D’unes setmanes
ençà he tingut l’alegria i la satisfacció com a mataroní de veure com el nostre
Ajuntament, donant resposta a les necessitats exposades per les entitats i
usuaris de diverses instal·lacions municipals, d’una banda procedia a la
instal·lació de gespa artificial al camp de futbol d’Els Molins, i de l’altra
aprovava, dins el pressupost d’inversions d’aquest any 2015, el cobriment de
tres pistes poliesportives molt emblemàtiques de Mataró (el Casal de la
Joventut, l’Eusebi Millán i la pista poliesportiva de Cirera). Sense cap dubte,
les millores a aquestes instal·lacions no faran més que rendibilitzar en major
grau la molt encomiable tasca que porten a terme les entitats que fan ús
d’aquest espai entre els seus esportistes i associats, i que de ben segur
afegeixen als beneficis corporals intrínsecs a la pràctica de l’exercici físic,
importants elements de cohesió social i veïnal.
Entre ambdós fets,
la instal·lació de la gespa i l’aprovació del cobriment de les pistes, he
tingut la satisfacció professional i personal d’acompanyar el nostre primer
equip de waterpolo femení CN MATARÓ LA SIRENA, a la fase d’Euro Lliga disputada
entre el 15 i el 18 de gener a la ciutat hongaresa de Szentes, localitat de
30.000 habitants i que, amb tota naturalitat, havia estrenat, aquest passat
estiu del 2014, una piscina de dimensions olímpiques coberta i amb unes
graderies amb capacitat per aproximadament 800 persones. Per cert, aprofito per
felicitar una vegada més les nostres jugadores pel rendiment i la imatge donada
a la competició, on una derrota per la mínima amb les amfitriones va impedir
entrar a la següent fase amb els vuit millor equips d’Europa. La construcció de
piscines cobertes d’aquestes dimensions i amb graderies que permeten gaudir
d’autèntics espectacles esportius aquàtics no és un fet aïllat en la nostra
Europa aquests darrers anys, tot i la crisi. Fa dues temporades, concretament
la 12/13, el nostre equip masculí de waterpolo CN MATARÓ QUADIS va comprovar
com aquell mateix any, dos equips als quals es va enfrontar en la competició
europea de l’Euro Cup, també havien inaugurat a la seva ciutat, sengles
piscines amb similars característiques: Debrecen (Hongria) amb 200.000
habitants i graderies per 1.500 persones, i Kragujevac (Sèrbia) amb 150.000
habitants i graderies per 1.200 persones.
Aquestes
circumstàncies m’han portat a reflexionar en els següents termes. A Mataró no
cal dir que disposem d’equips i esportistes amb nivell suficient per tal que la
ciutat pugui gaudir de les màximes competicions que es poden desenvolupar en el
medi aquàtic. El que no tenim són les instal·lacions per poder-ho fer en moltes
èpoques de l’any de forma digna. No seria bo per tots nosaltres, no sols a
nivell esportiu, sinó també econòmic, de promoció de la ciutat, etcètera, disposar
d’una piscina de dimensions olímpiques coberta, amb el suficient aforament, que
permetés la celebració de competicions europees de waterpolo a nivell de clubs
o de seleccions, de campionats d’Espanya i de Catalunya d’Hivern de natació i
també de natació adaptada, de les fases finals de la Copa del Rei i de la Reina
de waterpolo, o de la Copa d’Espanya de Clubs de natació, competicions totes
elles a les que hem de renunciar a la seva organització per la falta d’una
instal·lació adequada que ho permeti?. Sense anar tant lluny com en els
exemples europeus, del 26 de febrer a l’1 de març, Cadis, ciutat de 120.000
habitants com Mataró, ha acollit el Campionat d’Espanya Júnior i Infantil
d’Hivern de natació, en una piscina olímpica coberta, amb altres piscines i
serveis adjacents, i graderies per 1.300 persones. Aquesta competició ha mogut entre nedadors,
tècnics, àrbitres, pares i acompanyants, al voltant de 1.700 persones amb la
conseqüent despesa que recaurà favorablement en les economies de les empreses i
ciutadans d’aquella ciutat.
 |
| L'any 2014 un Hongria-Austràlia va innaugurar la piscina olímpica coberta de Szentes | FOTO: turizmusonline.hu |
El tenir com
conciutadans i mataronins de pro a campiones del món (Marta Bach, Roser
Tarragó) i subcampions del món de waterpolo, júniors i juvenils en el seu cas
(Víctor Fernández, Marc Corbalán, Pol Barbena) i tants d’altres nedadors,
nedadores i waterpolistes mataronins participants en campionats del món i
d’Europa, no són prou motiu per començar a plantejar-se la viabilitat de la
construcció d’una instal·lació d’aquest tipus? Caldria tenir en compte també,
com ja he dit abans, altres elements que fan recomanable començar a estudiar
aquesta possibilitat, com per exemple els beneficis socials i econòmics que pot
comportar a la ciutat una instal·lació d’aquestes dimensions i uns
esdeveniments d’aquest nivell i importància. La possibilitat d’atansar encara
més als mataronins la pràctica tan recomanable de l’esport i l’activitat física
dins l’aigua, de potenciar els entrenaments i les estades esportives de clubs i
equips estrangers en una ciutat que es vol definir també com a turística, posar
Mataró al mapa en l’organització d’esdeveniments de relleu, serien només alguns
d’aquests beneficis que, segons el meu criteri, una ciutat com la nostra hauria
de valorar.
S’apropen les
eleccions municipals del mes de maig. Penso que aquest pot ser un tema que
caldria incloure en el debat que portin a terme les diferents forces polítiques
disposades a treballar pel bé de Mataró i els seus ciutadans. En parlem?
Director Esportiu CN Mataró
_01.jpg)
