A principis de temporada vaig convidar a totes les juagdores del Mataró B a fer us del blog quan volguessin. Mesos més tard la Rosa Fernàndez, una de les cubres de l'equip, ens parla del Molins, el seu equip durant tres temporades i l'equip que avui s'ha endut els punts merescudament de la nostra piscina.
El Molins, el Gran Equip
Avui hem jugat el
primer partit de la segona fase. Els primers partits sempre són difícils de
superar i sembla que el destí vulgui que tots els primers partits de cada fase
juguem contra el Molins. Per mi, per si sols, ja són molt especials. Hi vaig
jugar tres temporades, segurament les que, de moment, he gaudit més jugant.
Avui ens han
guanyat. Nosaltres hem tingut molts errors, però no vull desmerèixer la seva
victòria, se l’han treballat molt. Tot i que la setmana passada les vaig veure
jugar contra el Granollers, avui les he vist diferents. Diferents a Granollers
i diferents a qualsevol altre partit que els hi hagi vist o hagi jugat amb
elles. Han crescut. No puc evitar sentir-me molt orgullosa de les que avui han
jugat i de totes les que hem format part d’aquest equip. Només les que hi hem
jugat sabem el mèrit que té. Quan vam començar, segurament, només una tercera
part érem majors d’edat i havíem jugat en algun moment a waterpolo. Tot i
així, tot i que ningú donava un duro per
nosaltres i no vam guanyar cap partit la primera temporada (i en vam perdre
algun amb golejades històriques), el gruix de l’equip s’ha mantingut fins ara,
jugant a una lliga com segona que no és gens fàcil. I això trobo que és impressionant. Es nota
que, per fi, tenen un equip juvenil (cosa que sempre li havia reclamat a en
Siscu) i les “petites” poden tenir més minuts i jugar contra noies de la seva
edat. I avui se’ls hi ha notat. Al final de la temporada passada, part del
gruix de l’equip que tiràvem del carro vam marxar i tenia por de deixar-les una
mica desamparades. Però ja no estic preocupada. Ja no ens necessiten. Han
guanyat tècnica, visió de joc, qualitat, caràcter, amor propi i ganes de
superar-se.
Passades unes
hores del final del partit, no puc evitar recordar l’article que ens van
dedicar la primera temporada. Ens van batejar com l’equip petit de Molins.
Comparant-nos amb un equip de futbol base
que havia perdut tots els partits. En aquell moment em va agradar molt que ens dediquessin
un espai a la premsa, encara que fos per les derrotes, però vaig jurar-me que
els hi faria menjar les paraules. El dia que vam guanyar el nostre primer partit ja em vaig treure una espineta però avui crec que hem deixat
definitivament aquella etapa endarrere.
Per acabar, vull donar
les gràcies a totes les jugadores que hem jugat al Molins. Per què mai
abaixéssim els braços i haguem cregut sempre en l’equip. Agrair-li a en Siscu que no s’hagi rendit
mai, és una persona imprescindible per
aquest equip. Tingues clar que sense tu no hi seguiria havent equip. Gràcies
per confiar amb nosaltres des del minut 0 i amb mi des del primer dia, sense
coneixem. No t’imagines la importància que té per mi. I al club, que espero que
reconegui l’esforç d’aquestes noies.
I per acabar, a
en Sergi, per cedir-me aquest espai i per fer gran el nostre waterpolo.
 |
| Foto: cnmolins.cat |
Tuiteja
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada