Poc m’hauria imaginat que perdre en un sorteig
em duria fins aquí. I és que servidor va començar a cantar gols micròfon en mà
al Campionat d’Espanya cadet del 2007 per culpa d’haver perdut un sorteig.
Ningú d’allà L’Hospitalet volia fer de speaker i ens ho vam jugar entre uns
quants. Em va tocar a mi.
Des d’aquell Canoe-València del juliol de 2007
han passat prop de 6 anys i gairebé he arribat als 300 partits. El partit 300,
si no m’he descomptat, el faré enguany també a mitjans de juliol. Serà a la Picornell en el
transcurs del Mundial de Barcelona.
Locutaré un Mundial! Un Mundial! Diuen que al Mundial hi van els millors. I això fa molt, molt, molt de respecte. La veritat és
que no m’ho acabo de creure. I si, ja estic nerviós. La piscina més plena on he
cantat gols ha estat la de l’Atlètic-Barceloneta a la final de la Copa del Rei d’enguany. 1000
persones. A Picornell n’hi caben 4500. Agraeixo que hagin pensat en mi i espero no quedar-me afònic!!
De partits i moments especials n’hi ha hagut
molts. El més especial va ser cantar les alineacions de l’AESE-Hospi on ens
jugàvem la plaça per a la fase d’ascens de Ceuta. Tampoc puc oblidar les
lligues guanyades per l’Atlètic-Barceloneta. O el Catalunya – Gran Bretanya de fa poc. I de cagades i moments còmics n’hi ha hagut un munt. Gols d’un equips
cantats com a gols del rival. El
aplaudimiento que vaig demanar pel Canoe a la final de Copa’13. Les piles
del micro inalàmbric que es van acabar a mig cantar els noms dels infantils
d’Escuela Zaragoza i Metropole. El partit de lliga on només vam posar música de
dibuixos animats...
Arribar fins aquí no ha estat fàcil i no ho he
fet sol. Hi he arribat gràcies al Juanra Giménez, sense el qual jo faria anys que hagués deixat aquest esport. Hi he arribat gràcies al Miquel Canillas, qui em va oferir el micro de
l’Atlètic-Barceloneta al setembre del 2007. Hi he arribat gràcies a tots els
jugadors del club mariner, qui s’han preocupat per mi i sempre m’han agraït els
crits després de cada partit. Hi he arribat gràcies a la confiança que han
dipositat en mi persones com en Xavi Lorenzo o l’Eva Nieves aquest any del
Centenari. Tampoc em puc oblidar de la Carlota Bestitla FCN.
Tampoc hi hauria arribat sense el suport de la
gent que m’envolta. De la meva família, començant per la meva germana Mireia. De Teresa Gorría, Ona Meseguer,
Silvia Faura, Anna Fernàndez i Marta Garcia. De Luis Romero (te quedas sin Esquinica para
celebrarlo). Dels lagunak Joan
Albella i Jon López. De la gent a qui admiro la seva feina, i a qui considero amics, i pels quals val la
pena seguir esforçant-se en aquest esport (Xavi Pérez o Javi Ribas per citar-ne dos). D'altres amics del gremi de la pilota groga com Aritz Ormaza. D’Alberto Montenegro,
Cristian Mestres, Maria Guixà, Carles Alcoyent, Xevi Bardolet i els altres
companys que donen veu a aquest esport.
Gràcies a ells em sento un privilegiat per fer una feina que m'encanta. Ara a seguir. De moment, pròpolis i Lizipaina ja els tinc ben a mà a l'armari del bany...
Tuiteja
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada