Doncs ja està, ja tenim els Mundials inaugurats. Amb una gran cerimònia d'inauguració al Palau Sant Jordi es dóna el tret de sortida a 16 dies d'esport aquàtic a casa nostra. Poques coses negatives de la inauguració (potser no calia que algunes jugadores de la selecció espanyola estiguessin assegudes a les escales perquè no els havien donat seient) i molts moments de pell de gallina, com el 4 de 7 net dels Castellers de Barcelona des de dins de l'aigua.
Demà comença la competició de waterpolo i de moment jo estic submergit entre guions i escaletes. Ahir alguna gent de la que em vaig trobar pel Palau Sant Jordi m'ho van preguntar i la resposta segueix sent la mateixa: si, estic nerviós. De fet encara no he engegat la tele per començar-me a empassar hores i hores de salts, sincro o llarga distància. I el cafè del matí m'ha sentat com un tret a l'estómac. Si demà desvariejo molt a Picornell teniu permís per tirar-me una xancleta... :P
Bromes a part tinc moltes ganes de que comenci tot plegat. El Mundial de casa nostra ja és aquí. Gaudim-lo tots perquè val la pena.
Un darrer comentari sobre ahir: com a país europeu que volem ser hauríem d'anar aprenent a parlar anglès...
Tuiteja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada