor és aquell que s'ha d'enfrontar amb equips que han fet fitxatges; equips amb entrenadors que és poden aixecar de la banqueta, amb directives compromeses, i jugadores que van a la selecció espanyola i als Jocs, ben equipades, que no han de pagar cap despesa... I, amb les nostres, quina ha estat la experiència? Què han donat i què han rebut?… No cal fer-hi sang, ara. En aquest context és molt fàcil parlar de compromís. Si tant interès esportiu tenia el GEiEG en la divisió d'honor, sempre podia haver fet algun fitxatge, tal com fan la majoria de clubs quan assoleixen la categoria... i també haver buscat un patrocinador, però, és clar, si no s'han preocupat mai de gestionar el que ja tenien, com n'han de buscar un de nou? Sap greu que tants anys de sacrifici, constància i esforç de jugadores i entrenadors acabin així. Com a mare i exdelegada, us agraeixo molt a totes les que heu passat per l'equip i els entrenadors els bons moments que ens heu fet passar durant tots aquests anys. A les que heu decidit deixar-ho abans que jugar a la catalana, us entenc, i a les que us quedeu i a les dels equips de base us vull dir que, malgrat el desencís, per tot l'esforç que feu i pel bé del sempre malmès esport femení, els incondicionals sempre estarem amb vosaltres.
Girona
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sense cap mena de dubte, una molt mala notícia per al nostre esport. I al ritme que va l'estiu, no serà la darrera...

dimecres, 4 de juliol del 2012

L'efecte dominó

Fa uns dies parlava de la situació de l'Echeyde canari. Avui, amb la data límit d'inscripció ja passada, sabem que l'Echeyde té fins aquest divendres per reunir els 15.000 euros que li falten per a poder disputar la màxima categoria del waterpolo estatal. Hi ha, però, situacions igual o més alarmants.

Fa ben poc s'ha conegut a llista d'equips inscrits a les diferents categories estatals del waterpolo femení. Mentre que de les 12 places de Divisió d'Honor se n'ocupen, de moment, 10, només hi ha 6 equips inscrits a Primera Divisió: Rubí, Manresa, Leioa, Caballa, Esparta Alcorcón i L'Hospitalet. A aquesta llista s'hi podrien afegir els dos equips descendits de Divisió d'Honor (Concepción i La Latina). Tampoc apareixen a cap de les dues llistes ni GEiEG ni Ciutat de Palma, els dos equips que van aconseguir l'ascens a DH però que sembla que han renunciat no només a Divisió d'Honor si no també a Primera. Si, finalment, tots dos conjunts renuncien, serien els dos equips de Madrid qui podrien jugar a Primera.

Això suposa la renúncia del Martorell, un equip que feia ja algunes temporades que disputava la Primera Divisió i que se suma una llista que, per desgràcia, ja comença a ser ben gruixuda: Montjuïc, Universitat Autònoma, Vallirana, ...

Tampoc poden estar tranquiles les jugadores de L'Hospitalet. Si bé estan inscrites a Primera Divisió, el club riberenc està immers en un procés electoral i no queda clar si la junta gestora que governa el club abans de les eleccions té la potestat d'inscriure l'equip. L'Hospi, que ja ha renunciat a Primera Masculina i els nois jugaran a Tercera, té un alre handicap: el fet de no tenir cap categoria femenina li pot costar una multa de 6.000€. Tot i això, les jugadores són optimistes i creuen poder tirar endavant, almenys, un equip de categories inferiors.

Dos equips més estan a l'espera del que pugui passar. Els dos subcampions de la fase d'ascens a la temporada passada (Cuatro Caminos i AESE) podrien pujar directament a Primera per tal de suplir les nombroses baixes. Les situacions, però, són ben diferents. I és que mentre Cuatro Caminos sembla disposat aacceptar la plaça, els dubtes planen per damunt l'AESE. Ni la situació econòmica ni l'esportiva (un mínim de 6 jugadores ja han dit que no continuaran la temporada que ve) són les més favorables, però també és cert que, si com sembla, no s'omplen del tot les places i no hi ha descensos, és una bona oportunitat per engegar un projecte a mig termini amb les jugadores que quedin.

A tot plegat cal afegir que la RFEN té previst realitzar els sortejos de les diferents lligues nacionals abans de finals de mes. En resum: un estiu ben mogudet que acabarà de decidir, als despatxos, la categoria de cada equip. I l'últim, que tanqui la porta (si us plau).

PS: Prometo escriure alguna cosa sobre un dels tornejos que m'agrada mes, el Campionat d'Espanya Infantil per Clubs. Molt més enriquidor que qualsevol altre!!!

dimarts, 12 de juny del 2012

#sosecheyde

No bufen massa bons vents per l'esport canari darrerament. Si avui s'ha conegut la notícia de que l'Iberostar Canàries de bàsquet no podia fer front al que demanava l'ACB per a poder jugar a la màxima categoria estatal el mateix podria passar amb el l'Acuasport Tenerife Echeyde.

Crec que la situació és pràcticament idèntica. Dos clubs que han finalitzat una temporada brillant amb la consecució de l'ascens a la màxima categoria del seu esport i que, per falta del suport de les institucions, no poden afrontar la següent temporada i renuncien abans de començar. Si en el cas del bàsquet la xifra era exhorbitant (7 milions d'euros), en el waterpolo la xifra és ridícula (en comparació). Podria ser que Canàries no pogués gaudir de waterpolo DH per no pagar 100.000 euros. Les tres institucions de l'illa on ha trucat a la porta l'Echeyde (Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, Cabildo de Tenerife i Govern de Canàries) es fan el desmenjat a l'hora d'aportar aquesta quantitat. Estic segur, però, que si el Tenerife de futbol aconsegueix l'ascens a Segona Divisió A els diners cauran a raig. Però l'opi sempre és l'opi...

Una altra dada a destacar ha estat la cobertura mediàtica. Mentre Marca i As es feien ressò dia si dia també dels problemes econòmics del bàsquet canari i la possible permanència de l'Estudiantes a l'ACB, poqueta cosa (per no dir res) he llegit a la premsa esportiva. Com sempre, el nostre esport només apareix quan no hi ha res més de què parlar...

Són molts els clubs que han hagut de renunciar a la categoria on jugaven per problemes econòmics (sense anar més lluny, fins a 6 places han quedat vacants aquesta temporada a les diferents lligues masculines i femenines) i això no fa més que empobrir esportivament el nostre esport. I darrerament no anem massa sobrats de waterpolo...

Des d'aquí jo també vull cridar ben fort #sosecheyde. I és que amb aquest hasthag, el Blog del Waterpolista ha iniciat una crida via Twitter per intentar que Canàries recuperi el waterpolo de Divisió d'Honor. Entre tots, ho aconseguirem!

dissabte, 2 de juny del 2012

El Montjuïc aconsegueix la salvació (14-12)

El CN Montjuïc ha aconseguit la victòria en el partit de tornada de la promoció davant l'Helios. El conjunt barceloní, que va perdre 12-11 a Saragossa, s'endú l'eliminatòria per un global de 25-24 i seguirà una temporada més a Divisió d'Honor.

El Montjuïc ha capgirat l'eliminatòria i aconsegueix la permanència a la màxima categoria // RFEN
 
La piscina descoberta del CN Montjuïc presentava una grada plena a vessar. I és que a part de nombrosos aficionats catalans, un autocar s'ha desplaçat des de Saragossa per tal ed'animar al conjunt visitant. Amb aquest ambient de final ha començat el partit de tornada de la promoció de Divisió d'Honor on El Montjuïc havia de remuntar un gol si volia mantenir la categoria. Ben aviat s'han posat a fer feina els jugadors verd-i-blancs, guanyant per 3-0. El conjunt aragonès, poc acostumat a jugar en piscina gran, ha tardat ben bé 7 minuts a foradar la porteria que defensava Aitor Pinho. En el segon període, però, l'Helios s'ha refet, i ha aconseguit empatar el partit a 5, fet que els donava l'ascens. En el primer tram del tercer període s'ha tornat a veure una gran empenta del Montjuïc, que s'ha avançat de dos gols, però una nova reacció aragonesa, sumat als dos penals aturats per David Villarte, han deixat un empat a 9 en el marcador a falta dels 8 darrers minuts.

Ja en el darrer període, el Montjuïc ha demostrat que volia seguir a la màxima categoria, amb 4 gols consecutius, per un únic gol de l'Helios. Aquest 13-10 doonava certa tranquilitat als verd-i-blancs. Però l'Helios, lluny de rendir-se, ha marcat dos gols més, col·locant el 13-12 que donaria una pròrroga quan quedaven poc menys de dos minuts. A la següent jugada, el Montjuïc ha disposat d'una superioritat numèrica, que ha aconseguit aprofitar i tornar-se a avançar en el global de l'eliminatòria. A la darrera jugada, a més, els aragonesos han disposat d'una superioritat. En cas d'haver-la transformat, el partit hagués anat a la pròrroga. Però la pilota no ha entrat i el Montjuïc disputarà una temporada més la Divisió d'Honor.

CN MONTJUÏC (14): Aitor Pinho, -, Ferran Tomasa, -, Gabor Egedi (1), Alfons Cánovas (3), Máté Balatoni (4), Audric Ollé (2), Marc Ribot (2), David Casadevall (2), -, Oriol Masip i Omar Montiel. E: Ivaylo Dimitrov.

CN HELIOS (12): David Villarte, Nikola Mijanovic (4), Francisco Gil, Diego Galve (1), Jorge Ortega, Álvaro García (3), Fernando Mongrell (1), Alejandro López, -, Jaime Peiró, Víctor Castillo, Ramon Garriga (2) i Roberto Barrachina (1). E: Miguel Ángel Gil.

Àrbitres: Santi Rodríguez i Jaume Teixidó, tots dos catalans.
Parcials: 4-1 / 1-4 / 4-4 / 5-3

diumenge, 20 de maig del 2012

El Mediterrani, campió de Catalunya cadet femení

Les instal·lacions del CN Sant Feliu han estat la seu, aquest cap de setmana, del Campionat de Catalunya cadet femení, on han participat un total de vuit equips. Les finals, que s'han disputat aquesta tarda, donaven tres places pel Campionat d'Espanya de la categoria, que es disputarà a Ceuta.

La tarda ha començat amb el partit pel setè i vuitè lloc, que ha enfrontat al GEiEG amb el Manresa. L'equip gironí s'ha avançat en el marcador amb un 3-0 a mitjans del primer període, però tota la benzina que semblava tenir s'ha anat difuminant i ha acabat perdent per 4-10 en un partit on el Manresa ha anat de menys a més. Dues jugadores han manresanes han destacat especialment per damunt la resta, i és que els tres gols d'Ariadna Martínez i els tres d'Íngrid Peirón han fet que el Manresa es quedés amb la setena plaça del campionat.

GEiEG (4): Ariadna López, Meritxell Vicens, Anna Soler, Cristina Molas, Júlia Serena, Maria Cabrero, Quima Hugas, Cèlia Ibáñez, Mar Sánchez, Marta Romo (1), Clàudia Orós (1), Clàudia Brugués (2) i Elena Sudrià. E: Jordi Sala.

CN MANRESA (10): Judith Peirón, Marina Lázaro, -, Ariadna Martínez (3), -, Clara Puerta (1), -, Laura Flores, Carla López, Íngrid Peirón (3), Mireia Requena (1) i Ainoa César (2). E: Jordi López

Àrbitres: Marc Daura i Xavi Roman.
Parcials: 3-1 / 0-3 / 1-2 / 0-4

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El partit pel cinquè i sisè lloc ha enfrontat a Mataró i Rubí. Tots dos equips han començat molt forts, com reflexa el primer parcial d'empat a 1. Però poc a poc el Mataró s'ha anat fent l'amo del partit, gràcies a les bones accions Laia Rigau i Clara Cambray i de les aturades d'Andrea Jiménez en els xuts llunyans del Rubí. El Rubí, que ho ha intentat en tot moment, ha confiat massa en l'encert d'Amanda Triviño i d'Aida Richarte. Però Triviño només ha pogut fer 3 gols i Richarte no ha marcat en tot el partit.

CN MATARÓ (12): Andrea Jiménez, Júlia Soler, Maria Farrerons, Núria Corbalán (2), Júlia Nieto, Laia Rigau (4), Clara Cambray (4), Ena Solà, Anna Samsó (2), Rut Bertran, Júlia Valera, Mercè Villar i Alba Bonamusa. E: Elena Padilla.

CN RUBÍ (5): Paula Rutgers, Sara Muñoz, -, Maria Sans (2), Leyre Brun, Maria Castillo, Aida Richarte, Montserrat Barreiro, Teresa Saura, Amanda Triviño (3), Alba Gómez, Laia Soriano i Marta Garcia. E: Javier Rubio.

Àrbitres: Rafa Calopa i Edu Caner
Parcials: 1-1 / 4-2 / 3-2 / 4-0

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El tercer partit de la tarda ha estat, de llarg, el més emocionant. Sant Feliu i Sant Andreu no només s'enfrontaven per la medalla de bronze. I és que el tercer lloc d'aquest campionat de Catalunya donava un bitllet pel Campionat d'Espanya de Ceuta. La tercera plaça, finalment, ha estat pel Sant Feliu, que ha guanyat per 13-10 aquest intens partit amb una grada plena de gom a gom. Les noies de Javi Belmonte han començat fortíssimes, com demostra el 5-2 del primer parcial. A més, s'han vist afavorides per la ràpida acumulació d'exclusions que han patit tant la capitana andreuenca, Andrea Garrido, com una altra de les seves jugadores referència: Alba Fernández. A partir d'aquí, el Sant Andreu ha anat apretant la defensa, obligant al Santfe a xutar de lluny mentre intentava retallar distàncies, però ha estat el Santfe qui ha ampliat el marcador, fins al 8-3 del descans. Ja dins el tercer període, tres gols seguits del Sant Andreu han posat l'ai al cor a la grada local. A més, Andrea Garrido ha tingut l'oportunitat de marcar, de penal, el 8-7, però l'ha errat. En la jugada següent, Alba Fernández cometia la tercera exclusió i deixava el seu equip amb una baixa important. El Santfe ha aprofitat això i, superant un criteri arbitral força irregular, ha tornat a marxar de tres al marcador gràcies als gols d'Irene González (qui s'ha endut el premi a la millor jugadora del campionat) i Nerea Contreras. En el darrer període s'han pogut veure dos equips molt nerviosos, sobretot el Sant Feliu, que, apurat en defensa, ha resistit com ha pogut. Finalment, però, el Santfe s'ha endut una merescudíssima victòria i, amb ella, el bitllet cap a Ceuta.

CN SANT FELIU (13): Alba Fernández, Estel·la Roda (2), Vinyet Piera (1), Paula Álvarez, Anna Maria Dalmases (1), Irene González (6), Sonia Torcal, Marta Manchego, Belén Fernández (1), Nerea Contreras (1), Helena Dalmases (1), Alba Sánchez i Núria Sento. E: Javi Belmonte.

CN SANT ANDREU (10): Ana Fernández, Andrea Garrido (3), Andrea López, Mireia Maximiano (1), Marina Daroca, Paula Garró (3), Maria Hernández (1), Clàudia Calvo, Alba Fernández (2), Sofia Aguayo, Xènia Pila, Gemma Campos i Katherin Lomas. E: Yuri Colet.

Àrbitres: Marc Brugarolas i David Gómez
Parcials: 5-2 / 3-1 / 2-4 / 3-3

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I després de l'intens partit pel tercer i quart lloc ha arribat la gran final. Ja amb la grada molt més calmada, Sabadell i Mediterrani s'han enfrontat per la medalla d'or. Tots dos equips han demostrat estar força graons més amunt que la resta de participants i finalment el Mediterrani s'ha endut la victòria per 9-15. El partit ha començat d'allò més igualat, amb el Mediterrani portant la iniciativa en el marcador però amb el Sabadell empatant cada acció que marcava el Medi. Ja en el segon període, el Sabadell no ha acabat de trobar el forat dins la defensa del Medi, mentre que el Medi, a qui també li costava, estava més encertat de cara al gol. A principis del tercer període, a més, s'ha produit una baixa important pel Sabadell. I és que la portera titular, Cristina Terrado, ha hagut d'abandonar el terreny de joc per problemes al genoll, essent substituïda per Ainara Farré. Aquest contratemps no ha semnlat afectar al Sabadell, que s'ha endut el tercer parcial per 3-2, però que no ha pogut fer res en el darrer parcial, on el Medi ha clavat un contundent 2-6 que permetia a les de Sants llançar el seu entrenador a l'aigua.

CN SABADELL (9): Cristina Terrado, Paula Abellán (2), Lídia Casado, Carla Abellán, Lorena Sánchez, Laura Yélamos, Maria Hidalgo, Andrea Hernández, Judith Forca (4), Núria Calbet, Marina Cordobès (3), Dana Gerschcovsky i Ainara Farré. E: Belén Sánchez.

CE MEDITERRANI (15): Andrea Domínguez, Carolina Nogueras (5), Anna Gual (4), Lídia Sánchez (1), Judit Panicello, Araceli Rodríguez, Maria Sanz, Júlia Hurtado, Sònia Argente (1), -, Carla Tohà (3), Mireia Bargalló i Paula Crespí. E: Pau Vendrell.

Àrbitres: Marc Olivares i Jordi Tomàs
Parcials: 2-3 / 2-4 / 3-2 / 2-6

Classificació final
1.- CE Mediterrani
2.- CN Sabadell
3.- CN Sant Feliu
4.- CN Sant Andreu
5.- CN Mataró
6.- CN Rubí
7.- CN Manresa
8.- GEiEG

Millor portera: Andrea Domínguez (CE Mediterrani)
Millor jugadora: Irene González (CN Sant Feliu)