dimecres, 25 de setembre de 2013

Return of the Jedis

Ahir va començar l'última de les meves bogeries. I dic bogeria perquè és com ho han classificat molts dels que conec. Però a mi és un repte que m'encanta. Ahir, uns minuts abans de l'hora acordada, 14 jugadores es llançaven a la piscina de 50 metres de Mataró disposades a tornar a jugar a waterpolo a casa seva. I és que enguany, a Segona Femenina, un dels 14 equips participants serà el Mataró B. El Mataró Molt Bé, diria jo. Un B format per ex-jugadores del club que s'han tornat a reunir per a fer allò que els agrada: jugar a waterpolo. Com si de Star Wars es tractés, mil coses les van vèncer però han tornat.


Digueu-me flipat si voleu, però és com se senten elles ara mateix

Que em llancessin una indirecta per a que les entrenés (si, Mariona, no ho neguis) em fa sentir un rau-rau a l'estómac. I, de fet, ahir, vaig agafar el tren abans d'hora no fos cas que passés res d'estrany i no arribés a l'hora. Nervis del primer dia, em vaig deixar el xiulet a casa. Però un cop superat el pànic escènic del primer moment tot va anar rodat.

L'entrenament no va ser res de l'altre món. 1200 per nadar (i recollir alguns crustacis del fons de la piscina), una mica de passes i xuts per veure el nivell del personal i para de comptar. Però amb una hora i mitja en vaig tenir suficient per adonar-me d'una cosa. De que tenen moltíssimes ganes de fer-ho bé. El que em van transmetre ahir aquest grup va ser molt més del que podia esperar. Les ganes de que tenien aquestes jugadores de tornar a formar part d'un grup són brutals. Això ho farà tot molt més fàcil. I mentre tornava a Barcelona vaig adonar-me de que he estat afortunat de poder seure en aquesta banqueta. Perquè m'ho passaré bé i procuraré de que s'ho passin bé.

Demà hi tornem i dissabte tenim el primer test de pretemporada a Martorell. Anirà com anirà i, de fet, m'és bastant igual de com vagi el marcador. El primer objectiu és que elles es reconeguin com a grup. Un cop ho haguem assolit ja polirem detalls. Ja decidirem si juguem amb una o dues boies. Ja veurem com solventem els canvis de reglament. Si defensem en zona o no. Són molts interrogants que tenim ara mateix però tots s'aniran resolent. I acabarem fent un gran any, n'estic segur.

Així doncs us convido a seguir aquesta nova aventura. No sé quan durarà ni cap on ens portarà. Només sé que aprendrem i que riurem, elles i jo. I a partir d'aquí farem més #WaterpoloNonStop




Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada