dimecres, 30 d’abril del 2014

Yuri Colet: "Creiem molt en les nostres possibilitats de cara al Campionat"

Aquest divendres comença a L'Hospitalet de Llobregat el Campionat d'Espanya de Segona Femenina. O el que és el mateix: cinc equips es disputaran una plaça que permetrà jugar la temporada que ve a Primera Femenina. Dels cinc equips, dos són catalans: l'AESE i el Badia. Completen el quintet el Castelló, el Túria i el Santoña.
Avui parlem amb Yuri Colet, l'entrenador de l'AESE. Demà serà el torn de David Sánchez, l'entrenador del Badia.

Quarta classificació consecutiva per al Campionat d’Espanya de Segona per l’AESE. I tercera vegada seguida que les fases es juguen a casa. Fins ara l’AESE ha donat la cara a totes les tres fases anteriors, però ha acabat caient al darrer partit. Però enguany, amb entrenador nou, tornen a tenir l’oportunitat de l’ascens. Què ha canviat en aquest equip des de que vas arribar a principis de temporada?
Jo crec que el gran canvi d’aquest equip ha sigut la mentalitat, la qual ha anat enfortint-se a mida que hem avançat la temporada. Entrenador nou, baixes i incorporacions, tot això ha representat un procés d’adaptació en el que ens hem anat consolidant gracies a aquest canvi de mentalitat, i que demostren a cada partit amb un gran esperit de lluita.

Quin objectiu us heu marcat en aquest Campionat d’Espanya?
Bé, primer de tot crec que poder disputar aquest campionat té molt de valor, ja què s’ha demostrat que hi ha un bon nivell al grup català de Segona Divisió i ha estat molt difícil obtenir la classificació, per tant  felicitar als altres dos aspirants que han competit fins al final.
El nostre objectiu és guanyar el Campionat d’Espanya, però per sobre de tot jugant sempre amb la nostre manera d'entendre el waterpolo.

Com arriba l’equip? Com valores la temporada fins ara?
Jo crec que l’equip arriba molt reforçat perquè a la primera fase no vem ser capaços de culminar alguns partits igualats, mentre que en la segona fase l’equip ha donat un pas endavant i ens ho hem cregut. Creiem molt en les nostres possibilitats de cara al Campionat.
Durant la temporada hem tingut alguns alt i baixos però en els últims dos mesos portem una línia ascendent i consolidant una manera de jugar que mantenim a cada partit.

Quin pronòstic fas? Tens un favorit?
És difícil pensar amb un favorit, creiem que el rival a batre serà el CN Badia ja que ha sigut el líder de la segona fase però com ja he dit, qualsevol dels 4 equips de la segona fase de Segona Catalana es podrien haver classificat i la majoria de partits es van decidir per pocs gols de diferencia o empat, i en aquest cas el CN Badia va ser el més sòlid.

Quin missatge transmetries al teu equip?
Que juntes poden aconseguir el que es proposin!!

Ja per acabar, què diries a David Sánchez, l’entrenador del Badia, l’altre club català d’aquesta fase?
Felicitar-lo per la gran temporada que ha fet consolidant-se a la primera plaça i de cara al Campionat que guanyi el millor.

Moltes gràcies Yuri. Molta sort en aquest campionat!


L'AESE intentarà, per quarta vegada, assolir l'ascens // Foto: Tot AESE


Nous grups a la Copa Federació

L'endemà de publicar-se els grups de la Copa Federació ja hi ha hagut canvis en aquesta. Si res no torna a canviar seran 17 els participants en aquesta competició, però 16 jugaran la fase de grups. Picornell i Badalona hauran de disputar un partit per tal de determinar quin dels dos equips queda enquadrat al Grup A. La nova composició de grups queda així:


GRUP A
CN Poble Nou Enginyers
CN Rubí B
CN Granollers
Guanyador partit CE Picornell - CN Badalona

GRUP B
CN Molins de Rei
CN Mataró B La Sirena
AE Santa Eulàlia
AEN Júpiter Sant Martí

GRUP C
CN Rubí
CN Premià
CN Poble Nou B
GEiEG

GRUP D
CN Sant Feliu
UE Horta
CN Badia
CN Martorell


dimarts, 29 d’abril del 2014

Definits els grups de la Copa Federació

La Federació Catalana de Natació ha publicat els grups de la Copa Federació, que es començarà a disputar el dissabte 10 de maig. La jugaran 16 equips repartits en 4 grups de 4 i els 2 primers classificats es classificaran per als quarts de final (7 i 14 de juny). Com la temporada passada el campió es decidirà en format Final a Quatre, que tindrà lloc a la Municipal de Montjuïc entre el 27 i 29 de juny. El vigent campió de la competició és el Molins de Rei, qui es va desfer del Poble Nou a la final per 6-7.

La composició dels grups ha quedat així:

GRUP A
CN Poble Nou Enginyers
CN Granollers
AE Santa Eulàlia
CN Badalona

GRUP B
CN Molins de Rei
CN Mataró B La Sirena
CN Poble Nou B Enignyers
CE Picornell


GRUP C
CN Rubí
CN Premià
CN Martorell
AEN Júpiter Sant Martí


GRUP D
CN Sant Feliu
UE Horta Duracomm
CN Badia
GEiEG

El CN Molins de Rei és el vigent campió // Foto: cnmolins.cat



dimarts, 22 d’abril del 2014

L'Under 10, un torneig Over 10

Diumenge al migdia es va acabar la segona edició del BCN WP Under 10, el torneig benjamí que durant quatre dies ha estat el centre del waterpolo de categories. 24 equips de cinc nacionalitats diferents han jugat a la Nova Escullera en un ambient a mig camí entre la competició i l'aprenentatge. Competició perquè està clar que un cop tens un rival a l'aigua els nanos ho intenten fer el millor possible i treure el millor resultat, tant personal com col·lectiu. I aprenentatge perquè, encara que us pugui semblar exagerat, l'evolució dels equips menys rodats al llarg de la competició ha estat clarament positiva. Un cas és el de l'Esslingen alemany, un equip sense lliga pròpia i on alguns nanos disputaven a Barcelona el primer partit de la seva vida.

Ha estat una experiència molt positiva. No només pels jugadors i jugadores si no també per pares, àrbitres i col·laboradors. Crec que tots hem de treure'n quelcom de profit d'un torneig com aquest i que ens hem de guardar la Setmana Santa de cada any per assistir al CNB.

10 coses a destacar del torneig:

1.- Els finalistes: ha estat una repetició de la final de la Christmas Cup, fins i tot amb el mateix àrbitre. CNB i Molins han demostrat que estan un graó per sobre de la resta d'equips benjamins. Malgrat l'abscència del porter titular dels cenebistes, crec que són dos equips molt equilibrats i molt igualats. Però no oblidem que són nanos de 8 i 9 anys. Cal saber-los cuidar i deixar que progressin. Guardo la llista dels jugadors que han disputat aquesta final i d'aquí 7 ó 8 anys veurem on és cada jugador. Ara que parlem de la final una dada: uns 500 espectadors, molt més que a Divisió d'Honor...

2.- El Jerez: quin espectacle d'equip! Per mi el millor equip del torneig. Però amb dos handicaps: una plantilla curta i la falta de rodatge. Van començar el torneig d'una manera espectacular, però els dos últims partits se'ls han fet llargs. Tot i això són una mostra de que fora de Catalunya estan treballant molt i molt bé. Em quedo amb un tuit seu:

3.- El Vallirana: un altre equip amb molt de mèrit. No poden competir a la Lliga Catalana per problemes d'espai a la seva piscina i únicament han competit a la Christmas Cup del passat desembre. El seu esforç constant li han valgut el premi al Fair Play i l'admiració i simpatia per part de molts dels assistents al torneig.

4.- Aragó: és una pena que únicament hi hagi quatre clubs i que tots quatre siguin a Saragossa ciutat. El potencial que tenen i el nivell dels entrenadors em fan pensar que amb una petita empenta podrien estar més amunt en totes les categories. Després de la tercera plaça de la selecció cadet a l'Andorra BWMF Cup i de la setena al Campionat d'Espanya Infantil han fet cinquè amb els benjamins. 

5.- El Montpellier: el que van fer els seus dos entrenadors és pur amor per aquest esport i per als seus waterpolistes. Amb un pressupost sota mínims van llogar dues furgonetes i es van endur als nanos cap a Barcelona per a disputar, per segona vegada, aquest torneig. Dinovens l'A i cuers el B, però ja han assegurat que tornaran, perquè sumen més aquestes experiències que la resta de la temporada.

6.- El Montjuïc: la millor afició del torneig. Les perruques verdes, els pon-pons i les pancartes d'ànims van valer als pares de la Muntanya Màgica el premi a la Millor Afició per un equip que va acabar dotzè. 

7.- Els estrangers: Montpellier a part hi ha hagut tres estrangers més: Marsella quart, Verona novè i Esslingen vint-i-unè. De Marsella destacar molt positivament el nivell de joc i negativament certs comportaments. De Verona la seriositat amb la qual s'han pres un torneig on sembla que hagin passat de puntetes però on han donat bona imatge. I d'Esslingen la seva evolució en un torneig on, com he dit, alguns nens disputaven el seu primer partit.

8.- Els àrbitres: es poden criticar moltes coses del col·lectiu arbitral al llarg de la temporada. Però que ningú gosi criticar la seva professionalitat i dedicació en aquest torneig. Més de vint-i-cinc àrbitres han col·laborat desinteressadament en aquest torneig i és una cosa que se'ls ha d'agrair. Alguns hauran estat aprop d'arbitrar el partit perfecte, d'altres hauran comès més errades que encerts. Però no oblidem, tal i com vaig comentar fa unes setmanes, que la gran majoria d'ells fa poc que formen part del col·lectiu arbitral. I el fet que siguin ells qui arbitren el torneig té doble mèrit: per ells per atrevir-se amb aquests partits (sovint difícils d'arbitrar) i per qui els designa per atrevir-se a donar-los aquests partits. Mereixen un aplaudiment TOTS.

9.- Visites il·lustres: que gent de la talla de Felipe Perrone, Laura Ester, Marta Bach, Gabi Hernández o Iñaki Aguilar passin pel torneig no només a entregar premis si no a veure els partits diu molt. A alguns nanos se'ls queia la bava veient-los i sé que més d'un/a es va fer un fart de demanar autògrafs. També això ajuda a crèixer, i molt, tornejos com aquest.

10.- L'organització: un torneig d'aquestes dimensions no seria possible sense una tasca acuradíssima. Si l'any passat ja em va semblar un gran torneig enguany s'han superat. Portaven mesos treballant per a que tot sortís bé i ho han aconseguit. Agrair-los que m'hagin deixat participar, no m'ha faltat de res en cap moment, i agrair-los encara més el seu detall que em permetrà, ara ja ho puc dir, ser a Saragossa a la Copa FANáticos del maig. Compteu amb mi per la tercera edició!!

Us deixo amb la classificació final

1.- CN Barcelona
2.- CN Molins de Rei
3.- CN Jerez DKV
4.- CDN Marseille
5.- Selecció d'Aragó
6.- UE Horta
7.- CN Atlètic-Barceloneta
8.- CN Mataró La Sirena
9.- SMP Verona
10.- CN Martorell
11.- CN Terrassa
12.- CN Montjuïc
13.- CN Poble Nou
14.- CN Catalunya
15.- CNW Majadahonda Caude
16.- CN Rubí
17.- Real Canoe NC
18.- CN Sant Andreu
19.- Montpellier WP
20.- CN Vallirana
21.- SSV Esslingen
22.- CN Premià
23.- CN Poble Nou B
24.- Montpellier WP B

El podi del II BCN WP Under 10


diumenge, 13 d’abril del 2014

Catalunya torna a fer doblet al Campionat d'Espanya Infantil


Madrid ha estat la seu del Campionat d'Espanya Infantil per FF.TT. que han acabat aquesta tarda. La selecció catalana ha revalidat tots dos títols, el masculí i el femení, i ha finalitzat tots dos campionats amb ple de victòries. Des d'aquí felicitar no només a jugadors, jugadores i cos tècnic si no també als clubs que aporten jugadors a les seleccions. És una feina de tots i és un premi per a tots. A seguir treballant!

Les classificacions finals han estat aquestes:

Campionat d'Espanya Infantil Mixt
1.- Catalunya
2.- País Valencià
3.- Andalusia
4.- Madrid
5.- Galícia
6.- Ceuta
7.- Aragó
8.- Navarra
9.- Euskadi
10.- Múrcia
11.- Castella - La Manxa

Millor jugador: Sergio Prieto (Catalunya - CN Atlètic-Barceloneta)


Campionat d'Espanya Infantil Femení
1.- Catalunya
2.- Madrid
3.- Euskadi
4.- País Valencià
5.- Aragó 

Millor jugadora: Alejandra Aznar (Catalunya - CE Mediterrani)
Millors porteres: Patricia Hoyos (Euskadi - Bidasoa) i Ane Jaime (Euskadi - Leioa ASK)

El podi del Campionat d'Espanya Infantil Femení, amb Catalunya, Madrid i Euskadi // Foto: @AnuariWP


divendres, 11 d’abril del 2014

Marcant època

Diuen que el Sabadell Astralpool està marcant una època no només a casa nostra si no a tot el panorama europeu. Hi estic d'acord. Esportivament parlant tenen un palmarès envejable i, a falta de la disputa dels dos títols més importants de la temporada, en suma 14 (18 comptant les 4 Copes Catalunya) en aquestes 4 darreres temporades. Revisant altres esports he intentat fer una comparativa. No he trobat cap equip d'Europa (*) que, en aquests darrers 4 anys, hagi guanyat més títols. Us llisto alguns dels que han guanyat 7 o més títols:

CN Sabadell Astralpool (waterpolo femení): 14 títols
Copa d'Europa: 2
Lliga espanyola: 3
Copa de la Reina: 4
Supercopa d'Espanya: 4
Supercopa d'Europa: 1

Perfumerías Avenida (bàsquet femení): 10 títols
Eurolliga: 1
Lliga espanyola: 2
Copa de la Reina: 2
Supercopa d'Espanya: 4
Supercopa d'Europa: 1

FC Barcelona (handbol masculí): 9 títols
Copa d'Europa: 1
Lliga espanyola: 3
Copa ASOBAL: 3
Supercopa d'Espanya: 2

FC Barcelona (futbol masculí): 8 tìtols
Champions League: 1
Lliga espanyola: 2
Copa del Rei: 1
Supercopa d'Espanya: 3
Supercopa d'Europa: 1

Pro Recco (waterpolo masculí): 8 títols
Champions League: 1
Lliga italiana: 3
Copa d'Itàlia: 2
Supercopa d'Europa: 1
Lliga Adriàtica: 1

UMMC Ekaterimburg (bàsquet femení): 8 títols
Eurolliga: 1
Lliga russa: 3
Copa de Rússia: 3
Supercopa d'Europa: 1

FC Bayern de Munic (futbol masculí): 7 títols
Champions League: 1
Lliga alemanya: 2
Copa d'Alemanya: 1
Supercopa d'Alemanya: 2
Supercopa d'Europa: 1

THW Kiel (handbol masculí): 7 títols
Copa d'Europa: 1
Lliga alemanya: 1
Copa d'Alemanya: 3
Supercopa d'Alemanya: 2

SL Benfica (hoquei patins masculí): 7 títols
Copa d'Europa: 1
Copa CERS: 1
Lliga portuguesa: 1
Supercopa de Portugal: 2
Copa Continental: 2

ZRK Buducnost (handbol femení): 7 títols
Copa d'Europa: 1
Lliga montenegrina: 3
Copa de Montenegro: 3

Györi ETO KS (handbol femení): 7 títols
Copa d'Europa: 1
Lliga hongaresa: 3
Copa d'Hongria: 3

CP Voltregà (hoquei patins femení): 7 títols
Copa d'Europa: 2
Lliga espanyola: 3
Copa de la Reina: 2

Olympique Lyonnais (futbol femení): 7 títols
Champions League: 2
Lliga francesa: 3
Copa de França: 2

Llegendes vives d'aquest esport // Foto: Anuari del Waterpolo Català

(*) Entren en aquesta categoria aquells equips que hagin guanyat la màxima competició europea de clubs del seu esport com a mínim una vegada les darreres 4 temporades. No es tenen en compte els títols intercontinentals, ja que no a tots els esports es disputen. En alguns casos no s'ha trobat el palmarès de la Supercopa d'aquell país. Esports on s'ha fet la cerca (tant en masculí com en femení): bàsquet, futbol, handbol, hoquei herba, hoquei patins, rugby, voleibol i waterpolo.

dilluns, 31 de març del 2014

El tram final (I)

M'agradaria parlar avui del tram final de temporada dels equips absoluts femenins catalans, deixant els masculins per demà o demà passat. Cal dir que, de moment, és una temporada que ratlla l'excel·lència en molts aspectes, tant a nivell estatal com continental. Però anem per parts, i mirem categoria a categoria com arriben les catalanes als seus respectius trams finals:

Divisió d'Honor: El play-off pel títol, a falta de tres jornades pel final de la lliga regular, està compost per quatre equips catalans. Amb un Sabadell Astralpool invicte i un Mataró La Sirena ja classificats queden dues places per assignar. Mediterrani i Sant Andreu, amb 39 punts cadascun, tenen totes les paperetes per endur-se les places ja que el seu inmediat perseguidor, el Rubí, és a 8 punts. La lluita entre Mediterrani i Sant Andreu serà per veure qui acabarà tercer i, d'aquesta manera, poder aspirar a vèncer al Mataró La Sirena (cosa que ja va fer el Sant Andreu en lliga regular) i plantar-se a la final. El fet de quedar quart suposa creuar-se amb el Sabadell Astralpool a les semifinals i dir pràcticament adéu a la temporada. Per la part baixa, L'Hospitalet ja ha baixat matemàticament a Primera i faltarà veure en quina categoria jugarà la temporada que ve ja que, tot i que des del club s'assegura la continuïtat de l'equip, la Primera Divisió és massa cara per al club riberenc. El darrer equip català de DH, el Terrassa, lluitarà per acabar en sisena posició, fet que suposaria la millor classificació del club vallesà en aquesta categoria.

Primera Divisió: La categoria on ningú vol jugar té un equip català en competició. En una lliga sense ascensos directes (el campió promocionarà contra el desè classificat de DH) ni descensos poc hi ha per disputar. En la darrera jornada, el Sant Feliu rep visita del Concepción i està obligat a guanyar de més de sis gols si vol aconseguir la plaça de promoció, on l'esperarà, amb tota probabilitat (és a 6 punts de la salvació i en queden 9 per disputar) La Latina. Una categoria que s'ha de repensar, ja que amb tan sols sis equips és zero competitiva.

Segona Divisió: Queden dues jornades per acabar la lliga al grup d'ascens i només un dels quatre equips no té opcions per disputar la fase d'ascens. Per sorprenent que sembli, l'Horta (segon a la primera fase amb 19 punts) ha perdut tots els quatre partits d'aquesta segona fase i és cuer amb el caseller de punts per estrenar. El líder és el Badia, quart a la primera fase i que amb set punts està virtualment classificat per a la fase d'ascens. Martorell i AESE, amb cinc i quatre punts respectivament, tanquen la tripleta d'aspirants. Només una combinació deixaria al Badia fora de la fase d'ascens: les vallesanes haurien de perdre els dos partits que els queden (el de l'AESE per dos o més gols) i AESE i Martorell (qui hauria de guanyar a l'Horta dissabte que ve) haurien d'empatar a la darrera jornada.
En el grup del 5 al 8 sembla que el GEiEG acabarà líder (tot i que només es porten dues jornades disputades) seguit de Vallirana i St.Adrià, amb Sallent (un equip que no guanya des del 2 de febrer de 2013) tancant el grup.
Al grup de baix de tot únicament resta invicte el Molins de Rei, amb Mataró B La Sirena segon empatat amb Catalunya. Granollers és quart i tanca la classificació (i molt probablement segueixi així fins al final) el Figueres. A hores d'ara només el Molins depèn d'ell mateix per a quedar campió d'aquest grup, ja que en aquestes tres jornades ha derrotat als seus perseguidors (Mataró B i Catalunya) que, a més, han empatat entre ells.
Queda per veure com s'estructurarà la lliga la temporada que ve i quins equips seguiran en competició.




diumenge, 30 de març del 2014

Convocatòries Selecció Catalana per al C.Esp Infantil


La Federació Catalana de Natació ha fet públiques les seleccions infantils que disputaran el Campionat d'Espanya per federacions territorials a Madrid. La selecció masculina ha quedat enquadrada al Grup A juntament amb el País Valencià, Euskadi, Ceuta i Galícia. Les noies, per la seva part, jugaran la lligueta que definirà al campió amb Madrid, Euskadi, Pais Valencià i Aragó. Els campionats es disputaran a la piscina M-86 de Madrid entre els dies 10 i 13 d'abril i Catalunya és la vigent campiona en totes dues categories.

Porters: Salvador Sànchez (Molins de Rei) i Adrià Oya (Terrassa)
Jugadors: Roger Echevarría (Barcelona), Marc Aguilella (Barcelona), Víctor Alegre (Atlètic-Barceloneta), Sergi Prieto (Atlètic-Barceloneta), Luis Couso (Atlètic-Barceloneta), Arnau Peral (Granollers), Roger Martínez (Sant Andreu), Lluc Bertran (Mataró), Marc Figueroa (Mediterrani), Bernat Fernàndez (Premià), Arnau Mas (Sabadell) i Bernat Sanahuja (Terrassa).

Porteres: Paula Rutgers (Rubí) i Sandra Domene (Terrassa)
Jugadores: Sílvia Morell (Sabadell), Júlia Nieto (Mataró), Alejandra Aznar (Mediterrani), Aitana Garcia (Mediterrani), Clara Díaz (Mediterrani), Marta Silva (Sabadell), Berta Setó (Sant Andreu), Mireia Guiral (Sant Andreu), Elisa López (Sant Feliu), Aina Pastor (Terrassa), Olga Descalzi (Terrassa) i Paula Leitón (Terrassa).

Entrenadors: Quim Colet, Ferran Plana, Jordi Valls i Yurema Sabio

dimarts, 25 de març del 2014

Llista d'àrbitres del II BCNWP Under 10


En poc menys d'un mes es disputarà a les instal·lacions del CN Barcelona la segona edició del BCNWP Under 10, el torneig dedicat a la categoria benjamí on participaran 24 equips de Catalunya, Espanya, França, Itàlia i Alemanya. El sorteig va tenir lloc fa un mes i avui s'ha conegut la llista d'àrbitres que hi participaran. A la llista hi hi ha dos àrbitres internacionals i tres de nacionals. Pel que fa als àrbitres del Comitè Català cal destacar que 17 d'ells són col·legiats entre el 2010 i el 2013, una clara aposta per a la millora d'aquests col·legiats. La llista és la següent:

Mireia Barniol
Mario Bernús
Guillem Calopa
Carla Castellà
José Manuel Castillo
Àlex Chiner
Adrià Crespi
Roger Dalmau
Abdellah El H'jeouej
Sergi Galindo
Joaquín Illescas
Ernest Iñesta
Joaquim Lloret
Ricard Màrmol
Xavier Màrmol
Àlex Màrquez
Sergi Massó
Marc Mateu
Carlos Ortega
Xavier Paredes
Sergi Rodríguez
Dani Romaní
Iolanda Ruiz
Maria Elena Sánchez
Carlos Villanueva
Gonçal Zegrí

#WaterpoloNonStop


dissabte, 15 de març del 2014

El Molins, el Gran Equip


A principis de temporada vaig convidar a totes les juagdores del Mataró B a fer us del blog quan volguessin. Mesos més tard la Rosa Fernàndez, una de les cubres de l'equip, ens parla del Molins, el seu equip durant tres temporades i l'equip que avui s'ha endut els punts merescudament de la nostra piscina.

El Molins, el Gran Equip


Avui hem jugat el primer partit de la segona fase. Els primers partits sempre són difícils de superar i sembla que el destí vulgui que tots els primers partits de cada fase juguem contra el Molins. Per mi, per si sols, ja són molt especials. Hi vaig jugar tres temporades, segurament les que, de moment, he gaudit més jugant.

Avui ens han guanyat. Nosaltres hem tingut molts errors, però no vull desmerèixer la seva victòria, se l’han treballat molt. Tot i que la setmana passada les vaig veure jugar contra el Granollers, avui les he vist diferents. Diferents a Granollers i diferents a qualsevol altre partit que els hi hagi vist o hagi jugat amb elles. Han crescut. No puc evitar sentir-me molt orgullosa de les que avui han jugat i de totes les que hem format part d’aquest equip. Només les que hi hem jugat sabem el mèrit que té. Quan vam començar, segurament, només una tercera part érem majors d’edat i havíem jugat en algun moment a waterpolo. Tot i així,  tot i que ningú donava un duro per nosaltres i no vam guanyar cap partit la primera temporada (i en vam perdre algun amb golejades històriques), el gruix de l’equip s’ha mantingut fins ara, jugant a una lliga com segona que no és gens fàcil.  I això trobo que és impressionant. Es nota que, per fi, tenen un equip juvenil (cosa que sempre li havia reclamat a en Siscu) i les “petites” poden tenir més minuts i jugar contra noies de la seva edat. I avui se’ls hi ha notat. Al final de la temporada passada, part del gruix de l’equip que tiràvem del carro vam marxar i tenia por de deixar-les una mica desamparades. Però ja no estic preocupada. Ja no ens necessiten. Han guanyat tècnica, visió de joc, qualitat, caràcter, amor propi i ganes de superar-se.

Passades unes hores del final del partit, no puc evitar recordar l’article que ens van dedicar la primera temporada. Ens van batejar com l’equip petit de Molins. Comparant-nos amb un equip de futbol  base que havia perdut tots els partits. En aquell moment em va agradar molt que ens dediquessin un espai a la premsa, encara que fos per les derrotes, però vaig jurar-me que els hi faria menjar les paraules. El dia que vam guanyar el nostre primer partit ja em vaig treure una espineta però avui crec que hem deixat definitivament aquella etapa endarrere.

Per acabar, vull donar les gràcies a totes les jugadores que hem jugat al Molins. Per què mai abaixéssim els braços i haguem cregut sempre en l’equip.  Agrair-li a en Siscu que no s’hagi rendit mai,  és una persona imprescindible per aquest equip. Tingues clar que sense tu no hi seguiria havent equip. Gràcies per confiar amb nosaltres des del minut 0 i amb mi des del primer dia, sense coneixem. No t’imagines la importància que té per mi. I al club, que espero que reconegui   l’esforç d’aquestes noies.


I per acabar, a en Sergi, per cedir-me aquest espai i per fer gran el nostre waterpolo. 

Foto: cnmolins.cat


divendres, 14 de març del 2014

Segona fase

Entenc al meu amic Jon López quan es lamenta d'estar tants dies sense competir. En el nostre cas portem 36 dies sense jugar competició oficial. Demà, per fi, arranquem la segona fase en un grup on no volem ser-hi. A principi de temporada la FCN va publicar la normativa de la competició, amb una primera fase amb 8 equips al grup de dalt i 6 equips al grup de baix. Però a la mateixa normativa l'Olot apareixia tatxat al grup de dalt, amb la qual cosa passava a ser un grup de 7 i un grup de 6. El que no va canviar a la normativa va ser la composició dels grups de la segona fase: un grup amb els quatre primers de dalt, un grup amb els quatre darrers de dalt i el primer de baix i un grup amb els cinc darrers de baix.

Van passar els mesos i res canviava, cosa que ens feia pensar que potser mantindrien el grup del mig amb 5 equips (els 3 últims de dalt i els 2 primers de baix) per tal de poder establir una mena d'ascensos i descensos a final de temporada. Va arribar la finalització de la primera fase i, unes dues setmanes més tard, va aparèixer una modificació de la normativa, on els grups quedaven configurats del 5 al 8 i del 9 al 13. Però, oh! Sorpresa! El grup del 5 al 8 estava format per (cito textualment) "els 4 últims classificats del grup 1-8, i el millor classificat del grup 9-14". És a dir, que un grup de 4 equips estava format per 5 equips. Una vegada més aplaudiments per la FCN...

A tot plegat cal dir que ara, si la competició es manté com aquesta temporada, amb un grup de 8 a dalt i la resta abaix, els ascensos ja estan definits. Amb dos grups de quatre ja establerts (1-4 i 5-8) queden ja definits els 8 equips que competirien la temporada que ve. Únicament si un dels dos catalans assolís l'ascens a Primera (i l'acceptés, cosa complicada econòmicament) el primer del grup del 9 al 13 tindria alguna opció d'ascens. I és aquí on ens aferrem, per molt frustrant que sigui saber que al mes de març i, encara que ho guanyis tot, no podràs pujar per mèrits propis. Si volen fomentar la progressió dels equips de més avall no crec que aquesta sigui la millor manera.

El nostre objectiu és clar: quedar les primeres de grup i esperar. La motivació hi és. Els rivals són coneguts. I, tot i que contra aquests quatre equips només hem perdut un partit, n'hem suat molts. Sé que el Catalunya ens farà patir, com ho ha fet als dos partits de la primera fase. Sé que jugar a Molins a les 10 del matí serà dur, tal i com ho va ser en el partit que vam perdre allà. Sé que a Granollers no ho tindrem gens fàcil. Sé que Figueres té moltes ganes de fer bé les coses. Però sé que tinc un gran equip que, a mesura que el calendari avançava i la competició es tornava a acostar han anat rendint molt millor. I aquesta darrera setmana ha estat senzillament espectacular. He tornat a veure la millor versió d'algunes jugadores. I m'encanta haver-ho trobat just abans de tornar a jugar.

Demà 16:30 primer examen. El Molins ve a casa i de res servirà el 12-3 de la primera fase si no sortim igual de concentrades. Juntes podem, perquè totes sumem. Som-hi?

#WaterpoloNonStop


Foto: Clàudia Comella


diumenge, 9 de març del 2014

La vara de mesurar

Per fi han arribat les tan esperades sancions del Comitè de Competició pels incidents del Badalona - Sant Adrià de fa dues setmanes. Molts de nosaltres esperàvem contundència envers aquells fet tant lamentables, però (de moment) no ha estat així. Us reprodueixo les sancions de l'Acta 20:

CN Badalona
David Arranz, 1 partit per agressió vers un contrari.
Multa de 35€ al club per manca de delegat d'equip.
Expedient al club per conductes que alterin el desenvolupament del partit.

CW Sant Adrià
Sergi Anguera, 1 partit per joc violent vers un contrari.
David Martí, amonestació per protestar decisions arbitrals.
Miguel Pueyo, amonestació per protestar decisions arbitrals.
Joan Puig, 2 partits per agressió vers un contrari.
Multa de 35€ al club per manca de delegat d'equip.
Expedient al club per conductes que alterin el desenvolupament del partit.
Expedient al club per identificació de l'entrenador.

Val a dir que veient el pollastre que es va muntar em sembla excessivament tou sancionar només a 4 jugadors visitants i 1 de local. Menció a part mereix el tema entrenador. És una pràctica massa habitual (i que no comparteixo en absolut) de tenir únicament un entrenador titulat al club i posar la seva llicència a tots els partits que juga aquell club, independentment de si és ell o no qui s'asseu a la banqueta. Entenc que els àrbitres no poden conèixer a tots els entrenadors i delegats de Catalunya, però igual que en competicions estatals es demana el DNI de tots els inscrits a l'acta crec que es podria demanar als entrenadors i delegats que presentessin el seu DNI abans dels partits. I més a partir de la temporada que ve, quan, segons la normativa, serà obligatori que els entrenadors d'equips absoluts i juvenils disposin del títol de Tècnic de Nivell II. O aturem això d'alguna manera o els pocs que intentem complir la normativa i ens estem deixant el temps i els diners treient-nos aquesta titulació ens acabarem preguntant per què ho fem.

Trobo que tots dos clubs se n'han sortit prou bé. Faltarà veure què comporten els expedients oberts. Però, veient les minses sancions (tant econòmiques com de partits) no podem esperar massa més. Espero que el fet de que recenment la Federació hagi estat promocionant a través de la seva plana web la nova escola de waterpolo del Sant Adrià no hi hagi tingut res a veure...

On mesuren d'una altra manera és a la RFEN. A l'Acta 50 s'hi poden veure les sancions del partit de Primera Masculina entre el Tres Cantos madrileny i l'Horta. Estic del tot segur de que es va tractar d'un partit infinitament més pacífic que el de Badalona. Doncs bé, les multes a l'Horta pugen a un total de 660€.

La diferència? No la sé pas...

dimecres, 26 de febrer del 2014

Quan el waterpolo deixa de ser-ho...

El passat cap de setmana vam viure dos incidents que ens haurien de fer reflexionar a molta gent dins del nostre esport. Un partit de Tercera (AESE – Poble Nou B) i un de Preferent (Badalona – Sant Adrià) van tenir un final poc esportiu. No vull entrar a valorar qui va començar ni de qui és la culpa. Jo no hi era i no puc donar-ne una explicació. Em baso amb el que m’han fet arribar diverses persones que si hi eren.

Pel que m’han fet arribar des de Santa Eulàlia, un dels jugadors del Poble Nou B va agredir un jugador de l’AESE amb el partit ja finalitzat. L’informe mèdic assenyala una contusió facial amb un tall sota l’ull i fractura òssia. La versió que ofereixen des de Poble Nou és que va ser un cop fortuït amb la pilota encara en joc.

A l’altre partit esmentat el waterpolo va deixar de ser-ho durant 15 minuts. La baralla que es va viure a la piscina del Badalona va implicar fins i tot a l’entrenador del Sant Adrià, que va acabar a l’aigua barallant-se. La imatge que van donar tots dos equips és pobra, pobríssima. Corredisses, crits, cops de puny, gent a l’aigua, llançament d’ampolles d’aigua... Som un gran esport que aquest cap de setmana ens hem empetitit.

Les imatges del Badalona - Sant Adrià parlen per si soles. Reflexionem-hi:





 

dimarts, 25 de febrer del 2014

Composició dels grups per la segona fase

Quan s'ha arribat a l'equador de la temporada hi ha quatre categories que entren en la segona fase de la competició. Els grups d'aquesta segona fase són els següents:

COMPOSICIÓ DELS GRUPS PER LA SEGONA FASE

Segona Divisió Femenina
Grup 1-4: CN Martorell, UE Horta, AE Santa Eulàlia i CN Badia
Grup 5-8: GEiEG, CN Vallirana, CN Sallent i CW St.Adrià 
Grup 9-13: CN Mataró B La Sirena, CN Molins de Rei, CN Catalunya, CW Figueres i CN Granollers.

Els dos primers classificats del Grup 1-4 participaran al Campionat d'Espanya de Segona Divisió per tal d'optar a l'ascens a Primera Dvisió.


Lliga Catalana Preferent Masculina
Grup 1-4: CE Picornell, CN Igualada, CW Universitat Autònoma i AEN Júpiter St.Martí 
Grup 5-8: CN Molins de Rei B, CN Badalona, CN Vallirana i CN Banyoles
Grup 9-12: CW Anglès, CN Caldes, CN Granollers B i CW St.Adrià 
Grup 13-16: CW Figueres, CW St.Adrià B, CN L'Hospitalet B i CW Universitat Autònoma B


El primer classificat del Grup 1-4 pujarà a Tercera Divisió si compleix els requeriments de la categoria, mentre que el segon classificat pujaria en cas que un equip del grup català de Tercera pugés a Segona Divisió i no baixés cap equip català a Tercera.


Lliga Catalana Juvenil Masculina
Grup 1-4: CN Atlètic-Barceloneta, CN Barcelona, CN Mataró La Sirena i CN Terrassa
Grup 5-8: CE Mediterrani, CN Sabadell, CN Granollers i CN Molins de Rei


Els tres primers classificats del Grup 1-4 es classificaran per a disputar el Campionat d'Espanya Juvenil Masculí.
Els dos primers classificats del Grup 5-8 es classificaran per al Campionat de Catalunya Juvenil Masculí juntament amb els 4 equips del Grup 1-4.
Els dos darrers classificats del Grup 5-8 disputaran la promoció contra els dos primers classificats del Grup 9-18.


Lliga Catalana Juvenil Femenina
Grup 1-4: CN Sabadell, CE Mediterrani, CN St.Feliu i CN Mataró La Sirena.
Grup 5-7: CN St.Andreu, Vallirana/Molins i AESE/L'Hospitalet


Els tres primers classificats del Grup 1-4 es classificaran per a disputar el Campionat d'Espanya Juvenil Femení. Tots quatre equips del Grup 1-4, a més, disputaran el Campionat de Catalunya Juvenil Femení.


La Municipal de Montjuïc tornarà a ser la seu dels Campionats de Catalunya / Foto: Sergi Massó


dimarts, 18 de febrer del 2014

Sortejada la fase de grups del BCNWP Under 10

Aquest migdia s'ha fet al CN Barcelona el sorteig de la fase de grups de la segona edició del BCNWP Under 10, el torneig que reunirà del 17 al 20 d'abril a 24 equips de categoria benjamí a la Nova Escullera. El resultat del sorteig ha estat aquest:


GRUP A
1.- CN Molins de Rei
2.- CN Atlètic-Barceloneta
3.- CNW Majadahonda
4.- CN Montjuïc
5.- CN Montpellier B
6.- CN Vallirana

GRUP B
1.- UE Horta
2.- CN Martorell
3.- CDN Marseille
4.- CN Sant Andreu
5.- SMP Verona
6.- CN Premià

GRUP C
1.- CN Mataró La Sirena
2.- CN Terrassa
3.- CN Jerez
4.- CN Rubí
5.- CN Montpellier
6.- CN Poble Nou B

GRUP D
1.- CN Barcelona
2.- CN Poble Nou
3.- SSV Esslingen
4.- CN Catalunya
5.- Real Canoe NC
6.- Selecció Aragonesa

diumenge, 16 de febrer del 2014

Una Copa amb poc color


S'ha acabat ja la Copa de la Reina. Una Copa que ens ha permès gaudir de deu de les tretze campiones del món del passat estiu. Una Copa que, xifres en mà, és el torneig que aglutina, probablement, a més jugadores de renom del panorama mundial: nou ors mundials i subcampiones olímpiques (Marta Bach, Anni Espar, Laura Ester, Maica Garcia, Laura López, Ona Meseguer, Mati Ortiz, Jennifer Pareja i Pili Peña), les porteres que completaven aquest equip (Ana Copado i Patri Herrera), una campiona olímpica (Melissa Seidemann), la pràctica totalitat de la generació júnior Trieste-Volos (Lídia Escoda, Teresa Gorría, Judith Forca, Irene Gonzàlez, Carla Graupera, Mar Llisterri, Helena Lloret, Bea Ortiz, Mar Pastor, Cristina Pérez i Laura Vicente), un bronze mundial i europeu (Gabi Szücs) o una quarta part de la selecció britànica (Ciara Gibson, Jade Smith i Chloe Wilcox).

Una Copa amb poc color // Foto: Maria Guixà

Però arriba l'hora de la veritat i abans de veure els partits ja pots predir més o menys com anirà. Tres dels quatre partits de quarts de final van tenir el mateix guió: l'equip guanyador es va col·locar 5-0 en el marcador abans d'acabar el primer període. En el quart partit, el Terrassa va poder marcar un gol amb 0-4 en contra, però el Mediterrani es va seguir avançant en el marcador. Són partits que no fan afició. Per molt que a l'aigua hi hagi els noms que hi ha. Però no podem vendre una Copa de la Reina amb aquests quarts de final tant descafeinats.

Les semifinals una de freda i una de calenta. El Sant Andreu - Mataró La Sirena ha estat el partit en majúscules de la competició. 8-8 a l'acabar el partit i tanda de penals. Aquest partit si que va fer vibrar la grada. I de quina manera! La segona semifinal, però, altra vegada previsible: el Sabadell Astralpool atropellava al Mediterrani per 17-4 amb 7-1 a la mitja part.

I la final d'avui tampoc ha tingut color. El Mataró La Sirena s'ha avançat en el marcador amb un penal transformat per Ciara Gibson, però el Sabadell Astralpool ha fet la seva feina i s'ha acabat imposant per 3-15. No vull restar cap mèrit a aquest Sabadell. És el millor equip que hi ha ara mateix. Té la millor jugadora del món, la millor portera i la millor boia. Té un entrenador que no deixa de motivar-les i treballar-les en cap moment. Té una infraestructura darrere que és espectacular. Pel que fa al Mataró poc a dir en aquesta final: Ciara Gibson en atac (tres gols i un munt de pals) i Jade Smith sota els pals.

Enguany la Copa m'ha fet mandra. Potser és que la comparo amb la de la temporada passada i tot té gust a poc. Però no crec que hagi sigut una gran Copa, ni esportivament ni organitzativament parlant. Potser s'hauria de canviar el format, no ho sé. Tampoc sé quin format fer. Però és el que m'ha transmés l'ambient de la grada. Al cap i a la fi, tal i com m'ha dit algú, la Copa es limita a saber qui quedarà segon. I si quedes a la mateixa banda del quadre que el Sabadell tururut...

Per tot plegat em pregunto: quin profit en treu el nostre esport d'aquesta competició?