Campionat d'Espanya Infantil: showtime

Diumenge passat es va acabar el Campionat d'Espanya Infantil que es disputava a Sabadell amb els 16 millors equips de l'estat dividits en 4 grups. El campió va ser el Terrassa, que va derrotar a la final a l'Atlètic-Barceloneta per 13-7. En tercera posició va quedar el Sabadell, que va guanyar per tan sols un gol (12-11) al Caballa. El quart equip català, el Sant Andreu, va finalitzar el campionat en vuitena posició.

Podeu veure els resultats finals i les classificacions aquí.

Per diverses raons no vaig poder veure massa partits. De fet, només vaig pujar a Sabadell dissabte. Però vaig tenir l'oportunitat de parlar amb diversos entrenadors i tots coincidien en una cosa: allò no podia tornar a passar. Com bé diu en Joan Albella, entrenador d'Askartza, al seu blog "Se trata de una Ginkana que dura casi una semana". Manel Silvestre, entrenador de Navarra, va més enllà i dedica una extensa entrada a analitzar diversos aspectes del campionat. Llegiu-la, us la recomano molt.

Al no formar part de cap club em puc permetre el fet de veure-ho des de la grada, com he anat veient el waterpolo aquest darrer any. Primerament m'agradaria comentar el tema organitzatiu. Zero difusió de resultats per part de la RFEN i del Sabadell. Fins al punt que fins dilluns no estaven penjats els resultats de la darrera sessió de la fase de grups, amb alguns grups encara amb places per decidir. Això feia que saber els creuaments de dissabte fos, en alguna ocasió, una bona excusa per a trucar a un vident.

Molt bé, un cop m'assabento, via Whats, de l'hora del Castelló-Askartza de dissabte poso tumb a Sabadell. Arribo i em trobo dues sorpreses: vol entrar vostè? Un euro. Penso "coi, estem en crisi, però vols dir que cal?". Pregunto si l'endemà podré veure la final amb la mateixa entrada. La resposta, evidentment, és que no. Entenc que les obres de la piscina nova són cares, però tampoc cal que la paguin els pares dels nanos de Vigo, Madrid o Sevilla...

Com si fos una recepta del metge pago l'euro de rigor i m'assec a la grada. El Canoe-Helios està a la meitat. Partit distret, molt interessant i molt ajustat. Gran porter el del Canoe. Acaben empatant. "Veus què bé?" -penso- "ara penals i el del Canoe es lluirà". Nova errada per part meva. Toca pròrroga... Crec recordar que un parell de dies abans Askartza i Navarra havien empatat i havien anat a penals. Però clar, una cosa és la fase de grups i l'altra els creuaments...

La tercera sorpresa del dia m'arriba quan veig el tamany del camp: 25x20. La cara d'estupor que se'ls queda als nanos de Castelló i Askartza és molt pitjor. En el sisè període del Canoe-Helios la meitat no podien dir fava. I puc apostar cegament que els nanos dels equips que van jugar al matí tampoc estarien massa agraïts... Tres dies jugant en camp petit i de cop i volta aparèixer al llac de Banyoles no seria massa lògic. Estem d'acord que la normativa del campionat (penjada a la web de la RFEN) no aclareix quina mida ha de tenir el camp, però només cal una mica de sentit comú.

Pel que fa al tema de reglament també hi ha partidaris i detractors. Entre els partidaris, Ferran Plana, amb un escrit on defensa molt bé el reglament que s'ha seguit aquests dies. Sense voler-me posar massa en el reglament d'una categoria que considero plenament de formació (és un error creure que és un pont entre la formació de l'aleví i la competitivitat del cadet) jo em pregunto per què cada lliga té el seu propi reglament. Que si 6 parts de 5 minuts en un lloc i 8 de 3 en un altre; que si en una lliga es pot xutar de 5 metres, a l'altra no i en alguna altra només els 10 darrers segons; zona permesa o prohibida... Un follón... Com arribes al tram final de temporada i li dius al teu jugador "mira, que avui ens canvien el reglament que t'he estat ensenyant aquests dos darrers anys"?

En resum, vist tot el merder que s'ha generat al voltant d'aquest campionat potser podríem millorar de la següent manera:

1.- Dues seus. Un club amb dues piscines o organització entre clubs. Rotatòria a poder ser (ja van 3 edicions seguides a Catalunya, i 2 seguides del d'autonomies a Jaén). D'aquesta manera s'escurça la durada del campionat (sis dies és excessiu) i es poden, fins i tot, arribar a fer quarts de final, passant els dos primers classificats de cada grup (m'ha semblat que enguany, un any més, els grups han estat tremendament descompensats).

2.- Reglament únic per a tot l'infantil. Deixem-nos de creure'ns el melic del món i oblidem els reglaments propis de cada lliga. Apostem per un desenvolupament del jugador de waterpolo, no pel de determinats clubs. Està clar que, probablement, els nivells ara mateix estan descompensats, però potser cal que alguns clubs baixin una mica el seu nivell per tal de poder fer unes competicions més competitives (valgui la redundància) i millorar tots plegats en un futur.

3.- Els nanos no viuen, encara, el waterpolo. Jugar un partit cada 24 hores fa que els nanos s'avorreixin entre partit i partit. Potser un programa d'activitats paral·leles hagués estat una bona opció... També és cert que aquesta espera tant llarga es podria evitar amb un campionat amb dues seus.

I pensar que fa uns dies esperava amb ganes aquest campionat...

Categories: Campionat d'Espanya Infantil per Clubs 2012 , CD Askartza Claret , CN Atlètic-Barceloneta , CN Caballa , CN Sabadell , CN Sant Andreu , CN Terrassa , Opinió , Waterpolo Navarra