Quatre dies per aprendre a ser un equip

Avui s'ha acabat un petit tram de temporada importantíssim. Els darrers quatre dies ens han fet créixer com equip molt més que no pas tres setmanes d'entrenament. El que hem viscut ha estat molt maco, ens ha unit molt i ens ha fet veure que ser a Primera depèn únicament i exclusiva de nosaltres. De totes. Sense excepció.

Tant divendres com avui hem tingut una sessió amb dinàmiques per a conèixer-nos encara més, per cimentar la unió entre nosaltres. En definitiva, i tal i com diu el títol de tot plegat, per aprendre a ser un equip. Observant a totes les jugadores presents he vist les ganes de tirar endavant aquest projecte. Es veu una brillantor en els ulls de cadascuna de saber que estan fent una cosa molt gran. Porten molts mesos treballant dur de dilluns a divendres i tenen unes ganes terribles de que tot surti bé. Jo només els puc dir que treballant així les coses segur que surten bé. Gràcies a la Maria i a les seves companyes per ajudar-nos amb el seu granet de sorra en aquesta aventura de l'ascens.

Si divendres i avui els hem dedicat a nosaltres mateixes, el cap de setmana el vam dedicar a tocar aigua. I de quina manera!!! Hem tingut l'oportunitat de treballar juntament amb el Leioa durant dos dies i el treball ha estat excel·lent. De la feina del cap de setmana només puc tenir paraules bones, perquè he vist una entrega, unes ganes i un nivell a l'alçada de molt pocs. M'ha sorprès gratament el compromís i la imatge que han projectat les meves jugadores. Els resultats dels partits són el de menys. 10-12 i 9-10 en dos partits vibrants que han tret el millor de nosaltres mateixes. Ha estat una llàstima jugar-los sense gairebé públic, perquè el waterpolo que es va veure va ser d'un nivell elevadíssim, d'aquells que fan afició.

Vull agrair a totes les jugadores, absolutes i juvenils, aquests dos partits que hem disputat, així com la integració en l'entrenament conjunt i el fet de poder fer coses amb gent que acabàvem de conèixer però a la qual ens hem adaptat ràpidament. El meu agraïment s'estén fins a Leioa, amb en Jon al capdavant. Leioa és un grup humà extraordinari, que m'ha tractat de meravella cada moment que hem compartit. I, esportivament parlant, són un grup molt i molt bo. El millor que ens hem trobat fins ara i amb qui hem jugat més a gust. Jon, tienes suerte de tener un equipo así!!!

Ara ens queden quatre entrenaments més abans de la segona gran cita de la temporada. El play-off és a la cantonada i que ningú dubti de que ens hi deixarem la pell. Jo el primer.

Dos grans equips fent una gran feina.
FOTO: Sergi Crespi

Categories: AE Santa Eulàlia , General , Leioa IT , Opinió