Piscina olímpica coberta a Mataró?

D’unes setmanes ençà he tingut l’alegria i la satisfacció com a mataroní de veure com el nostre Ajuntament, donant resposta a les necessitats exposades per les entitats i usuaris de diverses instal·lacions municipals, d’una banda procedia a la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol d’Els Molins, i de l’altra aprovava, dins el pressupost d’inversions d’aquest any 2015, el cobriment de tres pistes poliesportives molt emblemàtiques de Mataró (el Casal de la Joventut, l’Eusebi Millán i la pista poliesportiva de Cirera). Sense cap dubte, les millores a aquestes instal·lacions no faran més que rendibilitzar en major grau la molt encomiable tasca que porten a terme les entitats que fan ús d’aquest espai entre els seus esportistes i associats, i que de ben segur afegeixen als beneficis corporals intrínsecs a la pràctica de l’exercici físic, importants elements de cohesió social i veïnal.

Entre ambdós fets, la instal·lació de la gespa i l’aprovació del cobriment de les pistes, he tingut la satisfacció professional i personal d’acompanyar el nostre primer equip de waterpolo femení CN MATARÓ LA SIRENA, a la fase d’Euro Lliga disputada entre el 15 i el 18 de gener a la ciutat hongaresa de Szentes, localitat de 30.000 habitants i que, amb tota naturalitat, havia estrenat, aquest passat estiu del 2014, una piscina de dimensions olímpiques coberta i amb unes graderies amb capacitat per aproximadament 800 persones. Per cert, aprofito per felicitar una vegada més les nostres jugadores pel rendiment i la imatge donada a la competició, on una derrota per la mínima amb les amfitriones va impedir entrar a la següent fase amb els vuit millor equips d’Europa. La construcció de piscines cobertes d’aquestes dimensions i amb graderies que permeten gaudir d’autèntics espectacles esportius aquàtics no és un fet aïllat en la nostra Europa aquests darrers anys, tot i la crisi. Fa dues temporades, concretament la 12/13, el nostre equip masculí de waterpolo CN MATARÓ QUADIS va comprovar com aquell mateix any, dos equips als quals es va enfrontar en la competició europea de l’Euro Cup, també havien inaugurat a la seva ciutat, sengles piscines amb similars característiques: Debrecen (Hongria) amb 200.000 habitants i graderies per 1.500 persones, i Kragujevac (Sèrbia) amb 150.000 habitants i graderies per 1.200 persones.

Aquestes circumstàncies m’han portat a reflexionar en els següents termes. A Mataró no cal dir que disposem d’equips i esportistes amb nivell suficient per tal que la ciutat pugui gaudir de les màximes competicions que es poden desenvolupar en el medi aquàtic. El que no tenim són les instal·lacions per poder-ho fer en moltes èpoques de l’any de forma digna. No seria bo per tots nosaltres, no sols a nivell esportiu, sinó també econòmic, de promoció de la ciutat, etcètera, disposar d’una piscina de dimensions olímpiques coberta, amb el suficient aforament, que permetés la celebració de competicions europees de waterpolo a nivell de clubs o de seleccions, de campionats d’Espanya i de Catalunya d’Hivern de natació i també de natació adaptada, de les fases finals de la Copa del Rei i de la Reina de waterpolo, o de la Copa d’Espanya de Clubs de natació, competicions totes elles a les que hem de renunciar a la seva organització per la falta d’una instal·lació adequada que ho permeti?. Sense anar tant lluny com en els exemples europeus, del 26 de febrer a l’1 de març, Cadis, ciutat de 120.000 habitants com Mataró, ha acollit el Campionat d’Espanya Júnior i Infantil d’Hivern de natació, en una piscina olímpica coberta, amb altres piscines i serveis adjacents, i graderies per 1.300 persones. Aquesta competició ha mogut entre nedadors, tècnics, àrbitres, pares i acompanyants, al voltant de 1.700 persones amb la conseqüent despesa que recaurà favorablement en les economies de les empreses i ciutadans d’aquella ciutat.

L'any 2014 un Hongria-Austràlia va innaugurar la piscina olímpica coberta de Szentes | FOTO: turizmusonline.hu

El tenir com conciutadans i mataronins de pro a campiones del món (Marta Bach, Roser Tarragó) i subcampions del món de waterpolo, júniors i juvenils en el seu cas (Víctor Fernández, Marc Corbalán, Pol Barbena) i tants d’altres nedadors, nedadores i waterpolistes mataronins participants en campionats del món i d’Europa, no són prou motiu per començar a plantejar-se la viabilitat de la construcció d’una instal·lació d’aquest tipus? Caldria tenir en compte també, com ja he dit abans, altres elements que fan recomanable començar a estudiar aquesta possibilitat, com per exemple els beneficis socials i econòmics que pot comportar a la ciutat una instal·lació d’aquestes dimensions i uns esdeveniments d’aquest nivell i importància. La possibilitat d’atansar encara més als mataronins la pràctica tan recomanable de l’esport i l’activitat física dins l’aigua, de potenciar els entrenaments i les estades esportives de clubs i equips estrangers en una ciutat que es vol definir també com a turística, posar Mataró al mapa en l’organització d’esdeveniments de relleu, serien només alguns d’aquests beneficis que, segons el meu criteri, una ciutat com la nostra hauria de valorar.

S’apropen les eleccions municipals del mes de maig. Penso que aquest pot ser un tema que caldria incloure en el debat que portin a terme les diferents forces polítiques disposades a treballar pel bé de Mataró i els seus ciutadans. En parlem?

Joan Masriera (@joanmasri)

Director Esportiu CN Mataró

Tuiteja

Categories: CN Mataró , Opinió