dissabte, 15 de març de 2014

El Molins, el Gran Equip


A principis de temporada vaig convidar a totes les juagdores del Mataró B a fer us del blog quan volguessin. Mesos més tard la Rosa Fernàndez, una de les cubres de l'equip, ens parla del Molins, el seu equip durant tres temporades i l'equip que avui s'ha endut els punts merescudament de la nostra piscina.

El Molins, el Gran Equip


Avui hem jugat el primer partit de la segona fase. Els primers partits sempre són difícils de superar i sembla que el destí vulgui que tots els primers partits de cada fase juguem contra el Molins. Per mi, per si sols, ja són molt especials. Hi vaig jugar tres temporades, segurament les que, de moment, he gaudit més jugant.

Avui ens han guanyat. Nosaltres hem tingut molts errors, però no vull desmerèixer la seva victòria, se l’han treballat molt. Tot i que la setmana passada les vaig veure jugar contra el Granollers, avui les he vist diferents. Diferents a Granollers i diferents a qualsevol altre partit que els hi hagi vist o hagi jugat amb elles. Han crescut. No puc evitar sentir-me molt orgullosa de les que avui han jugat i de totes les que hem format part d’aquest equip. Només les que hi hem jugat sabem el mèrit que té. Quan vam començar, segurament, només una tercera part érem majors d’edat i havíem jugat en algun moment a waterpolo. Tot i així,  tot i que ningú donava un duro per nosaltres i no vam guanyar cap partit la primera temporada (i en vam perdre algun amb golejades històriques), el gruix de l’equip s’ha mantingut fins ara, jugant a una lliga com segona que no és gens fàcil.  I això trobo que és impressionant. Es nota que, per fi, tenen un equip juvenil (cosa que sempre li havia reclamat a en Siscu) i les “petites” poden tenir més minuts i jugar contra noies de la seva edat. I avui se’ls hi ha notat. Al final de la temporada passada, part del gruix de l’equip que tiràvem del carro vam marxar i tenia por de deixar-les una mica desamparades. Però ja no estic preocupada. Ja no ens necessiten. Han guanyat tècnica, visió de joc, qualitat, caràcter, amor propi i ganes de superar-se.

Passades unes hores del final del partit, no puc evitar recordar l’article que ens van dedicar la primera temporada. Ens van batejar com l’equip petit de Molins. Comparant-nos amb un equip de futbol  base que havia perdut tots els partits. En aquell moment em va agradar molt que ens dediquessin un espai a la premsa, encara que fos per les derrotes, però vaig jurar-me que els hi faria menjar les paraules. El dia que vam guanyar el nostre primer partit ja em vaig treure una espineta però avui crec que hem deixat definitivament aquella etapa endarrere.

Per acabar, vull donar les gràcies a totes les jugadores que hem jugat al Molins. Per què mai abaixéssim els braços i haguem cregut sempre en l’equip.  Agrair-li a en Siscu que no s’hagi rendit mai,  és una persona imprescindible per aquest equip. Tingues clar que sense tu no hi seguiria havent equip. Gràcies per confiar amb nosaltres des del minut 0 i amb mi des del primer dia, sense coneixem. No t’imagines la importància que té per mi. I al club, que espero que reconegui   l’esforç d’aquestes noies.


I per acabar, a en Sergi, per cedir-me aquest espai i per fer gran el nostre waterpolo. 

Foto: cnmolins.cat


Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada