Llegeixo que a les integrants de la selecció espanyola els han concedit l'ingrés al Real Orden del Mérito Deportivo. Concretament la medalla de bronze. Com que dedueixo que això, en principi, és bo, m'informo del que és exactament això. Vaig a la pàgina web del CSD i començo a buscar coses mentre em pregunto per què carai bronze.
Primer de tot cal dir que, segons el primer apartat de l'article 2 del Real Decreto 1523/1982, de 18 de juny pel qual es crea la Real Orden del Mérito Deportivo, es pot atorgar aquesta distinció "A los españoles que se hayan distinguido notoriamente en la práctica del Deporte, en el fomento y enseñanzas de la Educación Física, o que hayan prestado eminentes servicios en la investigación, difusión, organización y desarrollo de Cultura Física y del Deporte". Bé, de moment anem bé. Perquè crec que s'han distingit bastant (per no dir molt) en la pràctica de l'esport. Però segueixo sense entendre el tema bronze, perquè aquestes noies són plata olímpica i or mundial i hi hem de sumar la plata de Màlaga 2008 en algunes d'elles a més de l'or i la plata júniors de 2011 i 2013 en d'altres. I si comencem a comptar a nivell de clubs aquí hi ha jugadores amb dues Copes d'Europa en 3 anys.
Miro la llista de membres que han ingressat aquest 2013 per veure com van de palmarès. Inicia la llista de la medalla d'or Marina Alabau. Bé, no està malament: un or olímpic; un or, una plata i dos bronzes mundials i cinc ors europeus en RS:X a més d'un or mundial en RS:One. També hi trobo Andrea Fuentes (4 medalles olímpiques i 13 de mundials entre d'altres) o Toni Bou (14 mundials de trial). Caram, penso, potser per l'or demanen molt...
Passo a la plata. Aviam qui hi ha... Veig Ona Carbonell amb 2 medalles olímpiques i 14 medalles mundials. També hi ha Mireia Belmonte (doble plata olímpica, 3 medalles en Mundial de llarga i 5 vegades campiona del Món en curta entre d'altres) i Kílian Jornet (múltiple campió del Món i de la Copa del Món tant d'esquí de muntanya com de curses de muntanya). Penso que també va cara la plata però també em pregunto per què aquests tres exemples són plata i no or...
Bé, aviam si el bronze és la categoria adequada. Aquí hi ha pocs noms que em sonen. A banda d'alguna nedadora de sincro (qui crec que mereixen més) hi veig bastant de periodista i gent que no sé ben bé a quin esport col·locar-los. Torno a mirar amunt, aviam què m'he perdut...
Veig que a la llista de guardonats amb la medalla de plata hi ha Ruth Beitia. Val, si, Beitia va ser la primera espanyola en superar els dos metres en salt d'alçada. Però si mirem el seu palmarès veurem un bronze al Mundial de Moscou 2013 a més d'una plata al Mundial de Pista Coberta de Doha 2010 i un bronze en la mateixa prova a Moscou 2006. També observo que és diputada pel PP al Parlament de Cantàbria...
Més sorpreses a la medalla de plata: Serge Ibaka. El pivot hispano-congolès, nacionalitzat per carta de naturalesa al 2011, tan sols ha guanyat l'Europeu de 2011 i la plata olímpica a Londres. Un palmarès amb la selecció absoluta inferior al de, per exemple, Anni Espar o Marta Bach. El mateix podríem dir de Víctor Sada, a qui també se li ha concedit la medalla de plata.
De tot això en trec dues conclusions. La primera és que el Consejo Superior de Deportes i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport han tingut un detall preciós: a unes jugadores acostumades a medalles d'or i de plata els ha concedit l'únic metall que els quedava, el bronze. L'altra conclusió és que som un esport tant minoritari i marginadet que fins i tot en distincions estem a la segona divisió...
 |
| Per mi sempre sereu un referent. Moltes felicitats!!! |
PS: Ru, reina meva, hauries de parlar amb algú del CSD... Més que res perquè li han concedit la teva medalla a un tal Señor Don Roser Tarrago Aymerich...
Lo de Ibaka no es ni mundial, es europeo...
ResponElimina