dissabte, 25 de gener de 2014

Les dues cares


Una de les poques avantatges que té estar al llit amb grip és que tens temps lliure. Bé, tot el temps lliure que et deixi el termòmetre, el paracetamol, l'acetilcisteïna, la sopa calenta i altres passatemps tradicionals d'un malalt. Total, que així ha estat la meva setmana. I tenia dues opcions. O estudiava per l'examen de Bases de l'Entrenament que tenia ahir o donava voltes sobre diverses coses.

Una de les coses sobre les quals calia rumiar era sobre la marxa de l'equip. Feia setmanes que no m'aturava i hi pensava amb calma. Vam acabar el 2013 d'una manera brillant, amb un partidàs a casa contra el Molins (segon a la classificació fins aleshores i amb qui havíem perdut el primer partit de temporada per 9-5). Si volíem aspirar a ser segones (la cota més alta que crec que podem assolir en aquests primers mesos de vida) havíem de guanyar de 5 gols o més per tal de recuperar la diferència de gols. Un primer quart desbordant deixava un 5-0 al marcador i es va ampliar l'avantatge fins al 7-0 a mitjans del segon quart. Sense abaixar els braços en cap moment es va anar eixamplant el marcador fins al 12-3 final que no només ens feia passar el Nadal en segona posició si no que ens demostrava fins a quin punt hem millorat des del primer partit. Un dels partits on he gaudit més com entrenador des que m'hi dedico.

Però amb tan sols un entrenament per Nadal ens vam posar a la feina el 7 de gener per intentar assaltar la piscina del líder. El Sant Adrià encara no havia perdut cap partit i les seves xifres feien respecte: 6 victòries en 6 partits, 101 gols a favor i només 19 en contra. Vam dedicar la primera setmana post-nadalenca a baixar els torrons, vam entrenar en dissabte per guanyar minuts de feina, i la segona setmana vam intentar preparar un partit on no teníem res a perdre. El Sant Adrià no faria mal paper en el grup de dalt, amb dues boies molt fortes (en especial la número 2) i un arc ple de jugadores que ja les han vist de tots colors i no s'arruguen a l'hora de xutar.

La veritat és que no vam jugar bé. Gens bé. Vam entrar tard al partit (4-0 al primer quart) i quan vam intentar posar-nos a treballar no vam encertar en el com. Vam provar doble boia, però entràvem la pilota a destemps i a la boia que no tocava. Vam intentar nadar però la pilota no acabava de circular al ritme que ens agrada. Vam intentar baixar a les ajudes a la boia, però ens xutaven de fora. Només un 50% d'encert en superioritats (4 de 8). I tot i això, 13-6 en contra en una piscina on s'ho haurien de fer mirar perquè hi ha moltes coses que no haurien de ser normals. Com a dada: a l'anada, a casa, vam perdre 3-12. Sobre el paper no sembla un mal resultat, però sé que podem estar més a l'alçada. I treballarem per a que així sigui i no tornar a repetir els mateixos errors.

A partir d'aquí a pensar en el partit d'aquesta tarda. Sabem el mal que ens va fer el Granollers a la primera volta, amb 7 gols d'una mateixa jugadora. Tapar-la és l'objectiu d'aquesta tarda. I en atac tornar a tenir aquella alegria que hem perdut en aquesta arrencada de 2014. Encara que el Granollers sigui el cuer no crec que sigui un partit fàcil. Haurem de picar molta pedra i fer les coses molt ben fetes si volem repetir una victòria com la de la primera volta.

Som-hi noies, que aquesta tarda cal sumar!!!
#WaterpoloNonStop



Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada