dissabte, 29 d’octubre de 2011

Avui va de bàsquet

A Catalunya les categories de menys edat (benjamí, aleví i infantil) han pres un seguit de mesures en el seu reglament que, segons diuen, han pres del bàsquet. Doncs bé, aquest matí m'he apropat al CEM Marítim per a veure bàsquet de categories. L'Albert, un amic meu, entrena un dels dos equips que jugaven a les 12.15. Deixant de banda el nivell de joc (que desconec si era prou bo o no per l'edat que tenien les jugadores) he estat fent funcionar la neurona per a trobar punts en comú i punts diferencials amb el waterpolo. De punts en comú n'hi ha força i ja els comentaré un altre dia. De coses diferents també. Però m'ha cridat l'atenció tot un seguit de coses de les quals crec que hem d'aprendre.

1.- Les jugadores sabien el reglament. Semblarà una obvietat, però és una cosa que en el nostre esport no passa massa. Els nanos entrenen, juguen, es van fent grans, passen de categoria, però no saben el reglament del seu esport. Crec que és un dels grans problemes que té el waterpolo a casa nostra.

2.- Possessió manual? Cap problema! Ha estat un descobriment fabulós. La taula aixecava un cartró verd amb un 15 escrit quan es portaven 15 segons de possessió i un de vermell amb un 20 quan es portaven 20 de possessió. Així de senzill i entenedor. Crec que la Federació hauria de prendre nota per evitar problemes en aquelles piscines on la possessió es controla amb el cronòmetre manual.

3.- Mitja part de 10 minuts. Temps més que suficient per a que els entrenadors reuneixin els jugadors i comenti amb calma encerts i errades. Parli amb tot l'equip i pugui dedicar un temps a parlar amb jugadors individualment. Sense pressa, amb calma. Potser no cal arribar als 10 minuts, però potser si que es podria estendre la norma dels 5 minuts de mitja part a les categories inferiors.

4.- Àrbitre dialogant i zero protestes. Aquest fet és escàs en el nostre esport. Potser he tingut sort i he anat a veure un partit on l'àrbitre era del perfil que a mi m'agrada. Però la tranquil·litat que he vist a la grada, amb els pares animant i oblidant-se de l'àrbitre i els entrenadors dedicant-se a les seves jugadores m'ha fet una mica d'enveja.

La veritat és que m'ho he passat molt bé. No només del waterpolo ha de viure el waterpolo. Si volem crèixer hem de conèixer altres esports. Hem d'aprendre coses noves. Hem d'adaptar i aplicar aquests coneixements al waterpolo. Potser la setmana que ve vaig a veure handbol. Qui sap, potser aprenc coses noves...
Reaccions:
Categories:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada