dissabte, 11 de juny de 2011

La fi d'un somni

Se'm fa molt difícil escriure això. Després de tot un any treballant dur per tirar l’equip endavant no tindré l’oportunitat de repetir aquesta gran experiència. El club ha decidit reestructurar el quadre d’entrenadors i col·locar-me en una altra categoria. Per l’equip femení han buscat un altre entrenador. I a mi no m’interessa gens aquest nou projecte ni la manera com s’ha estructurat. És per això que l’any que ve toca canviar d’aires.

Abans que res vull dir que no estic pas enfadat amb ningú. Estic dolgut amb algunes persones i trist per la situació, però en cap cas enfadat. Quan ara fa un any van contactar amb mi per si m’interessava el projecte ja vam quedar que estaria un any amb el juvenil i que si les coses anaven bé, l’any següent passaria al primer equip. He fet mans i mànigues per estar a l’alçada al llarg de tota la temporada i he arribat a creure en que havia aprovat l’examen. Les coses, però, no deuen haver anat tant bé com s’esperava i han decidit canviar l’estructura del femení, sense donar-me ni un sol argument sòlid. Simplement m'han dit que no ho veien clar, però no m'han dit el perquè.

Lluny de voler criticar ningú, vull agrair a moltíssimes persones aquest meravellós any que he passat. En primer lloc agrair a l’equip juvenil la feina d’aquest any. La lliga que ens ha tocat és poc menys que infumable per un equip del nostre nivell, però gairebé sempre les coses s’han anat tirant endavant i s’ha lluitat en cada moment. Potser no hem estat un gran equip a l’hora de disputar els partits, però les hores de treball que heu dedicat us han fet millorar un munt. El més important per mi és que pràcticament tot el juvenil ha pogut jugar amb primer equip, i aquest és l’objectiu acomplert del qual estic més orgullós. Patri, Belén, Lorente, Andrea, Júlia, Laura, Raquel, Núria, Marta, Gil i Alba, el futur del waterpolo en aquesta casa és vostre. Aprofiteu-lo.

Agrair a l’absolut femení l’acollida que m’han donat. Penseu que jo venia de l’Hospi (que per algú es com venir del mateix infern, amb cua i trident inclosos) i elles de seguida s’han posat a la feina quan els he demanat alguna cosa. No em cansaré de repetir que la temporada que heu fet ha estat esplèndida. De tot aquest any mai oblidaré les grans experiències que han significat la final del play-off, l’stage a Bilbao i la fase de Ceuta. Gràcies princesetes per fer-me sentir un bon entrenador quan, de fet, sou vosaltres qui feu gran aquest equip. Menció a part mereix en Jordi. Gràcies, gràcies i mil gràcies a ell.

Gràcies també a altres entrenadors i membres de l’AESE. Al Chovy, que em salva el cul quan tinc classe de màster fins les 9 i que es deixa la pell també amb els seus nanos. A l’Ernest, l’Agus i en Crespi, que en el seu dia van creure en mi i em van donar l’oportunitat de ser amb aquest gran equip. Gràcies als pares, mares i delegats del juvenil per seguir recolzant a les jugadores encara que la derrota fos el resultat final del partit. Es pot perdre cada partit i tot i això fer una bona temporada. I crec que elles ho han fet.

Gràcies als que heu posat el vostre granet de sorra en aquesta gran temporada. Eskerrik asko Jon pels dies i la feina que hem fet junts a Santa Eulàlia, Askartza i Sakoneta. El mateix per la resta d’integrants de Leioa (ni se us acudeixi baixar de categoria). Gràcies als àrbitres ocasionals que han actuat per amor a l’art en els partits d’entrenament que hem jugat. Gràcies a aquelles jugadores d'altres clubs que aquesta temporada han entrenat amb nosaltres. La seva presència no ha fet més que pujar el nivell dels entrenaments i dotar-los de més qualitat. Júlia Valls, Carlota Molas i Maria Castro del GEiEG; Anna Ordi del Martorell i Aina Gobern del Mataró. Gràcies també a l’Enric Gómez, que un parell de cops a la setmana ha vingut a donar-nos un cop de mà dins l’aigua. Gràcies a tothom a qui li ha importat aquesta feina, als entrenadors i jugadors d’altres clubs que s’han interessat al llarg de la temporada pels nostres resultats. La llista seria llarguíssima i no vull deixar-me ningú.

Sense cap mena de dubte ha estat la temporada on m’ho he passat millor, he après més i he gaudit d’aquest gran esport que és el waterpolo. Diuen que el món està ple de bojos. Espero trobar-ne algun que cregui en mi abans del setembre...
Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada