M'agradaria saber l'origen etimològic de la paraula Leioa. Encara que els meus coneixements d'euskera són més aviat limitats (per no dir nuls) sospito que Leioa deu voler dir alguna cosa similar a "feina ben feta". Si no, l'Euskaltzaindia ho hauria d'anar revisant.
Feina ben feta perquè ens hem tornat a demostrar a nosaltres mateixes que som un gran equip. Tal i com va passar fa cosa d'un mes, hem jugat dos partits d'extrema intensitat. El primer dels dos dilluns a la nit. Després d'un viatge de gairebé 7 hores, més 3 horetes passejant per Bilbao, un senyor partit de waterpolo. Les meves jugadores no sé d'on van treure forces. De debò, no ho sé. Els dos primers quarts brillants. A partir d'aquí es va començar a encendre la llum vermella de dipòsit buit. Comprensible. Però encara van exprimir-se més. Totes, sense excepció. Concentrades en tot moment i cometent ben poques errades. Si abans d'anar a Bilbao ja les admirava, dilluns encara es van guanyar més la meva admiració.
Feina ben feta perquè dimarts van donar-ho tot en un entrenament de dues hores. Feia molts anys que no trepitjava Askartza i, tal i com va passar la darrera vegada que ho vaig fer, n'he sortit molt content. 32 jugadores a l'aigua, 4 entrenadors i 3 porteries. Tècnica, treball específic de boies, superioritats i estàtics. Què més es pot demanar?
Feina ben feta perquè amb poca estona de descans i un canvi de piscina es va tornar a jugar un partit. És cert que, dels 4 que hem jugat Leioa i AESE aquest any, ha estat el més fluix per totes dues parts. Però tot i això ens va servir per provar un sistema defensiu nou i un home de més retocat. Deixant a part un tercer quart per oblidar, de la resta se'n poden treure molt bones conclusions. Una vegada més, esforç físic màxim i zero reserves guardades. A l'aigua es va donar tot i els nous conceptes es van assimilar força bé.
Feina ben feta perquè ahir van fer un darrer esforç. Dues hores més d'entrenament d'alta qualitat. Més superioritats i estàtics, reforçant el treball de dimarts i polint alguns detalls. Si dimarts existien dubtes sobre alguna de les jugades ahir es van esborrar. Almenys per part meva.
Feina ben feta tant a nivell esportiu com a nivell de grup. Encara s'ha fet més pinya i, tal i com deia Tatiana Sisquella en un article que els vaig passar fa dies "d'aquesta pinya no se'n pot escapar cap pinyó". De la feina (ben feta) d'aquests dies m'agradaria destacar dues persones per damunt de la resta: l'Aina, que està fent un tram final de temporada senzillament esplèndid i que s'esforça, conscient de les seves limitacions, per tal de superar-se a si mateixa dia rere dia. Cada dia les seves limitacions es van fent més i més petites i el seu catàleg de recursos dins l'aigua es va ampliant a gran velocitat. La Marta Vera, una juvenil que dimarts passat va saber que viatjaria a Bilbao i que ha aprofitat cada segon dels partits i entrenaments que ha tingut. La Marta mereixia un premi com aquest i m'alegro moltíssim de que l'hagi sabut aprofitar. Una sorpresa molt agradable el seu nivell de joc demostrat aquests tres dies i la rapidesa en que s'ha integrat amb les grans. Si totes mereixen un excel·lent, elles dues mereixen la matrícula d'honor.
Com podeu veure, Leioa és sinònim de feina ben feta. Felicitats princesetes. Esperem que Ceuta vulgui dir alguna cosa similar a ascens.
 |
| Les noies de l'AESE a Sakoneta dilluns a la nit. |
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada