dimecres, 26 de juny de 2013

I per què no?

Avui han començat a la Piscina Municipal de Montjuïc (el que tota la vida s'ha dit la piscina de salts) els Campionats de Catalunya de les diferents categories. Entre avui i diumenge es jugaran fins a 85 partits corresponents a 10 tornejos diferents.

Del que es va veient n'aniré parlant més endavant. Però veient aquesta imatge trobo que estem tardant en organitzar una Copa del Rei o de la Reina en aquesta piscina. Per què no fer-la a finals de maig? És una piscina del tot desaprofitada i és un marc incomparable per jugar a waterpolo. Jo deixo la proposta aquí. Qui la vulgui recollir endavant!!!

Foto: Marta Garcia


dimecres, 19 de juny de 2013

Privilegiat

Poc m’hauria imaginat que perdre en un sorteig em duria fins aquí. I és que servidor va començar a cantar gols micròfon en mà al Campionat d’Espanya cadet del 2007 per culpa d’haver perdut un sorteig. Ningú d’allà L’Hospitalet volia fer de speaker i ens ho vam jugar entre uns quants. Em va tocar a mi.

Des d’aquell Canoe-València del juliol de 2007 han passat prop de 6 anys i gairebé he arribat als 300 partits. El partit 300, si no m’he descomptat, el faré enguany també a mitjans de juliol. Serà a la Picornell en el transcurs del Mundial de Barcelona.

Locutaré un Mundial! Un Mundial! Diuen que al Mundial hi van els millors. I això fa molt, molt, molt de respecte. La veritat és que no m’ho acabo de creure. I si, ja estic nerviós. La piscina més plena on he cantat gols ha estat la de l’Atlètic-Barceloneta a la final de la Copa del Rei d’enguany. 1000 persones. A Picornell n’hi caben 4500. Agraeixo que hagin pensat en mi i espero no quedar-me afònic!!

De partits i moments especials n’hi ha hagut molts. El més especial va ser cantar les alineacions de l’AESE-Hospi on ens jugàvem la plaça per a la fase d’ascens de Ceuta. Tampoc puc oblidar les lligues guanyades per l’Atlètic-Barceloneta. O el Catalunya – Gran Bretanya de fa poc. I de cagades i moments còmics n’hi ha hagut un munt. Gols d’un equips cantats com a gols del rival. El aplaudimiento que vaig demanar pel Canoe a la final de Copa’13. Les piles del micro inalàmbric que es van acabar a mig cantar els noms dels infantils d’Escuela Zaragoza i Metropole. El partit de lliga on només vam posar música de dibuixos animats...

Arribar fins aquí no ha estat fàcil i no ho he fet sol. Hi he arribat gràcies al Juanra Giménez, sense el qual jo faria anys que hagués deixat aquest esport. Hi he arribat gràcies al Miquel Canillas, qui em va oferir el micro de l’Atlètic-Barceloneta al setembre del 2007. Hi he arribat gràcies a tots els jugadors del club mariner, qui s’han preocupat per mi i sempre m’han agraït els crits després de cada partit. Hi he arribat gràcies a la confiança que han dipositat en mi persones com en Xavi Lorenzo o l’Eva Nieves aquest any del Centenari. Tampoc em puc oblidar de la Carlota Bestit i els calbots que he rebut per part seva (pocs, però merescudíssims), però que sempre ha estat allà i sempre ha confiat en mi a l’hora de locutar partits per la FCN.

Tampoc hi hauria arribat sense el suport de la gent que m’envolta. De la meva família, començant per la meva germana Mireia. De Teresa Gorría, Ona Meseguer, Silvia Faura, Anna Fernàndez i Marta Garcia. De Luis Romero (te quedas sin Esquinica para celebrarlo). Dels lagunak Joan Albella i Jon López. De la gent a qui admiro la seva feina, i a qui considero amics, i pels quals val la pena seguir esforçant-se en aquest esport (Xavi Pérez o Javi Ribas per citar-ne dos). D'altres amics del gremi de la pilota groga com Aritz Ormaza. D’Alberto Montenegro, Cristian Mestres, Maria Guixà, Carles Alcoyent, Xevi Bardolet i els altres companys que donen veu a aquest esport.

Gràcies a ells em sento un privilegiat per fer una feina que m'encanta. Ara a seguir. De moment, pròpolis i Lizipaina ja els tinc ben a mà a l'armari del bany...




dijous, 6 de juny de 2013

Cap de setmana a Saragossa

Dimarts a la tarda vaig rebre un Whats d'en Luis Romero. La conversa va anar més o menys així:
- Pitas finde que viene?
- No tengo nada
- Ven a Zaragoza
- Voy!!!

I ja està. Dissabte i diumenge seré a Saragossa per veure la Copa FANáticos.
32 equips dels anys 2001 i posteriors.
Moltes ganes de veure waterpolo i de veure a gent que fa temps que no veig.
Prosseguim el turisme waterpolístic (aquest estiu n'hi haurà més!).

Seguim #WaterpoloNonStop