Tal i com comentava en aquest mateix blog fa uns dies en una entrada que sembla que ha dut cua, el GEiEG no jugarà la temporada que ve en categoria estatal.
Ho publicava fa uns dies el diari Avui en la seva edició gironina i avui el mateix diari ha publicat una carta d'una mare i ex-delegada de l'equip gironí. Us adjunto els dos textos:
El GEiEG no jugarà en l'àmbit estatal
Waterpolo femení. L'equip de Jordi Sala havia pujat a la divisió d'honor femenina, però hi ha renunciat per falta d'efectius
El GEiEG Fustes Moles va aconseguir tornar a la divisió d'honor femenina de waterpolo per tercer cop el 24 de març, després de perdre a la piscina del Martorell 13-12, gràcies a la victòria del Palma –l'altre equip que va assolir l'ascens– contra el Rubí, el tercer aspirant. Però ni el GEiEG ni el Palma formen part de la llista d'equips que competiran en l'àmbit estatal el curs que ve. Ni en la màxima categoria ni en la que competien la temporada passada (primera estatal). I en el cas gironí, el motiu no és econòmic. Les grupistes no disposen de prou efectius per fer un equip de garanties, perquè el nucli de l'equip no segueix jugant, ja sigui per motius laborals o acadèmics.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
El GEiEG de waterpolo femení no jugarà en l'àmbit estatal
Quina llàstima, que bé que ho ha fet el GEiEG! Divideix per vèncer; objectiu assolit al waterpolo femení o, millor dit, al que en quedi. Ara, les jugadores que continuïn a l'equip, militaran a la categoria més baixa i econòmica, però, és clar, la culpa és de les jugadores que hi han renunciat, la majoria de les quals, paradoxalment, les que més compromís han tingut els darrers anys. Alguna cosa no rutlla, i el càstig perfecte per als interessos del GEiEG és jugar a la catalana, començar de nou. Perquè quedi clar: en waterpolo, militar a la primera divisió és més costós econòmicament que fer-ho a la divisió d'honor. Un equip de divisió d'honor és aquell que s'ha d'enfrontar amb equips que han fet fitxatges; equips amb entrenadors que és poden aixecar de la banqueta, amb directives compromeses, i jugadores que van a la selecció espanyola i als Jocs, ben equipades, que no han de pagar cap despesa... I, amb les nostres, quina ha estat la experiència? Què han donat i què han rebut?… No cal fer-hi sang, ara. En aquest context és molt fàcil parlar de compromís. Si tant interès esportiu tenia el GEiEG en la divisió d'honor, sempre podia haver fet algun fitxatge, tal com fan la majoria de clubs quan assoleixen la categoria... i també haver buscat un patrocinador, però, és clar, si no s'han preocupat mai de gestionar el que ja tenien, com n'han de buscar un de nou? Sap greu que tants anys de sacrifici, constància i esforç de jugadores i entrenadors acabin així. Com a mare i exdelegada, us agraeixo molt a totes les que heu passat per l'equip i els entrenadors els bons moments que ens heu fet passar durant tots aquests anys. A les que heu decidit deixar-ho abans que jugar a la catalana, us entenc, i a les que us quedeu i a les dels equips de base us vull dir que, malgrat el desencís, per tot l'esforç que feu i pel bé del sempre malmès esport femení, els incondicionals sempre estarem amb vosaltres.
Girona
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sense cap mena de dubte, una molt mala notícia per al nostre esport. I al ritme que va l'estiu, no serà la darrera...
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada