Una derrota que suma ~ Waterpolo en Català

Dissabte al matí va començar la nostra lliga. Ens ha tocat llevar-nos aviat per començar la lliga a Molins de Rei. Totes les piscines tenen alguna cosa, però pel nostre equip Molins és especial. Especial perquè allà hi han jugat tant la Rosa com la Clara. Especial perquè, a partir d'ara, serà la piscina on vam començar la lliga.

El resultat ha estat dur. Derrota per 9-5. Massa dur, diria jo. Crec que no hem jugat al que sabem. Crec que no ens hem divertit tal i com havíem de fer-ho. Estàvem nervioses i això s'ha notat. Fins al tercer quart hem aguantat el marcador sense acabar-nos de creure que tornàvem a jugar a waterpolo, però després hem punxat i un 3-0 en contra al darrer període ens ha condemnat a tornar a casa amb zero punts. Físicament no estem com hauríem. Si que és cert que cada dia estem millor, però encara ens falta per estar al 100%. En cap cas, però, és una excusa per justificar un mal resultat, si no un handicap per aconseguir-ne un de bo. Però aquesta derrota ens ha fet sumar sensacions i experiències, i em quedo amb això. Com a deures per dissabte que ve els poso dues tasques: deixar els nervis a casa i gaudir del waterpolo.

Tot i així estic molt content. Molt. Analitzant el partit des del sofà de casa veig que de gols de jugada no n'encaixem cap, senyal que la defensa en estàtic va ser sòlida. Veig que de les 5 inferioritats en salvem 3 sense haver treballat u de més. Veig que sense haver treballat doble boia aconseguim un gol i dues exclusions a favor. Veig que ens hem adaptat força bé al nou reglament (potser millor que alguns àrbitres...). Veig que cada cop ens atrevim més a xutar des de fora. I des de que vam començar, el 24 de setembre, hem entrenat juntes 8 dies i hem fet un partit de pretemporada a Martorell.

Moltes felicitats noies, perquè fa un mes no érem més que una llista de noms en un paper i ara ja estem pensant en com afrontarem el segon partit de temporada. Ara que ja sabem on fallem i per què fallem toca posar fil a l'agulla. Seguir treballant, seguir sumant i seguir creixent.

De Molins només dir que és un equip que cada vegada m'agrada més. Sense fer massa soroll van fent petits passos per consolidar l'equip femení. Fa un parell d'anys van aconseguir sumar els primers punts en aquesta categoria i, tot i que l'any passat potser no va ser la seva millor temporada, la reestructuració de la Segona en dos grups afavorirà el creixement d'aquest equip. A més, enguany han presentat un juvenil conjuntament amb el Vallirana. Són petites passes per créixer. I ho faran, n'estic segur.

Ja per acabar, unes quantes fotos que va fer la Mar. Agrair-li a ella i a la Rosa que hagin matinat per veure l'estrena. Agrair també la presència de l'Edu Hurtado, entrenador del CNW Sestao, qui no es va voler perdre el nostre partit. I el darrer agraïment és per la nostra delegada el passat dissabte, la Carme, perquè sé que sempre em dirà el que ella sent, no el que jo vull sentir.