Diu Rubén Darío al seu apartat d'opinió de Waterpolista.com que, en cas d'independència, el waterpolo català hi guanyaria molt a nivell de lliga nacional però no tant a nivell de selecció absoluta
Pel que fa a nivell de selecció absoluta no hi estic d'acord. El potencial català és molt superior al de la selecció espanyola actual. Una selecció catalana no hauria de pagar quotes de territorialitat ni endur-se un o altre jugador segons el seu lloc d'origen o club on jugui. I això passaria tant en masculí com en femení. En masculí estic d'acord en que potser, actualment, no es podria lluitar per a pujar a cap podi d'una gran competició. Però alerta, que ara mateix hi ha grans jugadors catalans que estan quedant fora de la selecció espanyola perquè si no hi hauria massa catalans. I això, com tots sabem, no els interessa pas. En femení, en canvi, veig una Catalunya capaç d'optar a medalla campionat rere campionat. La llista de jugadores catalanes que podrien formar una convocatòria de 13 amb garanties seria llarga.
Parla també en Rubén de què passaria amb els nacionalitzats. La meva resposta és ben clara: han de triar ells. I, de fet, crec que han de triar tots. Si un jugador és nascut a Catalunya però vol seguir formant part de la selecció espanyola res li ha d'impedir seguir formant-ne part. I de casos en el passat en trobem molts. Un cas és el de Valeri Karpin, qui, tot hi ser nascut a Estònia, va decidir jugar amb Rússia després de la desintegració de la URSS. I, de fet, fins l'any 2003 no va adquirir la nacionalitat estoniana (pressionat, molt probablement, pel fet que Estònia entrava a la Unió Europea a partir del 2004 i, d'aquesta manera, va jugar la darrera temporada a la Reial Societat sense ocupar plaça d'estranger). Amb això vull dir que crec que qualsevol jugador pot triar lliurement la selecció amb qui vulgui jugar un cop les dues seleccions juguin separadament.
En el seu primer i, de moment, únic partit, la selecció catalana femenina es va imposar a la Gran Bretanya per 16-10 Foto: natacio.cat |
Si passem a parlar de lligues nacionals estic absolutament d'acord en què Catalunya hi sortiria guanyant enormement, especialment a nivell econòmic. Potser és cert, com va dir algun membre d'un club de fora de Catalunya, que els catalans volem anar a jugar els partits amb Rodalies. No ho sé. I, a més, sospito que aquesta persona no deu agafar massa Rodalies... El que si és cert és que no em sembla just que els tres equips catalans de Segona hagin de suar per quadrar uns pressupostos que els fan creuar la península per guanyar amb bastanta claredat. I el que em sembla directament aberrant és que fa anys que la màxima categoria catalana, tant a nivell masculí com femení, és infinitament més competitiva que la darrera categoria estatal.
Però, a part, a Catalunya hi guanyaríem molt més. Hi guanyaríem, per exemple, en nivell arbitral. Hi guanyaríem, per exemple, en nivell d'entrenadors i de formació d'aquests. Hi guanyaríem, per exemple, en nivell organitzatiu de grans esdeveniments. Hi guanyariem, per exemple, en nivell de cobertura informativa. Hi guanyaríem, per exemple, en que cada cap de setmana podríem anar a veure un grapat de jugadors i jugadores inmensos que jugaran ben aprop de casa nostra.
Com veus, benvolgut Rubén, els catalans hi tenim molt a guanyar. I, faltaria més, jo també voto waterpolo. I, precisament per això, votaré #SíSí.