dimarts, 31 de juliol del 2012

Sobre jutges de gol, àrbitres i videomarcadors

Corria l'any 2003 i a Barcelona es van celebrar els XV Mundials de Natació. Aleshores jo era un noi de 17 anys que jugava al Montjuïc i que ja havia xiulat algun partit d'entrenament (recordo un torneig al Medi i algun partit a Poblenou). Vaig tenir la sort de poder ser voluntari en aquells Mundials i veure (i viure) d'aprop moltes coses. De tot el que va passar en guardo molts records. Un d'ells és una frase d'un àrbitre nacional a qui, durant un partit mentre feia de jutge de gol, ningí li feia cas. Es va girar cap a nosaltres, que corríem per allà arreplegant pilotes i duent ampolles d'aigua per allà, i ens va dir "nanos, el millor jutge de gol és aquell que està d'acord amb el que diu l'àrbitre i marca després d'ell". No m'ho vaig acabar de creure.

Però anys més tard, i ja com a àrbitre, em va tocar fer de jutge de gol en un partit de Copa LEN. Curiosament també era a la Nova Escullera i jugava el CNB contra no recordo qui (em sona un equip grec). Tampoc recordo qui arbitrava, però si que cap dels dos àrbitres no em va fer gens de cas durant tot el partit. Quan ho vaig comentar amb l'altre jutge de gol i amb els companys que estaven a taula va venir el delegat de la LEN, l'alemany Manfred Vater, i em va dir que la meva feina era donar ràpid les pilotes i que deixés de protestar. Amb això el que vull dir és que la figura del jutge de gol és merament decorativa. I que si aquest home, per molt que hagi donat gol (que a mi també em sembla que és) queda desautoritzat per l'àrbitre si aquest darrer decideix no donar-lo. De fet, hi ha unes recomanacions del Comitè d'Àrbitres de la FCN on hi diu (cito literalment) "no persistir en assenyalar una incidència (servei de porteria, córner, gol, etc.) quan l’àrbitre indiqui el contrari. Solament indicar qualsevol incidència a petició dels àrbitres.". És evident, per tant, que queda palès el que vaig sentir el 2003: primer que xiuli l'àrbitre i després ja ho farà el jutge de gol.

Una altra qüestió és si l'eslovè Boris Margeta havia o no de rectificar quan ha vist la repetició a la pantalla. I ara sé que em ficaré en un terreny un xic pantanós i que alguns àrbitres se'm queixaran. Evidentment els escoltaré a tots i, d'aquesta manera, aprendré alguna cosa més.

Si ens mirem el reglament veiem que a l'article WP 7.1 diu que "Els àrbitres no han de fer cap presumpció  sobre fets o situacions durant el joc, tot i que han d’interpretar el que observin amb la major habilitat possible". Molt bé, acceptem que Margeta no veu com la pilota sobrepassa la línia de gol (cosa que pot passar, ja que és un error que qualsevol pot cometre). L'article següent (WP 7.2), però, diu que "Els àrbitres xiularan l'inici i següents represes del joc, així com assenyalaran gols, serveis de porteria, córners (hagin estat  assenyalats o no pel jutge de gol), serveis neutrals i qualsevol altra infracció del Reglament. L'àrbitre pot  modificar la seva decisió sempre i quan ho faci abans que la pilota sigui posada novament en joc.". Aquí és on entrem en la complicació. Margeta ignora el jutge de gol (un dels hobbys de molts àrbitres) i el crono segueix corrent (si l'àrbitre no xiula el joc no s'atura). La meva pregunta és: podia rectificar després de veure pels videomarcadors la seva errada? Donat que el partit ja havia acabat, i per tant la pilota s'havia posat en joc després de l'errada (2 segons) deixo en mans de tothom la resposta a aquesta pregunta.

I ja que hi som, una altra: cal fer ús de les tecnologies com passa en altres esports per decidir moments com aquests? Ja us avanço que la meva resposta és un SI rotund.

Així s'ha vist la jugada per TVE

dimecres, 11 de juliol del 2012

Campionat d'Espanya Infantil: showtime

Diumenge passat es va acabar el Campionat d'Espanya Infantil que es disputava a Sabadell amb els 16 millors equips de l'estat dividits en 4 grups. El campió va ser el Terrassa, que va derrotar a la final a l'Atlètic-Barceloneta per 13-7. En tercera posició va quedar el Sabadell, que va guanyar per tan sols un gol (12-11) al Caballa. El quart equip català, el Sant Andreu, va finalitzar el campionat en vuitena posició.

Per diverses raons no vaig poder veure massa partits. De fet, només vaig pujar a Sabadell dissabte. Però vaig tenir l'oportunitat de parlar amb diversos entrenadors i tots coincidien en una cosa: allò no podia tornar a passar. Com bé diu en Joan Albella, entrenador d'Askartza, al seu blog "Se trata de una Ginkana que dura casi una semana". Manel Silvestre, entrenador de Navarra, va més enllà i dedica una extensa entrada a analitzar diversos aspectes del campionat. Llegiu-la, us la recomano molt.

Al no formar part de cap club em puc permetre el fet de veure-ho des de la grada, com he anat veient el waterpolo aquest darrer any. Primerament m'agradaria comentar el tema organitzatiu. Zero difusió de resultats per part de la RFEN i del Sabadell. Fins al punt que fins dilluns no estaven penjats els resultats de la darrera sessió de la fase de grups, amb alguns grups encara amb places per decidir. Això feia que saber els creuaments de dissabte fos, en alguna ocasió, una bona excusa per a trucar a un vident.

Molt bé, un cop m'assabento, via Whats, de l'hora del Castelló-Askartza de dissabte poso tumb a Sabadell. Arribo i em trobo dues sorpreses: vol entrar vostè? Un euro. Penso "coi, estem en crisi, però vols dir que cal?". Pregunto si l'endemà podré veure la final amb la mateixa entrada. La resposta, evidentment, és que no. Entenc que les obres de la piscina nova són cares, però tampoc cal que la paguin els pares dels nanos de Vigo, Madrid o Sevilla...

Com si fos una recepta del metge pago l'euro de rigor i m'assec a la grada. El Canoe-Helios està a la meitat. Partit distret, molt interessant i molt ajustat. Gran porter el del Canoe. Acaben empatant. "Veus què bé?" -penso- "ara penals i el del Canoe es lluirà". Nova errada per part meva. Toca pròrroga... Crec recordar que un parell de dies abans Askartza i Navarra havien empatat i havien anat a penals. Però clar, una cosa és la fase de grups i l'altra els creuaments...

La tercera sorpresa del dia m'arriba quan veig el tamany del camp: 25x20. La cara d'estupor que se'ls queda als nanos de Castelló i Askartza és molt pitjor. En el sisè període del Canoe-Helios la meitat no podien dir fava. I puc apostar cegament que els nanos dels equips que van jugar al matí tampoc estarien massa agraïts... Tres dies jugant en camp petit i de cop i volta aparèixer al llac de Banyoles no seria massa lògic. Estem d'acord que la normativa del campionat (penjada a la web de la RFEN) no aclareix quina mida ha de tenir el camp, però només cal una mica de sentit comú.

Pel que fa al tema de reglament també hi ha partidaris i detractors. Entre els partidaris, Ferran Plana, amb un escrit on defensa molt bé el reglament que s'ha seguit aquests dies. Sense voler-me posar massa en el reglament d'una categoria que considero plenament de formació (és un error creure que és un pont entre la formació de l'aleví i la competitivitat del cadet) jo em pregunto per què cada lliga té el seu propi reglament. Que si 6 parts de 5 minuts en un lloc i 8 de 3 en un altre; que si en una lliga es pot xutar de 5 metres, a l'altra no i en alguna altra només els 10 darrers segons; zona permesa o prohibida... Un follón... Com arribes al tram final de temporada i li dius al teu jugador "mira, que avui ens canvien el reglament que t'he estat ensenyant aquests dos darrers anys"?

En resum, vist tot el merder que s'ha generat al voltant d'aquest campionat potser podríem millorar de la següent manera:
1.- Dues seus. Un club amb dues piscines o organització entre clubs. Rotatòria a poder ser (ja van 3 edicions seguides a Catalunya, i 2 seguides del d'autonomies a Jaén). D'aquesta manera s'escurça la durada del campionat (sis dies és excessiu) i es poden, fins i tot, arribar a fer quarts de final, passant els dos primers classificats de cada grup (m'ha semblat que enguany, un any més, els grups han estat tremendament descompensats).
2.- Reglament únic per a tot l'infantil. Deixem-nos de creure'ns el melic del món i oblidem els reglaments propis de cada lliga. Apostem per un desenvolupament del jugador de waterpolo, no pel de determinats clubs. Està clar que, probablement, els nivells ara mateix estan descompensats, però potser cal que alguns clubs baixin una mica el seu nivell per tal de poder fer unes competicions més competitives (valgui la redundància) i millorar tots plegats en un futur.
3.- Els nanos no viuen, encara, el waterpolo. Jugar un partit cada 24 hores fa que els nanos s'avorreixin entre partit i partit. Potser un programa d'activitats paral·leles hagués estat una bona opció... També és cert que aquesta espera tant llarga es podria evitar amb un campionat amb dues seus.

I pensar que fa uns dies esperava amb ganes aquest campionat...

dilluns, 9 de juliol del 2012

El GEiEG no jugarà en l'àmbit estatal

Tal i com comentava en aquest mateix blog fa uns dies en una entrada que sembla que ha dut cua, el GEiEG no jugarà la temporada que ve en categoria estatal.

Ho publicava fa uns dies el diari Avui en la seva edició gironina i avui el mateix diari ha publicat una carta d'una mare i ex-delegada de l'equip gironí. Us adjunto els dos textos:

--------------------------------------------------------------------------------------

El GEiEG no jugarà en l'àmbit estatal

Waterpolo femení. L'equip de Jordi Sala havia pujat a la divisió d'honor femenina, però hi ha renunciat per falta d'efectius

El GEiEG Fustes Moles va aconseguir tornar a la divisió d'honor femenina de waterpolo per tercer cop el 24 de març, després de perdre a la piscina del Martorell 13-12, gràcies a la victòria del Palma –l'altre equip que va assolir l'ascens– contra el Rubí, el tercer aspirant. Però ni el GEiEG ni el Palma formen part de la llista d'equips que competiran en l'àmbit estatal el curs que ve. Ni en la màxima categoria ni en la que competien la temporada passada (primera estatal). I en el cas gironí, el motiu no és econòmic. Les grupistes no disposen de prou efectius per fer un equip de garanties, perquè el nucli de l'equip no segueix jugant, ja sigui per motius laborals o acadèmics.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El GEiEG de waterpolo femení no jugarà en l'àmbit estatal

Quina llàstima, que  que ho ha fet el GEiEG! Divideix per vèncer; objectiu assolit al waterpolo femení o, millor dit, al que en quedi. Ara, les jugadores que continuïn a l'equip, militaran a la categoria més baixa i econòmica, però, és clar, la culpa és de les jugadores que hi han renunciat, la majoria de les quals, paradoxalment, les que més compromís han tingut els darrers anys. Alguna cosa no rutlla, i el càstig perfecte per als interessos del GEiEG és jugar a la catalana, començar de nou. Perquè quedi clar: en waterpolo, militar a la primera divisió és més costós econòmicament que fer-ho a la divisió d'honor. Un equip de divisió d'honor és aquell que s'ha d'enfrontar amb equips que han fet fitxatges; equips amb entrenadors que és poden aixecar de la banqueta, amb directives compromeses, i jugadores que van a la selecció espanyola i als Jocs, ben equipades, que no han de pagar cap despesa... I, amb les nostres, quina ha estat la experiència? Què han donat i què han rebut?… No cal fer-hi sang, ara. En aquest context és molt fàcil parlar de compromís. Si tant interès esportiu tenia el GEiEG en la divisió d'honor, sempre podia haver fet algun fitxatge, tal com fan la majoria de clubs quan assoleixen la categoria... i també haver buscat un patrocinador, però, és clar, si no s'han preocupat mai de gestionar el que ja tenien, com n'han de buscar un de nou? Sap greu que tants anys de sacrifici, constància i esforç de jugadores i entrenadors acabin així. Com a mare i exdelegada, us agraeixo molt a totes les que heu passat per l'equip i els entrenadors els bons moments que ens heu fet passar durant tots aquests anys. A les que heu decidit deixar-ho abans que jugar a la catalana, us entenc, i a les que us quedeu i a les dels equips de base us vull dir que, malgrat el desencís, per tot l'esforç que feu i pel bé del sempre malmès esport femení, els incondicionals sempre estarem amb vosaltres.
Girona
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sense cap mena de dubte, una molt mala notícia per al nostre esport. I al ritme que va l'estiu, no serà la darrera...

dimecres, 4 de juliol del 2012

L'efecte dominó

Fa uns dies parlava de la situació de l'Echeyde canari. Avui, amb la data límit d'inscripció ja passada, sabem que l'Echeyde té fins aquest divendres per reunir els 15.000 euros que li falten per a poder disputar la màxima categoria del waterpolo estatal. Hi ha, però, situacions igual o més alarmants.

Fa ben poc s'ha conegut a llista d'equips inscrits a les diferents categories estatals del waterpolo femení. Mentre que de les 12 places de Divisió d'Honor se n'ocupen, de moment, 10, només hi ha 6 equips inscrits a Primera Divisió: Rubí, Manresa, Leioa, Caballa, Esparta Alcorcón i L'Hospitalet. A aquesta llista s'hi podrien afegir els dos equips descendits de Divisió d'Honor (Concepción i La Latina). Tampoc apareixen a cap de les dues llistes ni GEiEG ni Ciutat de Palma, els dos equips que van aconseguir l'ascens a DH però que sembla que han renunciat no només a Divisió d'Honor si no també a Primera. Si, finalment, tots dos conjunts renuncien, serien els dos equips de Madrid qui podrien jugar a Primera.

Això suposa la renúncia del Martorell, un equip que feia ja algunes temporades que disputava la Primera Divisió i que se suma una llista que, per desgràcia, ja comença a ser ben gruixuda: Montjuïc, Universitat Autònoma, Vallirana, ...

Tampoc poden estar tranquiles les jugadores de L'Hospitalet. Si bé estan inscrites a Primera Divisió, el club riberenc està immers en un procés electoral i no queda clar si la junta gestora que governa el club abans de les eleccions té la potestat d'inscriure l'equip. L'Hospi, que ja ha renunciat a Primera Masculina i els nois jugaran a Tercera, té un alre handicap: el fet de no tenir cap categoria femenina li pot costar una multa de 6.000€. Tot i això, les jugadores són optimistes i creuen poder tirar endavant, almenys, un equip de categories inferiors.

Dos equips més estan a l'espera del que pugui passar. Els dos subcampions de la fase d'ascens a la temporada passada (Cuatro Caminos i AESE) podrien pujar directament a Primera per tal de suplir les nombroses baixes. Les situacions, però, són ben diferents. I és que mentre Cuatro Caminos sembla disposat aacceptar la plaça, els dubtes planen per damunt l'AESE. Ni la situació econòmica ni l'esportiva (un mínim de 6 jugadores ja han dit que no continuaran la temporada que ve) són les més favorables, però també és cert que, si com sembla, no s'omplen del tot les places i no hi ha descensos, és una bona oportunitat per engegar un projecte a mig termini amb les jugadores que quedin.

A tot plegat cal afegir que la RFEN té previst realitzar els sortejos de les diferents lligues nacionals abans de finals de mes. En resum: un estiu ben mogudet que acabarà de decidir, als despatxos, la categoria de cada equip. I l'últim, que tanqui la porta (si us plau).

PS: Prometo escriure alguna cosa sobre un dels tornejos que m'agrada mes, el Campionat d'Espanya Infantil per Clubs. Molt més enriquidor que qualsevol altre!!!

dimarts, 12 de juny del 2012

#sosecheyde

No bufen massa bons vents per l'esport canari darrerament. Si avui s'ha conegut la notícia de que l'Iberostar Canàries de bàsquet no podia fer front al que demanava l'ACB per a poder jugar a la màxima categoria estatal el mateix podria passar amb el l'Acuasport Tenerife Echeyde.

Crec que la situació és pràcticament idèntica. Dos clubs que han finalitzat una temporada brillant amb la consecució de l'ascens a la màxima categoria del seu esport i que, per falta del suport de les institucions, no poden afrontar la següent temporada i renuncien abans de començar. Si en el cas del bàsquet la xifra era exhorbitant (7 milions d'euros), en el waterpolo la xifra és ridícula (en comparació). Podria ser que Canàries no pogués gaudir de waterpolo DH per no pagar 100.000 euros. Les tres institucions de l'illa on ha trucat a la porta l'Echeyde (Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, Cabildo de Tenerife i Govern de Canàries) es fan el desmenjat a l'hora d'aportar aquesta quantitat. Estic segur, però, que si el Tenerife de futbol aconsegueix l'ascens a Segona Divisió A els diners cauran a raig. Però l'opi sempre és l'opi...

Una altra dada a destacar ha estat la cobertura mediàtica. Mentre Marca i As es feien ressò dia si dia també dels problemes econòmics del bàsquet canari i la possible permanència de l'Estudiantes a l'ACB, poqueta cosa (per no dir res) he llegit a la premsa esportiva. Com sempre, el nostre esport només apareix quan no hi ha res més de què parlar...

Són molts els clubs que han hagut de renunciar a la categoria on jugaven per problemes econòmics (sense anar més lluny, fins a 6 places han quedat vacants aquesta temporada a les diferents lligues masculines i femenines) i això no fa més que empobrir esportivament el nostre esport. I darrerament no anem massa sobrats de waterpolo...

Des d'aquí jo també vull cridar ben fort #sosecheyde. I és que amb aquest hasthag, el Blog del Waterpolista ha iniciat una crida via Twitter per intentar que Canàries recuperi el waterpolo de Divisió d'Honor. Entre tots, ho aconseguirem!

dissabte, 2 de juny del 2012

El Montjuïc aconsegueix la salvació (14-12)

El CN Montjuïc ha aconseguit la victòria en el partit de tornada de la promoció davant l'Helios. El conjunt barceloní, que va perdre 12-11 a Saragossa, s'endú l'eliminatòria per un global de 25-24 i seguirà una temporada més a Divisió d'Honor.

El Montjuïc ha capgirat l'eliminatòria i aconsegueix la permanència a la màxima categoria // RFEN
 
La piscina descoberta del CN Montjuïc presentava una grada plena a vessar. I és que a part de nombrosos aficionats catalans, un autocar s'ha desplaçat des de Saragossa per tal ed'animar al conjunt visitant. Amb aquest ambient de final ha començat el partit de tornada de la promoció de Divisió d'Honor on El Montjuïc havia de remuntar un gol si volia mantenir la categoria. Ben aviat s'han posat a fer feina els jugadors verd-i-blancs, guanyant per 3-0. El conjunt aragonès, poc acostumat a jugar en piscina gran, ha tardat ben bé 7 minuts a foradar la porteria que defensava Aitor Pinho. En el segon període, però, l'Helios s'ha refet, i ha aconseguit empatar el partit a 5, fet que els donava l'ascens. En el primer tram del tercer període s'ha tornat a veure una gran empenta del Montjuïc, que s'ha avançat de dos gols, però una nova reacció aragonesa, sumat als dos penals aturats per David Villarte, han deixat un empat a 9 en el marcador a falta dels 8 darrers minuts.

Ja en el darrer període, el Montjuïc ha demostrat que volia seguir a la màxima categoria, amb 4 gols consecutius, per un únic gol de l'Helios. Aquest 13-10 doonava certa tranquilitat als verd-i-blancs. Però l'Helios, lluny de rendir-se, ha marcat dos gols més, col·locant el 13-12 que donaria una pròrroga quan quedaven poc menys de dos minuts. A la següent jugada, el Montjuïc ha disposat d'una superioritat numèrica, que ha aconseguit aprofitar i tornar-se a avançar en el global de l'eliminatòria. A la darrera jugada, a més, els aragonesos han disposat d'una superioritat. En cas d'haver-la transformat, el partit hagués anat a la pròrroga. Però la pilota no ha entrat i el Montjuïc disputarà una temporada més la Divisió d'Honor.

CN MONTJUÏC (14): Aitor Pinho, -, Ferran Tomasa, -, Gabor Egedi (1), Alfons Cánovas (3), Máté Balatoni (4), Audric Ollé (2), Marc Ribot (2), David Casadevall (2), -, Oriol Masip i Omar Montiel. E: Ivaylo Dimitrov.

CN HELIOS (12): David Villarte, Nikola Mijanovic (4), Francisco Gil, Diego Galve (1), Jorge Ortega, Álvaro García (3), Fernando Mongrell (1), Alejandro López, -, Jaime Peiró, Víctor Castillo, Ramon Garriga (2) i Roberto Barrachina (1). E: Miguel Ángel Gil.

Àrbitres: Santi Rodríguez i Jaume Teixidó, tots dos catalans.
Parcials: 4-1 / 1-4 / 4-4 / 5-3

diumenge, 20 de maig del 2012

El Mediterrani, campió de Catalunya cadet femení

Les instal·lacions del CN Sant Feliu han estat la seu, aquest cap de setmana, del Campionat de Catalunya cadet femení, on han participat un total de vuit equips. Les finals, que s'han disputat aquesta tarda, donaven tres places pel Campionat d'Espanya de la categoria, que es disputarà a Ceuta.

La tarda ha començat amb el partit pel setè i vuitè lloc, que ha enfrontat al GEiEG amb el Manresa. L'equip gironí s'ha avançat en el marcador amb un 3-0 a mitjans del primer període, però tota la benzina que semblava tenir s'ha anat difuminant i ha acabat perdent per 4-10 en un partit on el Manresa ha anat de menys a més. Dues jugadores han manresanes han destacat especialment per damunt la resta, i és que els tres gols d'Ariadna Martínez i els tres d'Íngrid Peirón han fet que el Manresa es quedés amb la setena plaça del campionat.

GEiEG (4): Ariadna López, Meritxell Vicens, Anna Soler, Cristina Molas, Júlia Serena, Maria Cabrero, Quima Hugas, Cèlia Ibáñez, Mar Sánchez, Marta Romo (1), Clàudia Orós (1), Clàudia Brugués (2) i Elena Sudrià. E: Jordi Sala.

CN MANRESA (10): Judith Peirón, Marina Lázaro, -, Ariadna Martínez (3), -, Clara Puerta (1), -, Laura Flores, Carla López, Íngrid Peirón (3), Mireia Requena (1) i Ainoa César (2). E: Jordi López

Àrbitres: Marc Daura i Xavi Roman.
Parcials: 3-1 / 0-3 / 1-2 / 0-4

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El partit pel cinquè i sisè lloc ha enfrontat a Mataró i Rubí. Tots dos equips han començat molt forts, com reflexa el primer parcial d'empat a 1. Però poc a poc el Mataró s'ha anat fent l'amo del partit, gràcies a les bones accions Laia Rigau i Clara Cambray i de les aturades d'Andrea Jiménez en els xuts llunyans del Rubí. El Rubí, que ho ha intentat en tot moment, ha confiat massa en l'encert d'Amanda Triviño i d'Aida Richarte. Però Triviño només ha pogut fer 3 gols i Richarte no ha marcat en tot el partit.

CN MATARÓ (12): Andrea Jiménez, Júlia Soler, Maria Farrerons, Núria Corbalán (2), Júlia Nieto, Laia Rigau (4), Clara Cambray (4), Ena Solà, Anna Samsó (2), Rut Bertran, Júlia Valera, Mercè Villar i Alba Bonamusa. E: Elena Padilla.

CN RUBÍ (5): Paula Rutgers, Sara Muñoz, -, Maria Sans (2), Leyre Brun, Maria Castillo, Aida Richarte, Montserrat Barreiro, Teresa Saura, Amanda Triviño (3), Alba Gómez, Laia Soriano i Marta Garcia. E: Javier Rubio.

Àrbitres: Rafa Calopa i Edu Caner
Parcials: 1-1 / 4-2 / 3-2 / 4-0

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El tercer partit de la tarda ha estat, de llarg, el més emocionant. Sant Feliu i Sant Andreu no només s'enfrontaven per la medalla de bronze. I és que el tercer lloc d'aquest campionat de Catalunya donava un bitllet pel Campionat d'Espanya de Ceuta. La tercera plaça, finalment, ha estat pel Sant Feliu, que ha guanyat per 13-10 aquest intens partit amb una grada plena de gom a gom. Les noies de Javi Belmonte han començat fortíssimes, com demostra el 5-2 del primer parcial. A més, s'han vist afavorides per la ràpida acumulació d'exclusions que han patit tant la capitana andreuenca, Andrea Garrido, com una altra de les seves jugadores referència: Alba Fernández. A partir d'aquí, el Sant Andreu ha anat apretant la defensa, obligant al Santfe a xutar de lluny mentre intentava retallar distàncies, però ha estat el Santfe qui ha ampliat el marcador, fins al 8-3 del descans. Ja dins el tercer període, tres gols seguits del Sant Andreu han posat l'ai al cor a la grada local. A més, Andrea Garrido ha tingut l'oportunitat de marcar, de penal, el 8-7, però l'ha errat. En la jugada següent, Alba Fernández cometia la tercera exclusió i deixava el seu equip amb una baixa important. El Santfe ha aprofitat això i, superant un criteri arbitral força irregular, ha tornat a marxar de tres al marcador gràcies als gols d'Irene González (qui s'ha endut el premi a la millor jugadora del campionat) i Nerea Contreras. En el darrer període s'han pogut veure dos equips molt nerviosos, sobretot el Sant Feliu, que, apurat en defensa, ha resistit com ha pogut. Finalment, però, el Santfe s'ha endut una merescudíssima victòria i, amb ella, el bitllet cap a Ceuta.

CN SANT FELIU (13): Alba Fernández, Estel·la Roda (2), Vinyet Piera (1), Paula Álvarez, Anna Maria Dalmases (1), Irene González (6), Sonia Torcal, Marta Manchego, Belén Fernández (1), Nerea Contreras (1), Helena Dalmases (1), Alba Sánchez i Núria Sento. E: Javi Belmonte.

CN SANT ANDREU (10): Ana Fernández, Andrea Garrido (3), Andrea López, Mireia Maximiano (1), Marina Daroca, Paula Garró (3), Maria Hernández (1), Clàudia Calvo, Alba Fernández (2), Sofia Aguayo, Xènia Pila, Gemma Campos i Katherin Lomas. E: Yuri Colet.

Àrbitres: Marc Brugarolas i David Gómez
Parcials: 5-2 / 3-1 / 2-4 / 3-3

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I després de l'intens partit pel tercer i quart lloc ha arribat la gran final. Ja amb la grada molt més calmada, Sabadell i Mediterrani s'han enfrontat per la medalla d'or. Tots dos equips han demostrat estar força graons més amunt que la resta de participants i finalment el Mediterrani s'ha endut la victòria per 9-15. El partit ha començat d'allò més igualat, amb el Mediterrani portant la iniciativa en el marcador però amb el Sabadell empatant cada acció que marcava el Medi. Ja en el segon període, el Sabadell no ha acabat de trobar el forat dins la defensa del Medi, mentre que el Medi, a qui també li costava, estava més encertat de cara al gol. A principis del tercer període, a més, s'ha produit una baixa important pel Sabadell. I és que la portera titular, Cristina Terrado, ha hagut d'abandonar el terreny de joc per problemes al genoll, essent substituïda per Ainara Farré. Aquest contratemps no ha semnlat afectar al Sabadell, que s'ha endut el tercer parcial per 3-2, però que no ha pogut fer res en el darrer parcial, on el Medi ha clavat un contundent 2-6 que permetia a les de Sants llançar el seu entrenador a l'aigua.

CN SABADELL (9): Cristina Terrado, Paula Abellán (2), Lídia Casado, Carla Abellán, Lorena Sánchez, Laura Yélamos, Maria Hidalgo, Andrea Hernández, Judith Forca (4), Núria Calbet, Marina Cordobès (3), Dana Gerschcovsky i Ainara Farré. E: Belén Sánchez.

CE MEDITERRANI (15): Andrea Domínguez, Carolina Nogueras (5), Anna Gual (4), Lídia Sánchez (1), Judit Panicello, Araceli Rodríguez, Maria Sanz, Júlia Hurtado, Sònia Argente (1), -, Carla Tohà (3), Mireia Bargalló i Paula Crespí. E: Pau Vendrell.

Àrbitres: Marc Olivares i Jordi Tomàs
Parcials: 2-3 / 2-4 / 3-2 / 2-6

Classificació final
1.- CE Mediterrani
2.- CN Sabadell
3.- CN Sant Feliu
4.- CN Sant Andreu
5.- CN Mataró
6.- CN Rubí
7.- CN Manresa
8.- GEiEG

Millor portera: Andrea Domínguez (CE Mediterrani)
Millor jugadora: Irene González (CN Sant Feliu)

dissabte, 19 de maig del 2012

S'acaba la lliga: Terrassa a Eurolliga i Montjuïc promociona

La jornada d'avui dissabte ha posat el punt i final a la temporada 2011-2012 del waterpolo masculí. L'Atlètic-Barceloneta s'ha despedit amb victòria, el Terrassa jugarà l'Eurolliga i el Montjuïc lluitarà en la promoció per no baixar.

L'Atlètic-Barceloneta ha rebut avui el trofeu que els acredita com a campions de lliga // RFEN
 
Avui ha acabat la lliga més dura dels darrers anys. Una lliga que introduïa el format sense play-off, on hi ha hagut fins a quatre líders diferents i on el campió no s'ha decidit fins a la penúltima jornada. El campió, l'Atlètic-Barceloneta, estrenava la seva condició en el partit televisat de les 11 a la piscina del Barcelona. El derbi de la Barceloneta, molt més ajustat que el de la primera volta, ha tornat a caure pel cantó mariner, que s'ha imposat per 5-9 al Barcelona. Als prolegòmens del partit, el conjunt dirigit per Toni Esteller ha volgut fer el passadís als campions, en un gest d'esportivitat abans de la rivalitat dins l'aigua. El partit ha començat amb un CNB molt ben ajustat en defensa i que, amb un gran Dani Sullà sota els pals, ha posat les coses molt complicades a l'Atlètic-Barceloneta. Tot i això, el campió de lliga no s'ha rendit i ha aconseguit donar la volta al marcador i passar del 3-2 a mitjans del segon període al 5-9 final. Un cop acabat el partit, el president de la Federació Catalana (en abscència del president de la RFEN) ha entregat a David Martín el trofeu que els acredita com a vigents campions de lliga.

Al migdia s'ha jugat l'intrascendent partit entre el Mataró Quadis i el Túria, amb els mataronins cinquens fessin el que fessin i els valencians descendits des de fa jornades. El Mataró Quadis s'ha acabat imposant per un contundent 24-3.

I a partir de dos quarts de sis han començat els partits on es jugaven Europa i la promoció. Terrassa i Real Canoe Isostar es jugaven el darrer bitllet d'Eurolliga. Aquest bitllet, finalment, ha anat a parar a mans del Terrassa, que depenia d'ell mateix. Els egarencs han guanyat en el seu desplaçament a Pamplona per 6-15 i finalitzen la lliga en tercera posició. El Real Canoe, per la seva part, ha guanyat a la piscina del Montjuïc per 6-14 i, d'aquesta manera, condemna a la promoció als de la muntanya màgica. Qui s'ha salvat de la promoció, tot i perdre, ha estat el Catalunya. Els graciencs han caigut derrotats per 10-6 a la piscina del subcampió de lliga, el Sabadell. La jornada s'ha tancat amb el derbi barceloní entre el Sant Andreu i el Mediterrani, amb victòria pels de Sants per 6-9.

D'aquesta manera, Atlètic-Barceloneta, Sabadell i Terrassa han obtingut bitllet per l'Eurolliga, mentre Real Canoe Isostar i Mataró Quadis podran disputar l'Euro Cup. A la zona baixa, Túria baixa a Primera i el Montjuïc disputarà la promoció contra l'Helios aragonès. A Primera, l'Echeyde canari puja a la màxima categoria i el Rubí baixa a Segona. I de Segona a Primera un equip català, el Poblenou, va aconseguir l'ascens fa unes setmanes i acompanyarà al Tres Cantos madrileny. Ja per acabar, un històric com l'Horta retornarà al waterpolo estatal a l'aconseguir, la setmana passada, l'ascens a Segona.

DH Masculina - J22
CN Barcelona 5-9 CN Atlètic-Barceloneta
CN Mataró Quadis 24-3 CD Waterpolo Túria
CN Sant Andreu 6-9 CE Mediterrani
CN Sabadell 10-6 CN Sabadell
CD Waterpolo Navarra 6-15 CN Terrassa
CN Montjuïc 6-14 Real Canoe NC Isostar

Classificació
1.- CN Atlètic-Barceloneta (59 pts)
2.- CN Sabadell (55 pts)
3.- CN Terrassa (47 pts)
4.- Real Canoe NC Isostar (45 pts)
5.- CN Mataró Quadis (33 pts)
6.- CE Mediterrani (29 pts)
7.- CD Waterpolo Navarra (28 pts)
8.- CN Sant Andreu (26 pts)
9.- CN Barcelona (24 pts)
10.- CN Catalunya (20 pts)
11.- CN Montjuïc (19 pts)
12.- CD Waterpolo Túria (0 pts)

diumenge, 13 de maig del 2012

L'Atlètic-Barceloneta s'endú la lliga més disputada

El CN Terrassa va brindar ahir al matí la lliga al CN Atlètic-Barceloneta. I és que el conjunt egarenc va aconseguir empatar a 7 contra l'immediat perseguidor dels mariners: el CN Sabadell. A la tarda, l'Atlètic-Barceloneta va passar per sobre un CN Montjuïc desfigurat i va aconseguir la seva setena lliga consecutiva.

L'Atlètic-Barceloneta celebrava així la seva setena lliga consecutiva // Pere Puntí MD
A falta d'una jornada per al final de la lliga, ja hi ha campió. Ahir a la tarda, l'Atlètic-Barceloneta es va endur la seva onzena lliga (la setena de forma consecutiva) a l'imposar-se per 14-2 al Montjuïc. Aquest resultat els donava tres punts d'avantatge respecte al seu immediat perseguidor, el Sabadell. I és que el Sabadell s'ha deixat la lliga en les darreres setmanes. Líders fins fa poques setmanes, va perdre a Madrid i ahir va empatar contra el Terrassa. D'altra banda, els mariners no han perdut un sol punt des del passat 25 de febrer quan van perdre, precisament, davant el Sabadell.

El Sabadell viatjava a Terrassa conscient de que li quedaven poques possibilitats de guanyar la lliga. Els homes entrenats per Gabi Hernández havien de guanyar els dos partits que els quedaven i esperar que l'Atlètic-Barceloneta ensopegués contra dos rivals de la part baixa de la classificació. Però el Terrassa, que necessitava un parell de punts per assegurar matemàticament la tercera plaça (la darrera que dón accés a l'Eurolliga) els ho va posar ben complicat, ja que va dominar el marcador des de ben aviat. De fet, el Sabadell, únicament va estar per davant amb el 3-4 després de remuntar un 3-1, però es topaven una vegada i una altra amb Michal Diakonow. I és que els nervis semblaven haver afectat a tots els jugadors sabadellencs. A tots excepte un, és clar: Gonzalo Echenique, autor de 5 gols, va demostrar una vegada més l'encert del Sabadell a l'hora de fitxar-lo. Ja a les darreries del partit, una vaselina sabadellenca, amb empat a 7 al marcador, va deixar glaçats als aficionats tant de Terrassa com de l'Atlètic-Barceloneta. Diakonow, però, va tornar a treure la punta dels dits i la pilota acabava al pal. Les opcions del Sabadell s'esfumaven i a la Barceloneta respiraven tranquils.

La tarda va començar ben tranquila a la piscina Sant Sebastià. Tot i estar a punt de guanyar una lliga, la grada estava mig buida i hi havia notables abscències al bàndol local. En una decisió poc comprensible, tant president com entrenador no veurien el partit, ja que estaven a Oradea (Romania) presenciant la Final Four de la màxima competició europea. Aliens a tot això, els jugadors, guiats per Chus Martín i Mirco Blazevic a la banqueta, es disposaven a fer la feina. Contra un rival que ja pensa en la promoció, que disputarà contra l'Helios aragonès, el conjunt mariner va anar encadenant gols fins arribar al 14-2 definitiu. Amb la botzina final, els jugadors esclataven de joia i enviaven a l'aigua tot el cos tècnic, celebrant, d'aquesta manera, la seva setena lliga consecutiva.

La resta d'equips catalans van tenir diferent sort en aquesta penúltima jornada, deixant pel cap de setmana que ve la sentència de les seves posicions en lliga. El CN Mataró Quadis va perdre a Madrid davant el Real Canoe Isostar per 15-7 i deixava un bri d'esperança als madrilenys per a poder aconseguir la darrera plaça d'Eurolliga. En la darrera jornada, el Real Canoe Isostar haurà de guanyar a Montjuïc i esperar a que el Terrassa no sumi el punt que necessita en el seu desplaçament a Pamplona.

Tres equips catalans han aconseguit la permanència matemàtica en aquesta jornada. El CE Mediterrani, en imposar-se per 8-7 davant el CN Barcelona. El mateix CNB, beneficiat per la derrota del Montju, i el CN Sant Andreu, que va guanyar per 5-13 al CN Catalunya. D'aquesta manera, Catalunya i Montjuïc es disputaran la promoció, encara que el Montju té pràcticament coll avall, segons paraules del seu entrenador ahir, que hauran de jugar-la.

La jornada s'ha tancat aquest migdia amb la victòria del Waterpolo Navarra per 8-18 davant el Waterpolo Túria.

DH Masculina - J21
CN Terrassa 7-7 CN Sabadell
CN Atlètic-Barceloneta 14-2 CN Montjuïc
CE Mediterrani 8-7 CN Barcelona
CN Catalunya 5-13 CN Sant Andreu
Real Canoe NC Isostar 15-7 CN Mataró Quadis
CD Waterpolo Túria 8-18 CD Waterpolo Navarra

Classificació
1.- CN Atlètic-Barceloneta (56 pts)
2.- CN Sabadell (52 pts)
3.- CN Terrassa (44 pts)
4.- Real Canoe NC Isostar (42 pts)
5.- CN Mataró Quadis (30 pts)
6.- CD Waterpolo Navarra (28 pts)
7.- CE Mediterrani (26 pts)
8.- CN Sant Andreu (26 pts)
9.- CN Barcelona (24 pts)
10.- CN Catalunya (20 pts)
11.- CN Montjuïc (19 pts)
12.- CD Waterpolo Túria (0 pts)

diumenge, 6 de maig del 2012

Un Hospi de Primera aniquila l'AESE

Les noies de l'Hospi ja són de Primera gràcies a la victòria per 14-6 davant l'AESE aquesta tarda en el darrer partit de la fase d'ascens a Primera Divisió. L'Hospi, que ha anat a remolc en els primers compassos del partit, s'ha sabut sobreposar i ha acabat guanyant amb solvència.

El partit ha començat molt igualat, amb l'AESE avançant-se en el marcador gràcies a Marta Abellán. L'Hospi ha empatat gràcies a Yurema Sabio i el marcador s'anava movent a parts iguals. I és que cada gol de l'AESE (un altre de Marta Abellán amb la possessió exhaurint-se i un de Cristina Galián aprofitant un regal d'Helena Fusté) ha estat respost per l'Hospi mitjançant Sonia Rebordosa (i una badada monumental de la marcadora de boia de l'AESE i de Lara Clerencia) i de Yurema Sabio (que en total n'ha fet 7). Amb aquest empat a 3 semblava que s'arribaria al final del primer període, però Helena Fusté ha aprofitat una superioritat i, amb la botzina sonant, ha marcat el 4-3, que significava la primera avantatge per l'Hospi.

El segon quart ha estat dominat ja amb claredat per l'Hospi, que ha començat molt fort i amb dos gols més de Sabio al contraatac ja guanyaven 6-3. Les jugadores de l'Hospi s'han centrat llavors a anular el joc de Queralt Ordi, a qui han aconseguit treure una exclusió i un penal (totes dues accions transformades per Fusté). Ordi, però, ha aconseguit marcar un gol en aquest període i l'AESE ha marxat al descans amb un 9-4 en contra i un bri d'esperança.

Aquesta esperança s'ha fet una mica més forta després de que Aina Gobern posés el 9-5 des de la boia. Però llavors, quan més s'havia de centrar l'AESE, més desconcertat ha jugat. Helena Rodríguez, a més, ha fet un excel·lent partit aturant moltes de les ocasions de l'AESE. Un dels moments clau del partit ha estat la no concessió, per part dels àrbitres, d'un temps mort demanat per la banqueta de l'AESE. Amb 9-5 al marcador, i l'oportunitat de posar-se 9-6, ningú de l'equip arbitral ha fet cas de les peticions de la banqueta de l'AESE, i Yurema Sabio ha aconseguit recuperar la pilota i marcar, en l'enèssim contraatac d'aquesta fase, el 10-5.

A partir d'aquest moment, l'Hospi ha anat ampliant l'avantatge davant un AESE sense capacitat de reacció i s'ha endut, de forma totalment merescuda, una victòria que culmina una fase d'ascens perfecta. Moltes felicitats al nou equip de Primera Divisió.

CN L'HOSPITALET (14): Helena Rodríguez, Sonia Rebordosa (3), Yurema Sabio (7), Aida Peiró, Eli Pinel (1), Anna Fernàndez, Sonia Andrés, Mireia Cercadillo, Ana Fernández, Estefi Murillo, Heather Morton, Marta Sáez i Helena Fusté (3). E: Sergio Garcia.

AE SANTA EULÀLIA (6): Lara Clerencia, Clara Riba, Aina Llop, Marta Abellán (2), Cristina Galián (1), Aina Gobern (1), Cristina Molinet, Sandra Pacha, Queralt Ordi (2), Sara Maestro, Raquel Cercadillo, Ari Domínguez i Cristina Alcoba. E: Javi Sánchez.

Àrbitres: Emma Campos i Blai Perelló.
Parcials: 4-3 / 5-1 / 1-1 / 4-1

Els altres partits de la tarda han deixat la golejada de l'UPNA davant la Politècnica de València (1-12, amb 4 gols d'Olatz Osinaga) i la remuntada del San Vicente davant el Castelló (5-8 després d'anar perdent 5-4). La classificació, per tant, queda d'aquesta manera:

Fase d'ascens a Primera Divisió Femenina

1.- CN L'Hospitalet (15 pts)
2.- AE Santa Eulàlia (12 pts)
3.- UPNA 98 02 (9 pts)
4.- CN San Vicente (6 pts)
5.- CW Castelló (3 pts)
6.- Universitat Politècnica de València (0 pts)

UPNA, AESE i Hospi golegen i ho deixen tot per al debi


La quarta jornada de la fase d’ascens a Primera Divisió Femenina s’ha tancat amb tres golejades i totes les mirades posades en el derbi d’aquesta tarda. I és que a les 7 comença el derbi més trascendental dels darrers anys: qui guanyi, serà nou equip de Primera Divisió.

El primer partit de la jornada ha estat un monòleg de l’UPNA davant el Castelló. El conjunt navarrès s’ha avançat ràpidament i, gràcies al notable encert d’Arianne Prados, ha anat marcant gol rere gol. Amb una defensa molt forta, que els permetia recuperar pilotes en abundància i llançar contraatacs, l’UPNA ja havia fet 9 gols abans del descans. Les poques ocasions castellonenques han estat xuts llunyans, principalment de Belén Aguirrezabalaga i Mar Archiles. Però sota els pals navarresos Oihane Andueza ho ha aturat pràcticament tot. Ja en el darrer període, l’UPNA ha afluixat, encara que el Castelló únicament ha pogut retallar un gol.

UPNA 98 02 (17): Oihane Andueza, Nahia Durán (2), Arianne Prados (8), Olatz Osinaga (3), Maider Suescun, Maider Crespo, Elena Olite, Sara Pérez (1), Míriam Lafuente (2), -, Lidia Ilundain, Jaione Echarte (1) i Maria Admiraal. E: Alfonso Merino.

CW CASTELLÓ (5): Claudia Sempere, Cristina Breva (1), Marta Pérez, Anna Ruiz, Roser Roselló (1), Mar Archiles (1), Paula Fernández, Judith Álvarez, Sandra Ruiz, Belén Aguirrezabalaga (1), Iris Gimeno (1), Ana Belén Gonzalvo i Elena Fernández. E: Guillaume Taillebresse.

Àrbitres: Josep Maria Teulé i Blai Perelló
Parcials: 4-0 / 5-1 / 6-1 / 2-3


La segona golejada del matí l’ha protagonitzat l’AE Santa Eulàlia davant la Universitat Politècnica de València. El conjunt de Javi Sánchez no ha donat cap opció a l’equip universitari i ja de seguida ha anat marcant gols. L’AESE, amb Cristina Alcoba sota el pals, s’ha anat dosificant pel partit d’aquesta tarda i no ha volgut entrar en el joc físic i dur de la Poli. L’única nota negativa del partit ha estat el cop que ha rebut Queralt Ordi en un ull i que li ha impedit acabar el partit.

AE SANTA EULÀLIA (18): Lara Clerencia, Clara Riba (2), Aina Llop, Marta Abellán (3), -, Laia Llorens (3), Cristina Molinet (2), Sandra Pacha (1), Queralt Ordi (5), Sara Maestro, Raquel Cercadillo (1), Ari Domínguez (1) i Cristina Alcoba. E: Javi Sánchez.

UP VALÈNCIA (1): Aurora Claramunt, Cristina Menescardi, Paula Dobón, Lorena Gimeno, Lorena Tudela, Silvia Carbonell, Marta Maicas, Soraya Learte, Marta Martínez (1), Aina Marzal, Laura Vila, Neus Martí i Ana Linuesa. E: José Ignacio Pérez.

Àrbitres: Emma Campos i Maite Pascual
Parcials: 7-1 / 2-0 / 6-0 / 3-0



La tercera golejada del matí l’ha protagonitzat el CN L’Hospitalet, que s’ha desfet sense problemes del CN San Vicente per 14 a 4. L’Hospi, també a mig gas, ha tornat a fer ús de recuperacions de pilota i contraatacs en un partit avorrit que ha servit per donar minuts a jugadores que normalment no en tenen. L’Hospi, això si, ha jugat molt concentrat en tot moment i ha perdonat ben poques ocasions de gol.

CN L’HOSPITALET (14): Helena Rodríguez, Sonia Rebordosa, Yurema Sabio (3), Aida Peiró (1), Eli Pinel, Anna Fernàndez (2), Sonia Andrés (1), Mireia Cercadillo (3), Ana Fernández, Estefi Murillo, Heather Morton, Marta Sáez (2) i Helena Fusté (3). E: Sergio Garcia.

CN SAN VICENTE (4): Núria Fernández, Verònica Serrano, -, Isabel Aparicio (1), Maria Payá, Beatriz Climent (2), Alba Carrero, Maria de Haro, -, Raquel Expósito (1), -, Violeta Pérez i Celia de Haro. E: Juan Cegarra.

Àrbitres: Yolanda Ruiz i Blai Perelló.
Parcials: 6-1 / 3-1 / 3-1 / 2-1



Classificació
1.- AE Santa Eulàlia (12pts, +52)
2.- CN L’Hospitalet (12 pts, +51)
3.- UPNA 98 02 (6 pts, -6)
4.- CN San Vicente (3pts, -5)
5.- CW Castelló (3 pts, -42)
6.- Universitat Politècnica de València (0 pts, -40)

Hospi i AESE es jugaran demà l'ascens


La jornada d'avui dissabte ha deixat dues golejades dels equips de L'Hospitalet, que es jugaran demà l'ascens en el seu duel directe a les 7 a la piscina de l'AESE.

Tot i que la Politècnica s’ha avançat en el marcador, gràcies a un gol de Lorena Gimeno, el CN San Vicente ha estat el clar dominador d’un partit lent i, sovint, travat. El conjunt alacantí no s’ha pogut avançar fins al segon període, quan Violeta Pérez ha transformat una superioritat. Poc abans del descans, la mateixa Pérez tornava a marcar, ara des de la boia, i posava el 3-1 al marcador. En el tercer quart és quan s’ha vist menys waterpolo. I és que tots dos equips han fet una baixada de joc i no han sabut aprofitar les errades del rival. Els gols han estat de Paula Dobón, amb un xut llunyà per la Politècnica, i de Veronica Serrano, a la següent jugada, pel San Vicente. Amb 4-2 en el marcador s’ha entrat al darrer període. I aquí és quan el San Vicente ha demostrat la seva superioritat, amb dos gols de Beatriz Climent, un de Maria Payá i un altre de Maria de Haro. Per part valenciana, només Laura Vila ha aconseguit marcar per culpa, en part, de la bona defensa a la boia que ha fet Serrano.

CN SAN VICENTE (8): Núria Fernández, Verònica Serrano (1), -, Isabel Aparicio, Maria Payá (1), Beatriz Climent (2), Alba Carrero, Maria de Haro (1), -, Raquel Expósito (1), -, Violeta Pérez (2) i Celia de Haro. E: Juan Cegarra

UP VALÈNCIA (3): Aurora Claramunt, Cristina Menescardi, Paula Dobón (1), Lorena Gimeno (1), Lorena Tudela, Virginia Sánchez, Marta Maicas, Soraya Learte, Marta Martínez, Olga Almenar, Laura Vila (1), Neus Martí i Ana Linuesa. E: José Ignacio Pérez.

Àrbitres: Emma Campos i Maite Pascual.
Parcials: 1-1 / 2-0 / 1-1 / 4-1


El segon partit de la tarda, entre l’AESE i la UPNA, era l’oportunitat de tots dos equips per millorar la imatge de la darrera jornada. I tots dos equips l’han aprofitat. En un primer període molt igualat, UPNA s’ha avançat dues vegades, mitjançant Nahia Duran i Arianne Prados, però primer Sara Maestro i després Queralt Ordi han empatat. A partir del segon període és quan l’AESE ha començat a dominar, gràcies a l’aparició d’Aina Gobern, que ha marcat dos gols seguits a l’arrancar aquest període. Pel que fa a l’aspecte defensiu, Lara Clerencia ha aturat les poques ocasions que ha tingut UPNA. I és que, de fet, el conjunt navarrès únicament ha pogut marcar de penal en els segons 7 minuts. En el tercer període ha estat quan l’AESE ha matat el partit. Amb un començament calcat, Gobern ha marcat dos gols més. I el punt d’inflexió ha estat un penal fallat per Prados. A partir d’aquí, l’UPNA s’ha anat desfent i l’AESE enfortint, fins arribar al 12-4 final. Ja amb el temps finalitzat, Cristina Alcoba (que ha jugat el darrer període sota els pals de l’AESE) li ha aturat un penal a Nahia Duran.

AE SANTA EULÀLIA (12): Lara Clerencia, Laia Llorens, Aina Llop, Marta Abellán, Cristina Galián, Aina Gobern (4), Cristina Molinet, Sandra Pacha, Queralt Ordi (4), Sara Maestro (1), Raquel Cercadillo (2), Ari Domínguez (1) i Cristina Alcoba. E: Javi Sánchez.

UPNA 98 02 (4): Oihane Andueza, Nahia Duran, Arianne Prados, Olatz Osinaga, Maider Suescun, Maider Crespo, Elena Olite, Sara Pérez, Míriam Lafuente, -, Lidia Ilundain, Jaione Echarte i Maria Admiraal. E: Alfonso Merino.

Àrbitres: Josep Maria Teulé i Yolanda Ruiz.
Parcials: 2-2 / 3-1 / 4-0 / 3-1



La jornada d’avui dissabte s’ha tancat amb la golejada del CN L’Hospitalet davant el CW Castelló per 18 a 2. L’Hospi, sense Yurema Sabio, ha dominat el partit de principi a fi, i ha fet ben poques concessions. De fet, en el primer quart, el Castelló només ha pogut marcar en un contraatac. Belén Aguirrezabalaga, a més, ha fallat un penal pel conjunt castellonenc. El segon període ha seguit sent un monòleg de l’Hospi, que ha perdonat ben pocs contraatacs. A partir d’aquí, l’Hospi, tot i afluixar, ha seguit apliant l’avantatge en el marcador fins arribar al definitiu 18 a 2.

CN L’HOSPITALET (18): Helena Rodríguez, Sonia Rebordosa (6), -, Aida Peiró, Eli Pinel (2), Anna Fernàndez (2), Sonia Andrés, Mireia Cercadillo (1), Ana Fernández, Estefi Murillo (1), Heather Morton (1), Marta Saez i Helena Fusté (5). E: Sergio Garcia

CW CASTELLÓ (2): Clàudia Sempere, Cristina Breva, Marta Pérez, Anna Ruiz, Roser Roselló (1), Mar Archiles, Paula Fernández, Judith Álvarez (1), Sandra Ruiz, Belén Aguirrezabalaga, Iris Gimeno, Ana Belén Gonzalvo i Elena Fernández. E: Guillaume Taillebresse.

Àrbitres: Blai Perelló i Maite Pascual
Parcials: 4-1 / 5-1 / 3-0 / 6-0

Classificació
1.- CN L’Hospitalet (9 pts, +41)
2.- AE Santa Eulàlia (9pts, +35)
3.- UPNA 98 02 (3 pts, -18)
4.- CW Castelló (3 pts, -30)
5.- CN San Vicente (3pts, -5)
6.- Universitat Politècnica de València (0 pts, -23)