dimarts, 6 d’agost del 2013

Un dels Grans

Fa setmanes que tenia aquest escrit a mitges. Volia fer-ho bé perquè ell s'ho mereix, però entre una cosa i una altra no m'hi he pogut posar tant com volia. Espero que acabi lligant tot bé i quedi una cosa amb cara i ulls.

Vull parlar d'un dels grans triomfadors de la temporada 2012/13. Tot i que per ser més exactes hauríem de dir un dels grans triomfadors del lustre 2008/13. Vull parlar d'en Xavi Pérez. Un dels grans entrenadors que ha donat el waterpolo de casa nostra aquests darrers anys i que any rere any fa que els seus equips se superin, cosa gens fàcil.

Vaig conèixer en Xavi quan tots dos treballàvem a Segona femenina. Jo duia categories a l'Hospi i estava de segon amb el primer equip femení. Ell ja s'havia liat la manta al cap i començava a treballar en el projecte del Terrassa femení. Aquest projecte l'ha anat alimentant amb gent de casa tant dins com fora de l'aigua i això encara li dóna més mèrit. Crec que l'evolució d'aquest grup és un mirall que pot ser molt útil als equips de Segona que volen créixer.

Tots sabeu que sóc un enamorat de la feina que fan a Terrassa. No només d'en Xavi, també de tota la colla d'entrenadors. Són molt bons i, el més important, són bona gent. Tots. És per projectes com aquest que val la pena seguir treballant per aquest esport. En Xavi ja ho sap: quan jo sigui gran vull ser com ell.

El Terrassa, campió de Catalunya infantil femení (gràcies Alba per la foto!)

Enguany al Xavi li ha tocat recollir fruits. Subcampió de Copa de la Reina jugant dos grans partits davant Moscardó i Medi i campió de Catalunya i Espanya infantil femení per citar alguns dels fruits que ha collit enguany. I ara té un altre premi. Serà l'encarregat d'emular Miki Oca i fer que les júniors també es pengin l'or del Mundial. Moltes felicitats per aquesta gran temporada i a per l'or a Grècia Xavi!!!!!! Res és impossible!!!!!

Quina gran Copa de la Reina ens van oferir les noies d'en Xavi! // Foto: Marta Garcia

dilluns, 5 d’agost del 2013

#TotsSomRoserTarragó

Serveixin aquestes línies per a mostrar el meu suport a la Roser Tarragó. Per desgràcia, sé què se sent quan t'ataquen per Twitter i pels fòrums d'internet només pel fet de mostrar un pensament diferent. Fa un any em va passar a mi.

La Ru és una persona a la qual admiro, amb un compromís esportiu fora de qualsevol dubte. Només cal mirar-li els ulls enmig d'un partit. Vol guanyar si o si, per ella i per l'equip, sigui quin sigui. La Ru fa la seva feina a la perfecció. Lluita cada pilota com si fos la darrera. Quedem-nos amb això. Quedem-nos amb que és una guanyadora nata i deixem de banda les altres coses.
El "gran problema", l'estelada al twitter de la Ru.

La Ru no està sola. Molta gent, no només del món del waterpolo, li ha donat el seu suport amb l'etiqueta #TotsSomRoserTarragó.



Gràcies Pilar Silvestre per inmortalitzar una de les meves frases!!

dimecres, 24 de juliol del 2013

Mundial, dia 4

M'havia fet el propòsit d'escriure una mica cada dia d'aquest Mundial, però sóc incapaç de fer-ho. Surto de casa a dos quarts de vuit del matí i arribo de nou prop de la mitjanit. Avui he baixat a dinar a casa mon pare i aprofito per escriure quatre ratlles.

El que estic visquent és increïble. No tinc paraules, de debò. Alguns potser em titllareu d'exagerat, potser si, no ho nego. Però viure un Mundial tant des de dins és impagable. Tinc la immensa sort de treballar en un equip on tots tenen el cul pelat de fer grans esdeveniments. Sóc un debutant en aquestes coses, però estic aprenent un munt. I estic aprenent de gent que s'hi dedica professionalment i que mai tenen un no per a mi.

Waterpolísticament el Mundial ens dóna el que hem estat esperant. Algunes pallisses de potències sobre seleccions dèbils i partits igualats on tot es decideix per detalls. Sense anar més lluny el Sèrbia-Hongria d'avui. Quin tros de partit!!! Si no l'heu pogut veure us recomano que el rescateu de la web de Teledeporte (tot i que a aquesta hora encara no està penjat).

Imatge del Sèrbia-Hongria d'avui, amb dues aficions entregades
Del paper de les seleccions espanyoles en parlaré més endavant. De la masculina poc podem dir, ja que Nova Zelanda semblava més un equip de pretemporada que no pas una selecció davant la qual treure conclusions. I de la femenina molta feina a fer. Només diré que les veig esgotades físicament i molt nervioses. Però confio en que sabran redreçar la situació i arribaran molt lluny. Però tots sabem que la culpa d'ahir la va tenir l'speaker... hehehe.

Vaig a fer una migdiadeta de 20 minuts i torno cap a Picornell. L'Espanya-Montenegro promet. Aviam si demà o l'altre puc tornar a escriure!!!

PS: Gràcies a tots els que m'aneu seguint i m'aneu donant ànims. Són coses que s'agraeixen molt i molt!!!!

dissabte, 20 de juliol del 2013

Ja hi som!!!

Doncs ja està, ja tenim els Mundials inaugurats. Amb una gran cerimònia d'inauguració al Palau Sant Jordi es dóna el tret de sortida a 16 dies d'esport aquàtic a casa nostra. Poques coses negatives de la inauguració (potser no calia que algunes jugadores de la selecció espanyola estiguessin assegudes a les escales perquè no els havien donat seient) i molts moments de pell de gallina, com el 4 de 7 net dels Castellers de Barcelona des de dins de l'aigua.



Demà comença la competició de waterpolo i de moment jo estic submergit entre guions i escaletes. Ahir alguna gent de la que em vaig trobar pel Palau Sant Jordi m'ho van preguntar i la resposta segueix sent la mateixa: si, estic nerviós. De fet encara no he engegat la tele per començar-me a empassar hores i hores de salts, sincro o llarga distància. I el cafè del matí m'ha sentat com un tret a l'estómac. Si demà desvariejo molt a Picornell teniu permís per tirar-me una xancleta... :P

Bromes a part tinc moltes ganes de que comenci tot plegat. El Mundial de casa nostra ja és aquí. Gaudim-lo tots perquè val la pena.

Un darrer comentari sobre ahir: com a país europeu que volem ser hauríem d'anar aprenent a parlar anglès...

dijous, 18 de juliol del 2013

10 anys després

Fa 10 anys servidor en tenia 17 i va ser voluntari al Mundial de Barcelona. Gràcies a aquells dies em vaig enganxar al waterpolo i vaig conèixer un grup de gent que s'ha fet un lloc a la meva vida. Avui, 10 anys després, molts repetirem experiència mundialística, tot i que tots ho farem amb un altre rol.

L'Ona Meseguer disputarà el seu tercer Mundial, la Silvia Faura serà voluntària i jo seré l'speaker mentre que l'Anna Fernàndez deixarà la seva estimada Suïssa per uns dies i serà a la grada. Poc ens pensàvem fa 10 anys que tindríem un altre Mundial a casa nostra i que el viuríem d'una manera ben diferent.

Del 2003 en guardo molts records. Els Häagen Dazs que van volar de les neveres de la sala de voluntaris (no direm noms, però tots sabem que som culpables). El partidet entre Xina i els voluntaris (i que vam guanyar els voluntaris). Les migdiades a la piscina d'escalfament. Però sobretot recordo molts moments de waterpolo, el més impactant per mi va ser acompanyar les dues seleccions finalistes des de la piscina d'escalfament (la Picornell) fins al Palau Sant Jordi. A mi em tocava portar els italians i els dos germans Calcaterra se'm van posar un a cada costat i em van dir que em seguien!!! A mi!!! També em va semblar espectacular el detall de Barnabas Steinmetz, el marcador de boia hongarès em va regalar el seu casquet amb l'onze d'Hongria després d'haver-se penjat l'or del coll.

Qui fa veure que està molt interessada pel joc, a primer pla, és l'Anna

I per aquest 2013 de reptes n'hi ha un munt. El primer repte me'l marco a mi mateix. Tot i que finalment només locutaré partits fins a vuitens de final penso gaudir d'aquest Mundial com mai. Un Mundial no es locuta cada dia i, encara que no m'acabo de trobar-me còmode, farem tot el possible per a que rutlli a la perfecció. I després, encara no sé com, però no em penso perdre ni un sol minut de cap partit.

I pel que fa a waterpolo poso deures a la gent. M'agradaria molt veure a les noies de la selecció pujar al podi. Crec que ho poden fer i que depenen només d'elles mateixes. Sé que algunes llegiran això i que d'altres saben el que penso. Només us puc dir que si aneu a per totes podreu fer coses molt grans.

No m'oblido dels nois. Reconec que els canvis respecte les olimpíades m'agraden molt. Trobo a faltar algun nom, però per alguna cosa jo no decideixo. Veig més complicat que puguin ser al podi, però sé que no han vingut de vacances. Els dono moltes opcions de ser entre els 5 primers.

Ja per acabar, no vull fer porra dels dos podis. Més que res perquè mai encerto. Em sap greu... :P

Espanya i Estats Units repetint la final olímpic en l'entrenament d'ahir a la tarda


dimarts, 16 de juliol del 2013

Noves experiències: el Beachpolo PdA

Aquest cap de setmana s'ha disputat a Platja d'Aro la primera edició del Beachpolo. 6 equips van formar part del torneig i, la veritat, és que tot va sortir molt bé. Per molts era la primera experiència amb pilota groga, aigua salada i onades. Per mi ha estat la primera experiència d'arbitrar dins un caiac (#TrueStory).

El torneig en si va tenir un nivell força bo. Dels 6 equips n'hi havia dos (Premià i Horta) amb jugadors tots provinents d'un mateix club. Un grapat de jugadors en actiu a DHM va formar el Platja d'Aro i el Barcino Jaked mentre que alguns màsters i veterans es van ajuntar sota el nom de Master (disputant la final amb un fitxatge de darrera hora: Rubén Michavila). El sisè equip va agrupar a "agents lliures", amb dos danesos dins la plantilla i alguns jugadors de Sabadell.

Durant la jornada de dissabte es van jugar 4 de les 5 jornades de la lliga regular, acabant amb un quadruple empat a 6 punts entre el 2n i el 5è. Diumenge al matí es va disputar la cinquena jornada i a partir de la 1 les semifinals. Després de dinar es van jugar les finals que van acabar de determinar la classificació, amb el Platja d'Aro com a campió després de vèncer 6-5 al Màsters mentre que el Barcino Jaked va completar el podi al guanyar al Beach Horta. Els premis individuals van recaure en Cristina Pérez (Beach Horta) com a millor jugadora, Tomàs Àvila (Màster) com a millor porter i Marc Larumbe (Platja d'Aro) com a millor jugador.

Classificació final
1.- Platja d'Aro
2.- Màster
3.- CW Barcino Jaked
4.- Beach Horta
5.- CN Premià
6.- Free Agents

L'any que ve hi tornarem, segur. Millorant les coses bones que ha tingut el torneig i corregint les errades. Gràcies a tots els participants i a l'Enric Arnella i l'Albert Fandos per haver-me deixat donar un cop de mà (ei, però la factura de l'after sun quan la cobro?).

divendres, 12 de juliol del 2013

CALENDARI DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA 2013/14

CALENDARI DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA 2013/14

JORNADA 1 i 12 (19 d'octubre i 1 de febrer)
CN Sabadell Astralpool – CN Madrid Moscardó
CN L’Hospitalet – CN La Latina
Waterpolo 98 02 – CE Mediterrani
EW Zaragoza – CW Dos Hermanas Emasesa
CN Terrassa – CN Rubí
CN Mataró El Tot – CN Sant Andreu

JORNADA 2 i 13 (26 d'octubre i 8 de febrer)
CN Madrid Moscardó – CN Mataró El Tot
CN La Latina – CN Sabadell Astralpool
CE Mediterrani – CN L’Hospitalet
CW Dos Hermanas Emasesa – Waterpolo 98 02
CN Rubí – EW Zaragoza
CN Sant Andreu – CN Terrassa


JORNADA 3 i 14 (2 de novembre i 22 de febrer)
CN Madrid Moscardó – CN La Latina
CN Sabadell Astralpool – CE Mediterrani
CN L’Hospitalet – CW Dos Hermanas Emasesa
Waterpolo 98 02 – CN Rubí
EW Zaragoza – CN Sant Andreu
CN Mataró El Tot – CN Terrassa


JORNADA 4 i 15 (16 de novembre i 1 de març)
CN La Latina – CN Mataró El Tot
CE Mediterrani – CN Madrid Moscardó
CW Dos Hermanas Emasesa – CN Sabadell Astralpool
CN Rubí – CN L’Hospitalet
CN Sant Andreu – Waterpolo 98 02
CN Terrassa – EW Zaragoza


JORNADA 5 i 16 (23 de novembre i 8 de març) 
CN La Latina – CE Mediterrani
CN Madrid Moscardó – CW Dos Hermanas Emasesa
CN Sabadell Astralpool – CN Rubí
CN L’Hospitalet – CN Sant Andreu
Waterpolo 98 02 – CN Terrassa
CN Mataró El Tot – EW Zaragoza


JORNADA 6 i 17 (30 de novembre i 15 de març)
CE Mediterrani – CN Mataró El Tot
CW Dos Hermanas Emasesa – CN La Latina
CN Rubí – CN Madrid Moscardó
CN Sant Andreu – CN Sabadell Astralpool
CN Terrassa – CN L’Hospitalet
EW Zaragoza – Waterpolo 98 02


JORNADA 7 i 18 (14 de desembre i 22 de març) 
CE Mediterrani – CW Dos Hermanas Emasesa
CN La Latina – CN Rubí
CN Madrid Moscardó – CN Sant Andreu
CN Sabadell Astralpool – CN Terrassa
CN L’Hospitalet – EW Zaragoza
CN Mataró El Tot – Waterpolo 98 02


JORNADA 8 i 19 (21 de desembre i 29 de març) 
CW Dos Hermanas Emasesa – CN Mataró El Tot
CN Rubí – CE Mediterrani
CN Sant Andreu – CN La Latina
CN Terrassa – CN Madrid Moscardó
EW Zaragoza – CN Sabadell Astralpool
Waterpolo 98 02 – CN L’Hospitalet


JORNADA 9 i 20 (11 de gener i 5 d'abril)
CW Dos Hermanas Emasesa – CN Rubí
CE Mediterrani – CN Sant Andreu
CN La Latina – CN Terrassa
CN Madrid Moscardó – EW Zaragoza
CN Sabadell Astralpool – Waterpolo 98 02
CN Mataró El Tot – CN L’Hospitalet


JORNADA 10 i 21 (18 de gener i 26 d'abril) 
CN Mataró El Tot – CN Rubí
CN Sant Andreu –  CW Dos Hermanas Emasesa
CN Terrassa – CE Mediterrani
EW Zaragoza – CN La Latina
Waterpolo 98 02 – CN Madrid Moscardó
CN L’Hospitalet – CN Sabadell Astralpool


JORNADA 11 i 22 (25 de gener i 3 de maig) 
CN Rubí – CN Sant Andreu
CW Dos Hermanas Emasesa – CN Terrassa
CE Mediterrani –  EW Zaragoza
CN La Latina – Waterpolo 98 02
CN Madrid Moscardó – CN L’Hospitalet
CN Sabadell Astralpool – CN Mataró El Tot



Sortejada la DHM 2013/14

Avui s'ha sortejat el calendari de les diferents competicions estatals de la temporada 2013/14. Malauradament no disposo de tots els calendaris de totes les categories. Us deixo la primera jornada de la DH Masculina, que es disputarà el 19 d'octubre. Si alguna ànima caritativa m'envia la resta de calendaris els publicaré. Moltes gràcies!!!

DH Masculina - J1 (19/10/2013)
CN Atlètic-Barceloneta - CN Terrassa
AR Concepción Ciudad Lineal - CN Sant Andreu
CN Catalunya - CN Barcelona
CE Mediterrani - CD Waterpolo Navarra
CN Mataró Quadis - CN Helios
CN Sabadell - Real Canoe NC Isostar

dissabte, 6 de juliol del 2013

A mig Campionat d'Espanya Cadet

Escric aquestes línies mentre els jugadors de Rubí i Canoe comencen a entrar a la piscina per escalfar. Fins ara la piscina ha estat quieta, silenciosa i a les fosques. Ara torna a començar la festa. Una festa que durarà fins ben bé les 9 del vespre i on veurem 4 partits més, els darrers de la fase de grups.

Del Campionat d'Espanya cadet masculí podríem dir-ne moltes coses. Veient el que he vist fins ara, l'Atlètic-Barceloneta és el gran favorit. Del seu grup l'acompanyarà a les semifinals el Terrassa, qui també ha guanyat els seus dos partits. Mediterrani i Tres Cantos (l'equip més fluix del torneig) jugaran del 5 al 8.

L'altre grup està molt més renyit. El Canoe suma 6 punts i ara es juga el liderat amb el Rubí. Un Rubí que ha perdut als penals davant el Caballa a primera hora del matí. Tot pot passar en aquest grup, però si hagués d'apostar per algú diria que el Rubí guanyarà i passarà primer de grup, amb el Canoe de segon. Caballa i Sevilla quedarien tercer i quart de grup en la meva porra.

Demà jornada de semifinals i finals. I posarem punt i final a un altre Campionat d'Espanya que ens deixa deures damunt la taula. El primer: l'arbitratge. El nivell és bo, però no es pot arbitrar a un sol àrbitre. I és una cosa en la que estem tots d'acord. Solucionem-ho, si us plau.

PS: Si, és molt més fàcil fer una porra quan queda només un partit, hehehe

dilluns, 1 de juliol del 2013

Per treure's el barret

Ahir es van acabar els Campionats de Catalunya. Han estat cinc grans dies de waterpolo en un marc incomparable. Han estat 85 partits en 5 dies, una cosa gens fàcil d'organitzar. La sensació general que he pogut copsar ha estat d'èxit. I pels que ens hi hem deixat la pell (o la veu) és una satisfacció enorme. Gairebé cada dia he arribat a casa passada la mitjanit però content i amb la satisfacció d'haver posat el granet de sorra en aquesta competició.

Esportivament parlant he vist coses que m'han agradat molt. He vist la gran feina que fan a Terrassa en totes les categories. He vist com a Rubí i a Sant Feliu es van generant fruits. He vist com Mediterrani i Sabadell competeixen per dominar el waterpolo femení. He vist com els benjamins cada vegada arrosseguen més gent. He vist la il·lusió de les noies del Manresa de ser allà. He vist com alguns clubs van millorant i ja comencen a treure el cap entre els 8 primers. Podeu veure tots els resultats i classificacions clicant aquí.

M'ha agradat molt veure també com presidents de clubs, entrenadors d'equips absoluts i jugadors de Divisió d'Honor s'han apropat a la Municipal de Montjuïc a veure el futur del waterpolo de casa nostra.

Crec que cal felicitar a la Federació Catalana de Natació per haver ajuntat tots els campionats en cinc dies a la Municipal de Montjuïc i a la Picornell. Amb molts d'ells no hi havia treballat mai i m'he sentit molt a gust i m'ho he passat molt i molt bé. L'esforç que hem fet entre tots ha estat titànic. No ha estat només un esdeveniment esportiu de grans dimensions. Ha estat molt més. Entre tots ens hem adonat que aquesta instal·lació està infrautilitzada i estem tardant en fer funcionar la neurona per a obrir-la més sovint al waterpolo.

A tots els que us heu apropat a veure waterpolo i a gaudir de la festa moltes gràcies. Ahir vaig sentir que l'any que ve la faríem més grossa. Jo m'apunto!!!

Imatge d'ahir al vespre abans de marxar cap a casa. 1400 jugadors han passat per aquí aquests 5 dies

dimecres, 26 de juny del 2013

I per què no?

Avui han començat a la Piscina Municipal de Montjuïc (el que tota la vida s'ha dit la piscina de salts) els Campionats de Catalunya de les diferents categories. Entre avui i diumenge es jugaran fins a 85 partits corresponents a 10 tornejos diferents.

Del que es va veient n'aniré parlant més endavant. Però veient aquesta imatge trobo que estem tardant en organitzar una Copa del Rei o de la Reina en aquesta piscina. Per què no fer-la a finals de maig? És una piscina del tot desaprofitada i és un marc incomparable per jugar a waterpolo. Jo deixo la proposta aquí. Qui la vulgui recollir endavant!!!

Foto: Marta Garcia


dimecres, 19 de juny del 2013

Privilegiat

Poc m’hauria imaginat que perdre en un sorteig em duria fins aquí. I és que servidor va començar a cantar gols micròfon en mà al Campionat d’Espanya cadet del 2007 per culpa d’haver perdut un sorteig. Ningú d’allà L’Hospitalet volia fer de speaker i ens ho vam jugar entre uns quants. Em va tocar a mi.

Des d’aquell Canoe-València del juliol de 2007 han passat prop de 6 anys i gairebé he arribat als 300 partits. El partit 300, si no m’he descomptat, el faré enguany també a mitjans de juliol. Serà a la Picornell en el transcurs del Mundial de Barcelona.

Locutaré un Mundial! Un Mundial! Diuen que al Mundial hi van els millors. I això fa molt, molt, molt de respecte. La veritat és que no m’ho acabo de creure. I si, ja estic nerviós. La piscina més plena on he cantat gols ha estat la de l’Atlètic-Barceloneta a la final de la Copa del Rei d’enguany. 1000 persones. A Picornell n’hi caben 4500. Agraeixo que hagin pensat en mi i espero no quedar-me afònic!!

De partits i moments especials n’hi ha hagut molts. El més especial va ser cantar les alineacions de l’AESE-Hospi on ens jugàvem la plaça per a la fase d’ascens de Ceuta. Tampoc puc oblidar les lligues guanyades per l’Atlètic-Barceloneta. O el Catalunya – Gran Bretanya de fa poc. I de cagades i moments còmics n’hi ha hagut un munt. Gols d’un equips cantats com a gols del rival. El aplaudimiento que vaig demanar pel Canoe a la final de Copa’13. Les piles del micro inalàmbric que es van acabar a mig cantar els noms dels infantils d’Escuela Zaragoza i Metropole. El partit de lliga on només vam posar música de dibuixos animats...

Arribar fins aquí no ha estat fàcil i no ho he fet sol. Hi he arribat gràcies al Juanra Giménez, sense el qual jo faria anys que hagués deixat aquest esport. Hi he arribat gràcies al Miquel Canillas, qui em va oferir el micro de l’Atlètic-Barceloneta al setembre del 2007. Hi he arribat gràcies a tots els jugadors del club mariner, qui s’han preocupat per mi i sempre m’han agraït els crits després de cada partit. Hi he arribat gràcies a la confiança que han dipositat en mi persones com en Xavi Lorenzo o l’Eva Nieves aquest any del Centenari. Tampoc em puc oblidar de la Carlota Bestit i els calbots que he rebut per part seva (pocs, però merescudíssims), però que sempre ha estat allà i sempre ha confiat en mi a l’hora de locutar partits per la FCN.

Tampoc hi hauria arribat sense el suport de la gent que m’envolta. De la meva família, començant per la meva germana Mireia. De Teresa Gorría, Ona Meseguer, Silvia Faura, Anna Fernàndez i Marta Garcia. De Luis Romero (te quedas sin Esquinica para celebrarlo). Dels lagunak Joan Albella i Jon López. De la gent a qui admiro la seva feina, i a qui considero amics, i pels quals val la pena seguir esforçant-se en aquest esport (Xavi Pérez o Javi Ribas per citar-ne dos). D'altres amics del gremi de la pilota groga com Aritz Ormaza. D’Alberto Montenegro, Cristian Mestres, Maria Guixà, Carles Alcoyent, Xevi Bardolet i els altres companys que donen veu a aquest esport.

Gràcies a ells em sento un privilegiat per fer una feina que m'encanta. Ara a seguir. De moment, pròpolis i Lizipaina ja els tinc ben a mà a l'armari del bany...




dijous, 6 de juny del 2013

Cap de setmana a Saragossa

Dimarts a la tarda vaig rebre un Whats d'en Luis Romero. La conversa va anar més o menys així:
- Pitas finde que viene?
- No tengo nada
- Ven a Zaragoza
- Voy!!!

I ja està. Dissabte i diumenge seré a Saragossa per veure la Copa FANáticos.
32 equips dels anys 2001 i posteriors.
Moltes ganes de veure waterpolo i de veure a gent que fa temps que no veig.
Prosseguim el turisme waterpolístic (aquest estiu n'hi haurà més!).

Seguim #WaterpoloNonStop



dimarts, 28 de maig del 2013

Exportant talent

Amb les victòries del Sabadell Astralpool i de l'Atlètic-Barceloneta aquest cap de setmana s'ha abaixat la persiana a la temporada de clubs a casa nostra. Una vegada més, dos equips catalans i amb un gruix important de jugadors de casa nostra s'han imposat al torneig de la regularitat.

Però no han estat els únics catalans en guanyar la lliga aquest cap de setmana. Comptant els dos equips de casa nostra, sis equips d'arreu del món s'han endut la seva lliga amb jugadors catalans a la seva plantilla.




El primer de tots en alçar la lliga va ser el Fluminense. L'equip d'Adrià Delgado va vèncer a la final al Pinheiros per 17-14 en un torneig que es va acabar a finals de novembre. Des d'aleshores, Delgado s'entrena amb la selecció brasilera i aquesta setmana està jugant-se el bitllet per la Superfinal de la Lliga Mundial.

Ja al 2013, Xavi Garcia i el seu Primorje Rijeka s'han proclamat campions de la Lliga Adriàtica. Aquesta competició, que agrupa equips eslovens, croats i montenegrins, és una de les lligues més importants del continent (si no la que més). El conjunt croat es va imposar per 9-8 a la final davant el totpoderós (i classificat per la Final Four de l'Eurolliga) Jug Dubrovnik amb dos gols de Xavi Garcia.

Fa escassament dues setmanes queia la tercera lliga pels jugadors catalans. En una final que es va resoldre al gol d'or, els USC Trojans d'Anni Espar s'enduien la lliga universitària nord-americana davant Stanford. El desè i defeinitu gol va ser aconseguit, a més, per l'ex-jugadora de Sabadell i Mediterrani en un partit que podeu veure resumit clicant aquí. En aquesta mateixa competició, la Universitat de Hawaii, amb Paula Chillida, va quedar en quarta posició.

El darrer en guanyar la lliga ha estat Blai Mallarach. L'olotí ha guanyat, aquest cap de setmana, la lliga grega amb l'Olympiacos. El conjunt d'El Pireu va vèncer al quart partit de la final al Vouliagmeni per 7-8 amb dos gols de Mallarach i, d'aquesta manera, fa el doblet després de guanyar la copa grega.

Qui no ha guanyat la lliga però si que ha rebut reconeixement individual ha estat Eric Marsal. El de Molins de Rei, actualment a les files del KFC Queensland Breakers, ha estat inclòs a l'equip ideal de la lliga australiana. També ha fet un bon paper Albert Español, finalista de l'Euro Cup i que ha acabat la lliga italiana en tercera posició, assolint la classificació -33 anys després- del RN Florentia per l'Eurolliga.

Com es pot veure, el paper dels jugadors catalans arreu del món ha estat important. Però el waterpolo català no exporta només jugadors. La bona feina dels entrenadors que actuen fora de casa nostra també és destacable. Els mèrits de Manel Silvestre al capdavant del Navarra queden fora de tot dubte. Javi Aznar ha salvat l'Helios del descens. Rubén Dario ha portat al Noisy-le-Sec francès a classificar-se per Europa per primera vegada. Joan Albella no només ha aconseguit salvar l'Askartza si no que la vuitena posició a Primera Divisió és la millor classificació des de la temporada 2008/09. Xavi Pérez ha tornat a classificar al Santiago per la fase d'ascens a Segona. I Sergio Navarro ha fet el mateix amb l'Elx i, a més, ha fet un gran paper com a seleccionador infantil de la Comunitat Valenciana quedant en cinquena posició en el seu debut al Campionat d'Espanya Infantil femení i en quarta posició en l'Infantil masculí.

De talent dins i fora de l'aigua n'hi ha. Esportivament parlant crec que la temporada de tots ells ha estat molt i molt bona. A tots ells la meva enhorabona. Temo, però, que tal i com està la cosa a casa nostra la temporada que ve la llista d'emigrants serà més gruixuda.


dissabte, 25 de maig del 2013

El Sabadell Astralpool alça l'onzena Lliga


El CN Sabadell Astralpool ha tancat una nova temporada perfecta aconseguint la Lliga. És el cinquè títol de la temporada de l'equip de Nani Guiu.

Les jugadores del CN Sabadell Astralpool, campiones de Lliga // foto: rfen.es


Amb dos gols de Pili Peña i un de Jennifer Pareja, el primer parcial de 3-0 a favor del Sabadell Astralpool ja feia presagiar que el partit d'avui poca cosa tindria a veure amb el partit vist dijous. Les vallesanes no es volien deixar sorprendre pel Mataró El Tot i les mataronines, conscients de que era molt complicat repetir la bona actuació de dijous, no volien repetir el dolorós 16-1 de la segona volta de la lliga. Per part del Mataró El Tot, només Marta Bach, en superioritat, ha aconseguit marcar abans del primer descans.



El conjunt de Nani Guiu ha ampliat una mica més la seva avantatge durant el segon període fins arribar al 6-3 del descans mentre que el tercer període ha estat el més igualat del partit. Un gol per cada equip (Jennifer Pareja pel Sabadell Astralpool i Ciara Gibson pel Mataró El Tot) i bones actuacions de les porteres, sobretot de Carla Rodríguez, han estat la tònica d'aquest tram de partit.


La renda del Sabadell Astralpool s'ha anat ampliant en els darrers vuit minuts, moment en que el Mataró El Tot ha acusat els excessius esforços dels darrers dos partits. Les vallesanes han fet un parcial de 5-3 i han acabat guanyant el partit per 12-7. D'aquesta manera el Sabadell Astralpool s'alçava amb el seu onzè títol de lliga, el tercer consecutiu, i empata amb el Mediterrani com a equip amb més lligues.

CN Sabadell Astralpool (12): Laura Ester, Mati Ortiz, Helena Lloret, Anni Espar, Gabriela Szucs (3), Jennifer Pareja (4), Emma Hansen, Maica Garcia, Pili Peña (2), Marta Recio, Olga Domènech (2), Judith Forca (1) i Maria Elena Sánchez. E: Nani Guiu.

CN Mataró El Tot (7): Carla Rodríguez, Míriam López-Escribano, Carla Graupera, Mar Llisterri (1), Roser Tarragó (3), Francesca-Painter Snell (1), Clara Cambray, Ciara Gibson (1), Marta Bach (1), Zoila Quesada, Mireia Castellà, Chloe Wilcox i Mireia Nedderman. E: Vicens Tarrés.

Parcials: 3-1 / 3-2 / 1-1 / 5-3
Àrbitres: Poli Baños (Balears) i José Blanch (Andalusia)

dijous, 23 de maig del 2013

Al Sabadell Astralpool li toca patir per guanyar (9-10)


La piscina Joan Serra de Mataró ha estat l'escenari del primer partit de la final de Divisió d'Honor femenina, on el Mataró El Tot ha posat contra les cordes al favorit.

Roser Tarragó ha marcat un gol en el gran partit que ha jugat el Mataró El Tot // foto: rfen.es

Després d'una fase regular excel·lent, d'unes semifinals de play-off on no va donar opció al seu rival i de guanyar la Copa de la Reina i la Copa d'Europa, el Sabadell Astralpool encarava el primer partit de la final de lliga amb la llum vermella encesa. Tot i la recent incorporació d'Anni Espar (qui ve de guanyar la lliga universitària nord-americana amb els USC Trojans), les de Nani Guiu han notat la fatiga i la càrrega de les darreres setmanes. El Mataró El Tot ha intentat aprofitar aquest factor per endur-se el primer punt de la final i ha estat apunt d'aconseguir-ho. Les mataronines han tractat al Sabadell Astralpool de tu a tu en tot moment, avançant-se diverses vegades en el marcador, la primera d'elles gràcies a un gol de Roser Tarragó a falta de tres segons per finalitzar el primer període, al qual s'ha arribat amb 4-3 al marcador.

Un parcial de 0-3, amb gols de Szücs, Peña i Pareja, ha donat la primera avantatge de més d'un gol pel Sabadell Astralpool. Però les de Vicens Tarrés sabien que avui era el millor dia per derrotar al dominador de les darreres temporades i han arribat al descans un per sota (6-7).

El Sabadell Astralpool ha tornat a recuperar l'avantatge de dos gols amb un penal transformat per Jennifer Pareja. Dos gols del Mataró El Tot (Gibson i Snell), però, han empatat el partit a 8 abans del darrer descans.

Amb tot per decidir i una grada abocada tots dos equips han encarat el tram final de partit. El Sabadell Astralpool s'ha avançat amb un gol de Maica Garcia en superioritat numèrica. Pocs instants després, amb un gran gol de Carla Graupera des de la boia, les mataronines han tornat a posar l'empat al marcador. Cap dels dos equips aconseguia marcar gol, amb les defenses marcant bé les boies i bloquejant xuts exteriors. Fins que Maica Garcia, aprofitant una passada des de l'extrem, ha marcat el definitiu 9-10 a falta de dos minuts i mig per la botzina final. Tot tenir dues clares oportunitats, el Mataró El Tot no ha pogut fer el gol de l'empat i forçar la pròrroga. La darrera d'aquestes oportunitats l'ha tingut Chloe Wilcox, qui ha estavellat la pilota al cos de Laura Ester a falta de set segons.

En declaracions posteriors al partit Nani Guiu, entrenador del Sabadell Astralpool, ha reconegut que no arriben en el seu millor moment a la final. I és que després de la victòria europea a Eger, les vallesanes han hagut de recuperar partits de lliga aplaçats (fins a 5 partits han jugat en 9 dies) a més d'assistir a nombrosos actes i reconeixements.

Ara la final es trasllada a Sabadell on dissabte, a partir de les 11 del matí, hi ha doble ració de waterpolo amb el segon partit de la final femenina i el quart de la masculina.

CN Mataró El Tot (9): Carla Rodríguez, Míriam López-Escribano, Carla Graupera (1), Mar Llisterri (1), Roser Tarragó (1), Francesca-Painter Snell (2), Ciara Gibson (3), Marta Bach (1) i Chloe Wilcox. E: Vicens Tarrés.

CN Sabadell Astralpool (10): Laura Ester, Mati Ortiz, Helena Lloret, Anni Espar, Gabriela Szücs (2), Jennifer Pareja (4), Emma Morgen, Maica Garcia (3), Pili Peña (1), Marta Recio i Olga Domènech. E: Nani Guiu.

Parcials: 4-3 / 2-4 / 2-1 / 1-2
Àrbitres: Sisco Sánchez i JJ Aymerich, tots dos catalans.

dimecres, 22 de maig del 2013

Waterpolo en estat pur (7-8)


El tercer partit de la final de Divisió d'Honor ha necessitat la pròrroga per decantar-se, Vallesans i mariners han ofert un partidàs que s'ha acabat enduent el vigent campió.

El porter del Sabadell, Iñaki Aguilar, ha ofert un recital d'aturades // foto: natacio.cat

El partit ha començat amb defenses molt fortes per part de tots dos equips. Bona mostra d'això és el resultat del primer quart: 0-1 amb un solitari gol de Felipe Perrone en superioritat numèrica. Els dos porters, Aguilar i Pinedo, han començat a destacar des del primer minut. Aguilar, fins i tot, ha aturat un penal a Fran Fernández a mitjans d'aquest primer període.

El segon període ha caigut pel cantó local. Els vallesans, tot i encaixar el segon gol dels mariners (Minguell en u de més), han sabut capgirar el 0-2 i portar el partit a l'empat a dos al descans. Els gols del Sabadell han estat obra del californià Krumpholz, el primer de revés des de la boia i el segon en palmejar una jugada en superioritat.

El descans ha semblat ser més profitós pel Sabadell, que han deixat la seva porteria a zero durant aquests 8 minuts i s'han avançat de dos gols gràcies a dues superioritats anotades per Pere Estrany i per Gonzalo Echenique. Sota els pals del Sabadell, Iñaki Aguilar seguia exhibint-se i donava ales a l'afició local, que ha omplert la piscina de Can Llong i no ha parat d'animar.

La bogeria atacant s'ha desfermat en el darrer període. Si fins aleshores s'havien anotat només 6 gols (5 d'ells en superioritat), se n'han vist 6 més en aquests 8 últims minuts. L'Atlètic-Barceloneta ha empatat a 4 mitjançant Antony Martin (en superioritat) i Josip Vrlic. El mateix Vrlic ha comés un penal dos minuts més tard i Òscar Carrillo tornava a avançar al Sabadell. Però a la següent jugada un rebot ha afavorit als mariners, que han empatat el partit després que la pilota rebotés del pal al cap de Piralkov i entrés dins la porteria d'Aguilar. Amb empat a 5 s'ha entrat als darrers tres minuts de partit i José Rodríguez, home poc avesat a marcar gols, s'ha tret un gol de la màniga que tornava a avançar al Sabadell. Petkovic, amb un pal-gol magistral, tornava a posar l'empat al marcador a falta de minut i 20 segons pel final. Tot i els temps morts demanats pels entrenadors el marcador no s'ha mogut més i el partit anava a la pròrroga.

La primera part de la pròrroga ha estat del tot calmada pel que fa a gols. Cap dels dos equips ha aconseguit marcar, deixant la incògnita del vencedor per la segona part. Tots dos equips s'han abocat a l'atac en els darrers 3 minuts i ha estat l'Atlètic-Barceloneta el primer en marcar. L'autor del darrer gol del partit, Petkovic, ha tornat a marcar pels mariners en aprofitar una superioritat a falta de 2 minuts. Trenta segons més tard, però, Carrillo tornava a posar l'empat al marcador. Un gran gol de Marc Minguell, a falta de 37 segons i en home de més, ha fet pujar el 7-8 al marcador i tornava el factor camp a la Barceloneta.

Amb 2-1 favorable a l'Atlètic-Barceloneta el quart partit d'aquesta final es jugarà el proper dissabte a les 12:45 a la mateixa piscina d'avui. Si calgués cinquè partit seria l'endemà, diumenge, a les 12 del migdia a la Barceloneta.

CN Sabadell (7): Iñaki Aguilar, Òscar Carrillo (2), Borja Fenoy, Svilen Piralkov, José Rodríguez (1), James Krumpholz (2), Gonzalo Echenique (1), Xavi Vallès, Pere Estrany (1), Iván Carabantes, Marc Soler i José María Motos. E: Gabi Hernández.

CN Atlètic-Barceloneta (8): Dani L. Pinedo, Josip Vrlic (1), David Martín (1), Balazs Sziranyi, Joshua Monpeat, Marc Minguell (2), Marc Roca, Fran Fernández, Antony Martin (1), Felipe Perrone (1), Rubén de Lera, Marko Petkovic (2) i Mario Lloret. E: Santi Fernández.

Parcials: 0-1 / 2-1 / 2-0 / 2-4 / 0-0 / 1-2
Àrbitres: Jaume Teixidó i Xevi Buch, tots dos catalans.



dissabte, 11 de maig del 2013

Darrera jornada de la DH Femenina


La Divisió d'Honor femenina ha arribat al final de la lliga regular. Sabadell Astralpool - Mediterrani i Mataró El Tot - Madrid Moscardó, duels de semifinals.

Clara Espar, amb 110 gols, ha acabat com a màxima golejadora de la lliga regular // Foto: rfen.es

La fase regular ha arribat avui a la seva fi amb tots els partits en horari unificat a la tarda. Tot i que poques coses quedaven encara per decidir, la tarda no ha ofert sorpreses. Els cinc primers classificats han guanyat els seus partits, amb la qual cosa res ha variat en la classificació.

El líder, l'intractable Sabadell Astralpool, ha golejat a La Latina per 26-5 i acaba la fase regular sumant els 66 punts possibles. A 10 punts de distància, i amb la segona plaça assegurada ja abans d'aquesta darrera jornada, el Mataró El Tot tampoc ha patit per guanyar a l'EW Saragossa. Les maresmenques han guanyat per 17-7. Aquests dos equips tindran el factor piscina a favor en la ronda de semifinals.

Els altres dos semifinalistes, classificats tots dos des de fa algunes jornades, seran el Madrid Moscardó i el Mediterrani. L'ordre, però, no s'ha decidit fins aquesta tarda. L'equip madrileny, que jugava a casa, seria tercer si guanyava al Terrassa. I així ha estat. El 9-6 final donava la tercera plaça al Madrid Moscardó. El Mediterrani, tot i guanyar a la piscina del ja descendit Concepción (6-19), serà finalment quart. Els 10 gols de Clara Espar en aquest partit la confirmen com a màxima golejadora de la competició amb 110 gols.

El darrer partit amb representació catalana de la jornada ha enfrontat a la Pere Serrat al Sant Andreu i al Sant Feliu. Les andreuenques, amb una Gemma Casasayas molt inspirada en atac, han vençut per 14-8 al cuer de la competició. En aquest partit han debutat amb el primer equip del Sant Andreu les joves jugadores infantils Mireia Guiral i Maria Hernández.

DH Femenina - J21
CN Madrid Moscardó 9-6 CN Terrassa
AR Concepción 6-19 CE Mediterrani
CW Dos Hermanas Emasesa 14-3 Waterpolo 98 02
CN Sant Andreu 14-8 CN Sant Feliu
CN Sabadell Astralpool 26-5 CN La Latina
CN Mataró El Tot 17-7 AR Concepción

Classificació
1.- CN Sabadell Astralpool (66 pts)
2.- CN Mataró El Tot (56 pts)
3.- CN Madrid Moscardó (48 pts)
4.- CE Mediterrani (46 pts)
5.- CN Sant Andreu (40 pts)
6.- EW Saragossa (36 pts)
7.- CW Dos Hermanas Emasesa (24 pts)
8.- CN Terrassa (24 pts)
9.- CN La Latina (24 pts)
10.- Waterpolo 98 02 (11 pts)
11.- AR Concepción (6 pts)
12.- CN Sant Feliu (6 pts)

divendres, 10 de maig del 2013

Carta de despedida de Luis Romero

Gran entrenador i millor persona, en Luis Romero ha hagut de tornar a la seva Saragossa natal. M'ha demanat si podia penjar aquí unes darreres paraules. No m'hi puc negar. A ell, de fet, no li puc negar res. Perdem un GRAN d'aquest esport, que segur que ben aviat tornarà a les piscines.


CARTA DE DESPEDIDA

Mientras abrazo al último de mis jugadores entre lágrimas me doy cuenta de que es real, no quería asumir que este momento podría llegar  en el momento menos pensado y así es como ha sucedido.

Tras 7 años como entrenador hoy me dirijo a vosotros para comunicaros que debo dejarlo al menos por el momento, motivos laborales y personales me han llevado a tomar la que posiblemente haya sido una de las  decisiones más duras que he tenido que tomar en mi vida, pero no tengo derecho a quejarme vuelvo a casa con mi familia y amigos

 Este deporte me lo ha dado todo, a nivel deportivo como personal y me ha ayudado a crecer y a superarme desde que era pequeño , no puedo todavía asumir que va a terminar , es realmente duro , para mi el Waterpolo ha sido y es mi vida , me lo ha dado todo ; momentos malos , momentos maravillosos , amigos increíbles que conservo desde que soy pequeño y toda la gente increíble que he conocido durante mi estancia en Barcelona

 Puedo asegurar que después de haber tenido la suerte de entrenar a diferentes categorías puedo asegurar que, entrenar  a los más pequeños (Benjamines y  Alevines) es una experiencia absolutamente enriquecedora y gratificante, lo dan absolutamente todo. y puede que a lo mejor vayas a la piscina habiendo tenido un día horrible , y una sola sonrisa de ellos te hace  sentir bien de nuevo y recuperar las ganas y la ilusión de transmitirles toda la pasión que tengo por el Waterpolo .

 Quiero agradecer  al Olivar mi club de toda la vida ,  Club Esportiu Meditarrani , CE Picornell ( sois muy grandes ), AESE  y por supuesto  al CNB , gracias de corazón ,entrenadores , árbitros ,amigos   a toda mi familia  ,  a todos los jugadores / jugadoras que he tenido la suerte de entrenar , solo un mensaje , soy muy afortunado por haber podido trabajar con vosotros  , no cambiéis nunca y seguir amando este deporte y todos los valores que os puede aportar  , yo jamás olvidaré todo lo que me habéis dado durante todos estos años ,

 Para finalizar dirigirme a los chicos del CNB , , como ya os dije sois muy grandes , sois un grupo espectacular , he disfrutado tanto en tan poco tiempo y eso es gracias a vosotros , no os olvidaré , seguir trabajando con la misma ilusión y las mismas ganas llegareis muy lejos ,  os quiero un montón .

  Todos sabemos que el Waterpolo está en un momento complicado pero la fe mueve montañas , he visto clubs donde solo con ilusión , altruismo y generosidad han conseguido lo impensable , solo pediros a todos aquellos que lucháis cada día para que se valore nuestro deporte  que no perdáis nunca la ilusión y por supuesto desearos lo mejor

Un abrazo enorme a todos 

En Luis Romero amb el seu darrer equip, el CNB // Foto: BCNWP Under 10