diumenge, 24 de novembre de 2013

Ja tocava!

Tercer desplaçament de la temporada i segona victòria. El viatge més llarg el vam solventar amb una victòria àmplia per 9-21. I vaig gaudir amb el joc del meu equip. Per primera vegada aquesta temporada ens ho vam passar bé jugant des del primer minut. I ja tocava. Vam aplicar a l'aigua el que estem treballant durant la setmana. I va sortir bé. Pressió defensiva alta, contraatacs, superioritats marcades, passades llargues amb encert, recuperacions de pilota... Les sensacions que van transmetre van ser molt positives i molt diferents als tres primers partits de lliga. Si fins ara teníem problemes per marcar gols fa dos partits que en fem molts (39) i, a més, marquen jugadores diferents (entre 9 jugadores han fet aquests darrers 39 gols). Potser seria bo no encaixar tants gols (pràcticament 10 gols encaixats per partit) però és una cosa que, ara per ara, no és prioritària en els nostres esquemes de treball. Per mi era molt més important veure a les jugadores que vaig veure. Veure les seves cares de convenciment quan vam arribar a la piscina va ser una primera imatge molt positiva. I això que, per segon cop consecutiu, la convocatòria havia canviat poques hores abans del partit. Però m'han demostrat que, sigui quina sigui la jugadora que entra a darrera hora, rendeix al 100%. I això és fantàstic perquè demostra el compromís que tenen amb l'equip. Si a Granollers vaig agrair a la Clara la seva plena disponibilitat ahir va ser l'Estela qui va canviar el xip en poques hores. Gràcies!

Seguim així i ens ho passarem bé, n'estic segur! // Foto: @quimfernandez

Del partit d'ahir m'agradaria amb tres coses positives i una de negativa. Ahir era el primer partit amb el B per la Mireia i la Rosa. I van aprovar amb nota totes dues. Ja han jugat les 17 jugadores que tenen fitxa i a partir d'ara tindré molts maldecaps per a fer les convos. Però estic molt content de tenir aquest maldecap. M'agradaria destacar també el retorn a l'aigua de la Karu i l'Alba després d'un mes sense jugar i moltes hores de fisio. M'encanta com juguen perquè ens aporten molt i no només en el joc. Tenir-les a ple rendiment és una gran notícia. I finalment vull destacar la feina de l'Àlex a Figueres. Si el deixen treballar amb aquest grup pot fer molt bona feina i crec que seria una bona notícia pel waterpolo gironí.

La nota negativa va ser la parella arbitral. Del tema arbitral estic molt cremat. Molt. Sé com treballa l'Àlex a Figueres i sé com treballem nosaltres a Mataró. A Segona Femenina currem molt i, sovint, en unes condicions poc favorables. Dijous passat el termòmetre marcava 6 graus a Mataró i entrenar en descoberta a les 10 de la nit és dur. Molt dur. Però allà estem, treballant dur per a fer-ho bé dissabte. A Figueres l'Àlex i les seves jugadores pleguen a les 11 de la nit i les jugadores que viuen a Olot arriben a casa pels volts de mitjanit. I arriba dissabte i venen dues persones vestides de blau i et destrossen la teva feina. I això em rebenta. Puc acceptar que els àrbitres i jo tenim criteris diferents. Però hi ha coses de reglament que són òbvies. I una persona que no se sap el reglament no ens pot aixafar la feina als entrenadors. No. M'hi nego. Ens mereixem un respecte que darrerament no estic veient en aquesta categoria. Com poden evolucionar les jugadores del Figueres (entre les 13 convocades hi veig 6 cadets i 2 juvenils) si els dies de partit no entenen l'àrbitre perquè aquest, simplement, no sap què xiula? Us posaré un exemple: darrera jugada del tercer quart i l'àrbitre exclou la defensora de boia local, acte seguit xiula penal (a l'acta el temps és el mateix) a la mateixa jugadora. Els àrbitres aturen el partit i es reuneixen per parlar. Quan acaben els àrbitres mantenen el penal i la taula aixeca el banderó vermell. Li pregunto a l'àrbitre del meu costat què ha xiulat el seu company i em diu (literal) que no ho sabia. Perdona? Que no ho sabia? A l'acabar el partit li pregunto a l'altre àrbitre què ha xiulat en aquella jugada i em diu que ha xiulat el penal perquè ha vist com la defensora pegava a la meva boia i, per tant, era penal. Li pregunto si ell havia vist com la jugadora del Figueres pegava a la meva boia i em repeteix que si. Li pregunto llavors si això no era agressió i, per tant, a part del penal em tocaven 4 minuts de superioritat. La seva resposta encara em va deixar més planxat: "no he xiulat els 4 minuts perquè com era la tercera exclusió no passava res". BRA-VO!!!! A tot això la meva boia no és conscient de que ningú l'hagués tocat després de l'exclusió i, de fet, ella ja havia donat la pilota per jugar la superioritat. Ara aneu a Figueres i expliqueu a aquesta pobra noia de 15 anys que, d'un cop que només veu l'àrbitre, s'inventa una sanció perquè si.

Sé que aquest paràgraf pot portar cua, però m'he cansat ja. A les meves jugadores ningú els falta el respecte. Igual que tampoc vull que al meu rival li faltin al respecte.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Torna la Champions

Demà a la tarda torna la Champions a la Barceloneta. A les 19:15 i en directe per Teledeporte, l'Atlètic-Barceloneta (tercer classificat a la darrera Champions) rep el campió de la Lliga Adriàtica i subcampió de la lliga croata, el Primorje Rijeka. El conjunt croat, farcit de grans noms com els germans Varga o el català Xavi Garcia, buscarà sorprendre a un conjunt mariner que espera omplir la piscina en un partit d'alt nivell.

La piscina de St.Sebastià tornarà a veure Champions

Si, per la tele segur que es veurà molt bé. Però viure-ho en directe serà molt millor. Els jugadros i el club fan una crida a la gent del waterpolo per tal de que les grades estiguin plenes. Jo hi seré. I vosaltres?






#WaterpoloNonStop

dimecres, 13 de novembre de 2013

Primers punts!

Fa 24 hores vaig penjar al nostre grup de Facebook l'article que Risto Mejide va publicar a El Periódico aquest cap de setmana. La resposta ha estat 18 jugadores avui entrenant. I per primera vegada en molts dies sense cap jugadora lesionada fora de l'aigua. Un d'aquells entrenaments que tots els entrenadors tenim marcats com molt importants. El primer després de la primera victòria. Ha tardat però ha arribat. La primera victòria del nostre equip. 9-18 a a piscina del Granollers en un partit amb dues cares. Com ens ha passat en algun altre partit, en el primer quart no hem sortit a pel partit. I ho hem pagat amb un parcial de 3-3 quan podríem haver guanyat. El xip ha canviat completament en el segon quart i hem fet, probablement, el millor quart de la temporada defensivament parlant. 0-4 amb zero concessions defensives, amb una pressió defensiva brutal, tapant a la millor jugadora rival (Raquel Oses) i ofensivament força entonades. Passat el descans hem tornat a caure en el nostre error més habitual: la falta de concentració i els nervis. I de nou un parcial empatat a 4. Hem entrat al darrer període 4 amunt i hem donat un plus que fins ara no teníem per guanyar de 5 el darrer parcial (2-7) i el partit per 9-18 gràcies a recursos fins ara inèdits en el nostre equip com els contraatacs i les entrades en estàtic.

Em quedo amb que, tal i com els hi vaig demanar, moltes d'elles han fet un pas. Els 18 gols es van repartir entre 7 jugadores diferents i n'hi va haver pràcticament de tots colors: entrades, superioritats, contraatacs...

I el millor de tot van ser les cares llargues posteriors al partit. Havíem guanyat, si. Però havíem gaudit de la victòria? La resposta, donada per les mateixes jugadores, va ser que no. Ens ho passem molt bé entrenant i les coses surten de fàbula. Però arriba dissabte i entren els dubtes. I no acaben gaudint com haurien. Però sé que les coses canviaran perquè, com diu Risto Mejide, "Cumplir es de flojos. Ya verás como el que se compromete no se conforma con eso. El que se compromete va siempre a por nota, y no porque nadie le obligue, le sale así. ". Aquest compromís s'ha vist avui. I és innegable (i impagable). A canviar el que toca i a millorar-ho tot!

Dijous més i millor. Segur!

#WaterpoloNonStop




dilluns, 11 de novembre de 2013

Calendari dels catalans a la Champions

Tres dels dotze equips que participen a la fase de grups de la Champions League tenen representació catalana. Són l'Atlètic-Barceloneta, el Primorje Rijeka croat de Xavi Garcia i l'Olympiacos grec de Blai Mallarach. Curiosament tots tres estan al grup A juntament amb el Pro Recco italià, el Jug Duborvnik croat i el ZF Eger hongarès. Per tant, veurem jugar a Xavi Garcia i a Blai Mallarach a la piscina de Sant Sebastià en aquesta fase de grups. Els seus calendaris són aquests:

Jornada 1 (20 de novembre)
VK Jug Croatia Osiguranje - Olympiacos SFP
CN Atlètic-Barceloneta - VK Primorje Erste Bank

Jornada 2 (4 de desembre)
ZF Eger - CN Atlètic-Barceloneta
Pro Recco - Olympiacos SFP
VK Primorje Erste Bank - VK Jug Croatia Osiguranje

Jornada 3 (18 de desembre)
CN Atlètic-Barceloneta - Pro Recco
Olympiacos SFP - VK Primorje Erste Bank

Jornada 4 (8 de gener)
CN Atlètic-Barceloneta - VK Jug Croatia Osiguranje
ZF Eger - Olympiacos SFP
Pro Recco - VK Primorje Erste Bank

Jornada 5 (29 de gener)
Olympiacos SFP - CN Atlètic-Barceloneta
VK Primorje Erste Bank - ZF Eger

Jornada 6 (22 de febrer)
CN Atlètic-BarcelonetaOlympiacos SFP
ZF Eger - VK Primorje Erste Bank

Jornada 7 (15 de març)
VK Jug Croatia Osiguranje - CN Atlètic-Barceloneta
Olympiacos SFP - ZF Eger
VK Primorje Erste Bank - Pro Recco

Jornada 8 (26 de març)
Pro Recco - CN Atlètic-Barceloneta
VK Primorje Erste BankOlympiacos SFP

Jornada 9 (9 d'abril)
CN Atlètic-Barceloneta - ZF Eger
Olympiacos SFP - Pro Recco
VK Jug Croatia Osiguranje - VK Primorje Erste Bank

Jornada 10 (3 de maig)
VK Primorje Erste Bank - CN Atlètic-Barceloneta
Olyimpiacos SFP - VK Jug Croatia Osiguranje

El 20 de novembre torna la Champions a Sant Sebastià // Foto: BTV.cat



divendres, 8 de novembre de 2013

Fem un pas?

Avui els pregunto a les meves jugadores: fem un pas? Fem un pas i sumem els primers punts de la temporada?

Som davant el tercer partit de lliga i crec que ara és el moment. El fet de començar a entrenar més tard ja no serveix com excusa (si és que mai algú l'ha utilitzat). Físicament estem notablement millor, anímicament som la bomba i els mecanismes de joc s'estan assimilant correctament. L'entrenament d'ahir va ser un espectacle ofensiu i moltes jugadores s'adonen de que poden donar més del que creien. La nostra assignatura pendent, el gol, va progressant. Demà toca anar a Granollers i fer el pas que ens falta. Cris, has de fer el pas. Alcoverro, has de fer el pas. Bieli, has de fer el pas. Estela, has de fer el pas. Estel, has de tornar a fer el pas. Perquè depèn de totes, però cadascuna ha de fer el seu pas. I ho sabeu.

Per demà estic tranquil. Sortirà com sortirà, però hauran fet el pas. I recordeu, TOTES sumem.

#WaterpoloNonStop