S'ha acabat ja la Copa de la Reina. Una Copa que ens ha permès gaudir de deu de les tretze campiones del món del passat estiu. Una Copa que, xifres en mà, és el torneig que aglutina, probablement, a més jugadores de renom del panorama mundial: nou ors mundials i subcampiones olímpiques (Marta Bach, Anni Espar, Laura Ester, Maica Garcia, Laura López, Ona Meseguer, Mati Ortiz, Jennifer Pareja i Pili Peña), les porteres que completaven aquest equip (Ana Copado i Patri Herrera), una campiona olímpica (Melissa Seidemann), la pràctica totalitat de la generació júnior Trieste-Volos (Lídia Escoda, Teresa Gorría, Judith Forca, Irene Gonzàlez, Carla Graupera, Mar Llisterri, Helena Lloret, Bea Ortiz, Mar Pastor, Cristina Pérez i Laura Vicente), un bronze mundial i europeu (Gabi Szücs) o una quarta part de la selecció britànica (Ciara Gibson, Jade Smith i Chloe Wilcox).
 |
| Una Copa amb poc color // Foto: Maria Guixà |
Però arriba l'hora de la veritat i abans de veure els partits ja pots predir més o menys com anirà. Tres dels quatre partits de quarts de final van tenir el mateix guió: l'equip guanyador es va col·locar 5-0 en el marcador abans d'acabar el primer període. En el quart partit, el Terrassa va poder marcar un gol amb 0-4 en contra, però el Mediterrani es va seguir avançant en el marcador. Són partits que no fan afició. Per molt que a l'aigua hi hagi els noms que hi ha. Però no podem vendre una Copa de la Reina amb aquests quarts de final tant descafeinats.
Les semifinals una de freda i una de calenta. El Sant Andreu - Mataró La Sirena ha estat el partit en majúscules de la competició. 8-8 a l'acabar el partit i tanda de penals. Aquest partit si que va fer vibrar la grada. I de quina manera! La segona semifinal, però, altra vegada previsible: el Sabadell Astralpool atropellava al Mediterrani per 17-4 amb 7-1 a la mitja part.
I la final d'avui tampoc ha tingut color. El Mataró La Sirena s'ha avançat en el marcador amb un penal transformat per Ciara Gibson, però el Sabadell Astralpool ha fet la seva feina i s'ha acabat imposant per 3-15. No vull restar cap mèrit a aquest Sabadell. És el millor equip que hi ha ara mateix. Té la millor jugadora del món, la millor portera i la millor boia. Té un entrenador que no deixa de motivar-les i treballar-les en cap moment. Té una infraestructura darrere que és espectacular. Pel que fa al Mataró poc a dir en aquesta final: Ciara Gibson en atac (tres gols i un munt de pals) i Jade Smith sota els pals.
Enguany la Copa m'ha fet mandra. Potser és que la comparo amb la de la temporada passada i tot té gust a poc. Però no crec que hagi sigut una gran Copa, ni esportivament ni organitzativament parlant. Potser s'hauria de canviar el format, no ho sé. Tampoc sé quin format fer. Però és el que m'ha transmés l'ambient de la grada. Al cap i a la fi, tal i com m'ha dit algú, la Copa es limita a saber qui quedarà segon. I si quedes a la mateixa banda del quadre que el Sabadell tururut...
Per tot plegat em pregunto: quin profit en treu el nostre esport d'aquesta competició?
Tuiteja
Que xula la foto!!!!!
ResponElimina