dijous, 18 de juliol de 2013

10 anys després

Fa 10 anys servidor en tenia 17 i va ser voluntari al Mundial de Barcelona. Gràcies a aquells dies em vaig enganxar al waterpolo i vaig conèixer un grup de gent que s'ha fet un lloc a la meva vida. Avui, 10 anys després, molts repetirem experiència mundialística, tot i que tots ho farem amb un altre rol.

L'Ona Meseguer disputarà el seu tercer Mundial, la Silvia Faura serà voluntària i jo seré l'speaker mentre que l'Anna Fernàndez deixarà la seva estimada Suïssa per uns dies i serà a la grada. Poc ens pensàvem fa 10 anys que tindríem un altre Mundial a casa nostra i que el viuríem d'una manera ben diferent.

Del 2003 en guardo molts records. Els Häagen Dazs que van volar de les neveres de la sala de voluntaris (no direm noms, però tots sabem que som culpables). El partidet entre Xina i els voluntaris (i que vam guanyar els voluntaris). Les migdiades a la piscina d'escalfament. Però sobretot recordo molts moments de waterpolo, el més impactant per mi va ser acompanyar les dues seleccions finalistes des de la piscina d'escalfament (la Picornell) fins al Palau Sant Jordi. A mi em tocava portar els italians i els dos germans Calcaterra se'm van posar un a cada costat i em van dir que em seguien!!! A mi!!! També em va semblar espectacular el detall de Barnabas Steinmetz, el marcador de boia hongarès em va regalar el seu casquet amb l'onze d'Hongria després d'haver-se penjat l'or del coll.

Qui fa veure que està molt interessada pel joc, a primer pla, és l'Anna

I per aquest 2013 de reptes n'hi ha un munt. El primer repte me'l marco a mi mateix. Tot i que finalment només locutaré partits fins a vuitens de final penso gaudir d'aquest Mundial com mai. Un Mundial no es locuta cada dia i, encara que no m'acabo de trobar-me còmode, farem tot el possible per a que rutlli a la perfecció. I després, encara no sé com, però no em penso perdre ni un sol minut de cap partit.

I pel que fa a waterpolo poso deures a la gent. M'agradaria molt veure a les noies de la selecció pujar al podi. Crec que ho poden fer i que depenen només d'elles mateixes. Sé que algunes llegiran això i que d'altres saben el que penso. Només us puc dir que si aneu a per totes podreu fer coses molt grans.

No m'oblido dels nois. Reconec que els canvis respecte les olimpíades m'agraden molt. Trobo a faltar algun nom, però per alguna cosa jo no decideixo. Veig més complicat que puguin ser al podi, però sé que no han vingut de vacances. Els dono moltes opcions de ser entre els 5 primers.

Ja per acabar, no vull fer porra dels dos podis. Més que res perquè mai encerto. Em sap greu... :P

Espanya i Estats Units repetint la final olímpic en l'entrenament d'ahir a la tarda


Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada