divendres, 23 de gener de 2015

Tu non sei un tifosi

La frase és d'un delegat LEN i el context és després d'un gol de l'Atlètic-Barceloneta en un partit de la Champions League de la temporada passada. Els qui la vam sentir vam quedar astorats. I aquesta temporada, en lliga estatal, m'ha tornat a passar: un àrbitre, després del partit, m'ha vingut a comentar que no puc animar a l'equip de casa. Es veu que la megafonia d'una piscina ha de ser neutral, com si la pagués la federació i no un club de casa. I que s'han de cantar igual els gols de l'equip de casa i de l'equip de fora. Com passa a tots els esports, vaja...

Som un esport tant cutre (perdoneu-me l'expressió) que dins el nostre propi reglament ja deixem constància de que no volem créixer. Cito textualment l'Article 24 del Llibre X del Reglament General de la RFEN: "En División de Honor la megafonía oficial será similar para ambos equipos, actuará con naturalidad y cuidará de informar de los goles, faltas graves y marcador.". Amb la qual cosa queda clar que l'speaker ha de cantar els gols per igual i no pot animar només a l'equip de casa. A Sèrbia, Hongria, Croàcia i llocs similars estic segur (seguríssim) que també apliquen (i molt al peu de la lletra) aquesta norma.

Tenim les grades buides perquè molts partits es juguen en horaris que no entenc. Tenim una competició on molts pocs clubs aposten per tenir megafonia més enllà de la presentació inicial (encara que la normativa els obligui, com queda clar en el paràgraf anterior). I quan hi ha un partit igualat, on l'equip de casa agraeix el suport de l'afició i els ànims des d'un micròfon, hem de semblar el Liceu i moderar-nos. Crec que ens equivoquem en això. Sóc molt de Manolo Melado, aquell speaker del Betis que feia rimes. Sóc molt de Manel Vich i la seva veu profunda quan cal anunciar alguna cosa important. Sóc molt del "Som-hi Barça! Som-hi Palau!" que se sent al Palau Blaugrana quan hi juga el Barça de bàsquet. Sóc molt de fer sonar Sirius com si fóssim al United Center de Chicago. Sóc molt de la Bundeslliga i m'encantaria que en la celebració dels gols per megafonia hi participés el públic cridant el nom del jugador. Sóc molt partidari de que, amb un micro a la mà, es poden fer moltes coses, sempre respectant al rival. I, efectivament, no sóc un tifosi. Només sóc una persona que vol fer créixer aquest esport.

FOTO: Jaume Teixidó

Reaccions:
Categories:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada