Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona 2013. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona 2013. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 d’agost del 2013

#TotsSomRoserTarragó

Serveixin aquestes línies per a mostrar el meu suport a la Roser Tarragó. Per desgràcia, sé què se sent quan t'ataquen per Twitter i pels fòrums d'internet només pel fet de mostrar un pensament diferent. Fa un any em va passar a mi.

La Ru és una persona a la qual admiro, amb un compromís esportiu fora de qualsevol dubte. Només cal mirar-li els ulls enmig d'un partit. Vol guanyar si o si, per ella i per l'equip, sigui quin sigui. La Ru fa la seva feina a la perfecció. Lluita cada pilota com si fos la darrera. Quedem-nos amb això. Quedem-nos amb que és una guanyadora nata i deixem de banda les altres coses.
El "gran problema", l'estelada al twitter de la Ru.

La Ru no està sola. Molta gent, no només del món del waterpolo, li ha donat el seu suport amb l'etiqueta #TotsSomRoserTarragó.



Gràcies Pilar Silvestre per inmortalitzar una de les meves frases!!

dimecres, 24 de juliol del 2013

Mundial, dia 4

M'havia fet el propòsit d'escriure una mica cada dia d'aquest Mundial, però sóc incapaç de fer-ho. Surto de casa a dos quarts de vuit del matí i arribo de nou prop de la mitjanit. Avui he baixat a dinar a casa mon pare i aprofito per escriure quatre ratlles.

El que estic visquent és increïble. No tinc paraules, de debò. Alguns potser em titllareu d'exagerat, potser si, no ho nego. Però viure un Mundial tant des de dins és impagable. Tinc la immensa sort de treballar en un equip on tots tenen el cul pelat de fer grans esdeveniments. Sóc un debutant en aquestes coses, però estic aprenent un munt. I estic aprenent de gent que s'hi dedica professionalment i que mai tenen un no per a mi.

Waterpolísticament el Mundial ens dóna el que hem estat esperant. Algunes pallisses de potències sobre seleccions dèbils i partits igualats on tot es decideix per detalls. Sense anar més lluny el Sèrbia-Hongria d'avui. Quin tros de partit!!! Si no l'heu pogut veure us recomano que el rescateu de la web de Teledeporte (tot i que a aquesta hora encara no està penjat).

Imatge del Sèrbia-Hongria d'avui, amb dues aficions entregades
Del paper de les seleccions espanyoles en parlaré més endavant. De la masculina poc podem dir, ja que Nova Zelanda semblava més un equip de pretemporada que no pas una selecció davant la qual treure conclusions. I de la femenina molta feina a fer. Només diré que les veig esgotades físicament i molt nervioses. Però confio en que sabran redreçar la situació i arribaran molt lluny. Però tots sabem que la culpa d'ahir la va tenir l'speaker... hehehe.

Vaig a fer una migdiadeta de 20 minuts i torno cap a Picornell. L'Espanya-Montenegro promet. Aviam si demà o l'altre puc tornar a escriure!!!

PS: Gràcies a tots els que m'aneu seguint i m'aneu donant ànims. Són coses que s'agraeixen molt i molt!!!!

dissabte, 20 de juliol del 2013

Ja hi som!!!

Doncs ja està, ja tenim els Mundials inaugurats. Amb una gran cerimònia d'inauguració al Palau Sant Jordi es dóna el tret de sortida a 16 dies d'esport aquàtic a casa nostra. Poques coses negatives de la inauguració (potser no calia que algunes jugadores de la selecció espanyola estiguessin assegudes a les escales perquè no els havien donat seient) i molts moments de pell de gallina, com el 4 de 7 net dels Castellers de Barcelona des de dins de l'aigua.



Demà comença la competició de waterpolo i de moment jo estic submergit entre guions i escaletes. Ahir alguna gent de la que em vaig trobar pel Palau Sant Jordi m'ho van preguntar i la resposta segueix sent la mateixa: si, estic nerviós. De fet encara no he engegat la tele per començar-me a empassar hores i hores de salts, sincro o llarga distància. I el cafè del matí m'ha sentat com un tret a l'estómac. Si demà desvariejo molt a Picornell teniu permís per tirar-me una xancleta... :P

Bromes a part tinc moltes ganes de que comenci tot plegat. El Mundial de casa nostra ja és aquí. Gaudim-lo tots perquè val la pena.

Un darrer comentari sobre ahir: com a país europeu que volem ser hauríem d'anar aprenent a parlar anglès...

dijous, 18 de juliol del 2013

10 anys després

Fa 10 anys servidor en tenia 17 i va ser voluntari al Mundial de Barcelona. Gràcies a aquells dies em vaig enganxar al waterpolo i vaig conèixer un grup de gent que s'ha fet un lloc a la meva vida. Avui, 10 anys després, molts repetirem experiència mundialística, tot i que tots ho farem amb un altre rol.

L'Ona Meseguer disputarà el seu tercer Mundial, la Silvia Faura serà voluntària i jo seré l'speaker mentre que l'Anna Fernàndez deixarà la seva estimada Suïssa per uns dies i serà a la grada. Poc ens pensàvem fa 10 anys que tindríem un altre Mundial a casa nostra i que el viuríem d'una manera ben diferent.

Del 2003 en guardo molts records. Els Häagen Dazs que van volar de les neveres de la sala de voluntaris (no direm noms, però tots sabem que som culpables). El partidet entre Xina i els voluntaris (i que vam guanyar els voluntaris). Les migdiades a la piscina d'escalfament. Però sobretot recordo molts moments de waterpolo, el més impactant per mi va ser acompanyar les dues seleccions finalistes des de la piscina d'escalfament (la Picornell) fins al Palau Sant Jordi. A mi em tocava portar els italians i els dos germans Calcaterra se'm van posar un a cada costat i em van dir que em seguien!!! A mi!!! També em va semblar espectacular el detall de Barnabas Steinmetz, el marcador de boia hongarès em va regalar el seu casquet amb l'onze d'Hongria després d'haver-se penjat l'or del coll.

Qui fa veure que està molt interessada pel joc, a primer pla, és l'Anna

I per aquest 2013 de reptes n'hi ha un munt. El primer repte me'l marco a mi mateix. Tot i que finalment només locutaré partits fins a vuitens de final penso gaudir d'aquest Mundial com mai. Un Mundial no es locuta cada dia i, encara que no m'acabo de trobar-me còmode, farem tot el possible per a que rutlli a la perfecció. I després, encara no sé com, però no em penso perdre ni un sol minut de cap partit.

I pel que fa a waterpolo poso deures a la gent. M'agradaria molt veure a les noies de la selecció pujar al podi. Crec que ho poden fer i que depenen només d'elles mateixes. Sé que algunes llegiran això i que d'altres saben el que penso. Només us puc dir que si aneu a per totes podreu fer coses molt grans.

No m'oblido dels nois. Reconec que els canvis respecte les olimpíades m'agraden molt. Trobo a faltar algun nom, però per alguna cosa jo no decideixo. Veig més complicat que puguin ser al podi, però sé que no han vingut de vacances. Els dono moltes opcions de ser entre els 5 primers.

Ja per acabar, no vull fer porra dels dos podis. Més que res perquè mai encerto. Em sap greu... :P

Espanya i Estats Units repetint la final olímpic en l'entrenament d'ahir a la tarda


dimecres, 19 de juny del 2013

Privilegiat

Poc m’hauria imaginat que perdre en un sorteig em duria fins aquí. I és que servidor va començar a cantar gols micròfon en mà al Campionat d’Espanya cadet del 2007 per culpa d’haver perdut un sorteig. Ningú d’allà L’Hospitalet volia fer de speaker i ens ho vam jugar entre uns quants. Em va tocar a mi.

Des d’aquell Canoe-València del juliol de 2007 han passat prop de 6 anys i gairebé he arribat als 300 partits. El partit 300, si no m’he descomptat, el faré enguany també a mitjans de juliol. Serà a la Picornell en el transcurs del Mundial de Barcelona.

Locutaré un Mundial! Un Mundial! Diuen que al Mundial hi van els millors. I això fa molt, molt, molt de respecte. La veritat és que no m’ho acabo de creure. I si, ja estic nerviós. La piscina més plena on he cantat gols ha estat la de l’Atlètic-Barceloneta a la final de la Copa del Rei d’enguany. 1000 persones. A Picornell n’hi caben 4500. Agraeixo que hagin pensat en mi i espero no quedar-me afònic!!

De partits i moments especials n’hi ha hagut molts. El més especial va ser cantar les alineacions de l’AESE-Hospi on ens jugàvem la plaça per a la fase d’ascens de Ceuta. Tampoc puc oblidar les lligues guanyades per l’Atlètic-Barceloneta. O el Catalunya – Gran Bretanya de fa poc. I de cagades i moments còmics n’hi ha hagut un munt. Gols d’un equips cantats com a gols del rival. El aplaudimiento que vaig demanar pel Canoe a la final de Copa’13. Les piles del micro inalàmbric que es van acabar a mig cantar els noms dels infantils d’Escuela Zaragoza i Metropole. El partit de lliga on només vam posar música de dibuixos animats...

Arribar fins aquí no ha estat fàcil i no ho he fet sol. Hi he arribat gràcies al Juanra Giménez, sense el qual jo faria anys que hagués deixat aquest esport. Hi he arribat gràcies al Miquel Canillas, qui em va oferir el micro de l’Atlètic-Barceloneta al setembre del 2007. Hi he arribat gràcies a tots els jugadors del club mariner, qui s’han preocupat per mi i sempre m’han agraït els crits després de cada partit. Hi he arribat gràcies a la confiança que han dipositat en mi persones com en Xavi Lorenzo o l’Eva Nieves aquest any del Centenari. Tampoc em puc oblidar de la Carlota Bestit i els calbots que he rebut per part seva (pocs, però merescudíssims), però que sempre ha estat allà i sempre ha confiat en mi a l’hora de locutar partits per la FCN.

Tampoc hi hauria arribat sense el suport de la gent que m’envolta. De la meva família, començant per la meva germana Mireia. De Teresa Gorría, Ona Meseguer, Silvia Faura, Anna Fernàndez i Marta Garcia. De Luis Romero (te quedas sin Esquinica para celebrarlo). Dels lagunak Joan Albella i Jon López. De la gent a qui admiro la seva feina, i a qui considero amics, i pels quals val la pena seguir esforçant-se en aquest esport (Xavi Pérez o Javi Ribas per citar-ne dos). D'altres amics del gremi de la pilota groga com Aritz Ormaza. D’Alberto Montenegro, Cristian Mestres, Maria Guixà, Carles Alcoyent, Xevi Bardolet i els altres companys que donen veu a aquest esport.

Gràcies a ells em sento un privilegiat per fer una feina que m'encanta. Ara a seguir. De moment, pròpolis i Lizipaina ja els tinc ben a mà a l'armari del bany...




dimarts, 14 de desembre del 2010

Barcelona 2013 es presenta a Dubai

La quinzena edició dels Campionats del Món de Natació, que es realitzarà a Barcelona l'estiu del 2013, ha estat presentada avui a la ciutat de Dubai, seu del Mundial en piscina curta que arrenca d'aquí poques hores. El Bureau de la FINA ha assitit a la presentació realitzada per Fernando Carpena, president de la RFEN, i Lolo Ibern, un dels responsables de l'organització i membre de la FINA. Després de la introducció a càrrec de Carpena, Ibern ha projectat un vídeo promocional i ha exposat el projecte dels Campionats del Món.

A l'acte també hi han assistit Pere Alcober, regidor d'esports de l'Ajuntament de Barcelona, i Sergi Pujalte, gerent de l'Institut Barcelona Esports.